Europa, pendent com mai de la tria alemanya

Aixe­cada ara fa més de vuit dècades, la fàbrica de Volkswa­gen a Wolfs­burg ha estat durant molt de temps un emblema a Ale­ma­nya. Ara, però, després d’haver donat feina a dese­nes de milers de tre­ba­lla­dors i d’haver plan­tat cara al poder auto­mo­bilístic de Detroit, aquest impres­si­o­nant com­plex amb capa­ci­tat per cons­truir 870.000 cot­xes l’any fun­ci­ona pràcti­ca­ment a mig gas i en fa 490.000. És un símptoma sig­ni­fi­ca­tiu de quina és la situ­ació de l’eco­no­mia al motor d’Europa. Ale­ma­nya es pot diri­gir a un ter­cer any con­se­cu­tiu en recessió i l’estratègia per dei­xar enrere aquesta etapa és un dels prin­ci­pals cavalls de bata­lla que enfron­ten els aspi­rants a can­ce­ller de les elec­ci­ons gene­rals de diu­menge vinent, però no l’únic.

Els son­de­jos situen el can­di­dat con­ser­va­dor, Fri­e­drich Merz (CDU), com el més ben posi­ci­o­nat per ser el pròxim pre­si­dent. Si ho acon­se­gueix, perquè pre­vi­si­ble­ment haurà de tro­bar un soci de govern, es tro­barà altres rep­tes impor­tants damunt la taula que també con­di­ci­o­na­ran el batec de la Unió Euro­pea. Començant per la política migratòria, que ha ali­men­tat el dis­curs de l’ultra­dreta –la can­di­data d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya, Alice Wei­del, s’albira com a segona força amb més del 20% dels vots, el doble que el 2021–, però sense obli­dar la tensió geo­política deri­vada de la guerra a Ucraïna i la volun­tat d’inter­venció dels Estats Units.

Si Merz manté el com­promís d’esta­blir un cordó sani­tari amb la ultra­dreta, l’esta­bi­li­tat del país dependrà de la pos­si­bi­li­tat d’entesa amb els soci­al­demòcra­tes del can­ce­ller Olaf Scholz o amb els Verds que lidera Robert Habeck, minis­tre d’eco­no­mia del tri­par­tit que es va esquer­dar al novem­bre.

“És un moment de difícil pronòstic i no està gens clar qui for­marà el pròxim govern –explica a l’agència Efe el politòleg del Cen­tre per a Inves­ti­ga­ci­ons Soci­als de Berlín Heiko Gie­bler– perquè també hi ha tres par­tits menors que podrien entrar o no al Bun­des­tag, cosa que afec­ta­ria subs­tan­ci­al­ment el repar­ti­ment d’escons i, per tant, si calen dos o tres par­tits per obte­nir la majo­ria par­la­mentària”.

L’expert apunta que, en funció dels resul­tats, hi ha el risc que després de les elec­ci­ons “passi molt de temps fins que es pugui for­mar govern”, amb la con­seqüent debi­li­tat de lide­ratge que tin­dria el país més poblat de la Unió Euro­pea jus­ta­ment en un moment en que cal fer de con­tra­ba­lanç a la irrupció de Donald Trump, els seus aran­zels i la volun­tat de redis­se­nyar fron­te­res tant a Europa com al pròxim ori­ent.

L’eco­no­mia més gran d’Europa, molt depen­dent de les expor­ta­ci­ons, es veu afec­tada per pro­ble­mes estruc­tu­rals i per les difi­cul­tats d’una con­jun­tura glo­bal ara molt amenaçada per les taxes dels EUA. Després de dos anys de recessió, el Govern ale­many va cor­re­gir fa poc a la baixa les pre­vi­si­ons per al 2025 i ara només espera un crei­xe­ment del 0,3% del PIB, però molts ana­lis­tes con­si­de­ren que con­ti­nua sent un pronòstic massa opti­mista i no des­car­ten un ter­cer any amb pèrdues. Si gua­nya, la recepta del CDU per recu­pe­rar l’eco­no­mia pas­sa­ria per abai­xar impos­tos a les empre­ses, però hi ha qui creu que, si hagués de pac­tar amb l’esquerra, accep­ta­ria aug­men­tar el deute a canvi que aquesta tolerés un cert endu­ri­ment de les polítiques migratòries.​Els cot­xes fre­nen l’eco­no­mi­aUn bon exem­ple de la recessió que viu el país l’exem­pli­fica la indústria auto­mo­bilística, que durant dècades havia estat la joia de la corona indus­trial d’Ale­ma­nya. Amb Volkswa­gen, Mer­ce­des-Benz i BMW al cap­da­vant, la pro­ducció de cot­xes dóna feina a unes 780.000 per­so­nes de forma directa i n’afecta indi­rec­ta­ment a mili­ons més. Però els últims anys ha per­dut llu­en­tor i la xifra de vehi­cles produïts a Ale­ma­nya va dis­mi­nuir de 5,65 mili­ons el 2017 a 4,1 mili­ons el 2023, segons l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal de Fabri­cants de Vehi­cles de Motor.​Un dels fac­tors que explica aquesta crisi del sec­tor és que, des de l’escàndol d’emis­si­ons de dièsel del 2015, quan es va fer públic que VW havia mani­pu­lat les pro­ves d’emis­si­ons als EUA, la UE ha emès polítiques per eli­mi­nar els cot­xes de gaso­lina i dièsel durant la pro­pera dècada, de forma que els fabri­cants no han tin­gut més remei que inver­tir milers de mili­ons d’euros en el desen­vo­lu­pa­ment de models elèctrics i la cons­trucció de noves línies de pro­ducció. Ara bé, tot i que els cot­xes elèctrics repre­sen­ten una part impor­tant dels vehi­cles venuts (el 13,6% a la UE) la quota de mer­cat no ha cres­cut tan ràpida­ment com s’espe­rava. De fet, la pròpia Ale­ma­nya va reti­rar un pro­grama d’aju­des a la com­pra d’aquests cot­xes a finals del 2023 i això en va fer caure les ven­des un 27% l’any pas­sat.

Els des­a­cords sobre com resol­dre el males­tar econòmic del país van ser un fac­tor en l’enfon­sa­ment del govern de coa­lició al novem­bre i qui assu­meixi el poder després de les elec­ci­ons de diu­menge neces­si­tarà, sí o sí, un pla per reac­ti­var l’eco­no­mia. I, pel bé d’Europa, con­vindrà que fun­ci­oni sobre rodes.