De fet, vam avançar aquesta assemblea un any perquè veníem d’un cicle electoral advers i necessitàvem veure com ressituàvem els reptes i els objectius que teníem com a organització. I això requeria, primer de tot, enfortir la identitat dels Comuns a Catalunya. Hem passat per diferents etapes en la construcció del nostre espai polític i d’ençà que vam apostar per la confluència hi ha hagut 14 eleccions. Al final, doncs, ens ha marcat molt l’agenda electoral i no hem pogut ressituar les prioritats. D’altra banda, aquesta desconnexió amb la societat no és un problema exclusiu de la nostra organització. La ciutadania cada cop se sent més allunyada de les institucions i dels polítics, que no els donen solucions als seus problemes quotidians. Per a nosaltres, doncs, és fonamental que la ciutadania vegi la utilitat que té la nostra feina. Per tant, quan parlem de reconnectar parlem de trepitjar tot el país, de conèixer en primera persona els problemes de la ciutadania i donar-hi solucions.

Som una força decisiva a totes les institucions on tenim representació. I aquesta incidència política et permet més fer possibles aquelles solucions als problemes reals que té la gent. La nostra força política ha intentat fer-ho sempre, hagi tingut el paper que hagi tingut. També ho hem demostrat governant a molts municipis, com ara al Prat de Llobregat, a Barcelona o a Montcada i Reixac. Quan hem tingut les alcaldies hem transformat les ciutats, posant a la centralitat aquestes realitats i aquestes preocupacions de la gent.

Per a nosaltres, el que és molt important és que el govern de la Generalitat i el PSC compleixin l’acord d’investidura que va fer possible que s’obrís una nova etapa a Catalunya. Per exemple, el compliment en el tema del règim sancionador de la llei d’habitatge, que va ser un dels temes que vam posar sobre la taula quan començàvem la negociació de pressupostos, que ara ha quedat fallida però que ho situarem com a condició imprescindible també per negociar els decrets de pròrroga. El fet que no hi hagi pressupostos no rebaixa les nostres exigències en el compliment d’aquest acord d’investidura. Nosaltres el que anirem fent és anar negociant, encara que sigui partida a partida, tots aquests compromisos. Ara, per exemple, els dos temes que estem negociant és l’increment de l’impost de transmissions patrimonials, que demanem que pugi del 10 al 20%, per gravar aquelles persones que acumulen pisos però no per fer-los servir com a habitatge d’ús habitual. L’altre tema que estem negociant és el de la taxa turística. Les nostres ciutats s’estan ofegant amb el tema de l’arribada de turistes. És a dir, nosaltres defensem que la taxa turística com a mínim es dobli i això serveixi per donar solucions al problema de l’habitatge. Ara mateix, les negociacions les estem centrant en aquesta primera carpeta, que és la de polítiques d’habitatge, on també hem parlat, per exemple, de l’increment del pressupost en polítiques d’habitatge per garantir que hi hagi 50.000 habitatges més i que també s’inverteixi en temes de rehabilitació. Evidentment, també anirem obrint les carpetes següents, temes de sanitat pública. L’altre dia, per exemple, vam anar a Sabadell, on parlàvem de la necessitat que el Parc Taulí esdevingui de nivell 3, com a hospital de referència amb tots els serveis, com si fos el de Bellvitge o Sant Pau. També vam visitar Lleida i ens parlaven de les deficiències que tenen en serveis sanitaris o en la xarxa de transport públic, sobretot en la connexió en tren amb Aragó. Per tant, anirem defensant les altres carpetes socials i reclamant que es reflecteixin en mesures concretes amb les seves partides pressupostàries.

El primer missatge que li donàvem a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, és que el que necessita el país no és l’ampliació de l’aeroport, sinó millorar el transport públic. Aquests dies s’anunciava el tema del traspàs de Rodalies. Nosaltres hem d’aconseguir que aquest servei, que és el que fan servir la majoria dels treballadors i treballadores, els nens i els estudiants, funcioni bé, sense por d’arribar tard, de quedar tirats a la meitat del camí. Per tant, entenem que la prioritat és aquesta i no les grans infraestructures, com és l’ampliació de l’aeroport, que en realitat el que faria seria portar molts més turistes a les nostres ciutats i, per tant, també agreujar el problema. Fins i tot la patronal del turisme ha dit que acabarem morint d’èxit. Nosaltres sempre hem criticat aquest projecte, també per l’afectació al territori i els espais naturals que envolten l’aeroport, que també resultarien afectats. En aquest sentit, som molt clars i molt bel·ligerants en el nostre rebuig a l’ampliació de l’aeroport. En el seu moment, vam aconseguir, amb el lideratge de l’Ada Colau, de Lluís Mijoler com a alcalde del Prat de Llobregat i de la Yolanda Díaz, al govern de l’Estat, que això quedés aturat. Per tant, no deixarem de continuar intentant que aquest projecte passi a la història, tal com ha passat amb el Hard Rock.

En realitat nosaltres ho continuem posant sobre la taula. Com bé ha dit, això no va formar part del pacte d’investidura perquè no va haver-hi acord i, per tant, continua no havent-hi acord. Nosaltres estem centrats a garantir que es resolguin molts problemes que ara té la ciutadania, com ara l’habitatge, l’educació, la sanitat, l’emergència climàtica. Volem continuar abordant aquestes carpetes i aquestes solucions amb la nostra força i amb la nostra incidència. Ara mateix som aquí. Nosaltres no formem part del govern i la nostra força l’estem fent servir per a això també. I continuarem sent igual de bel·ligerants contra l’ampliació de l’aeroport.

Ara mateix no estem en aquest punt. El que necessitem és veure com el govern avança en els compromisos que va adquirir amb nosaltres a l’acord d’investidura. Encara ens queden moltes actuacions concretes i moltes accions per comprovar que realment estan agafant el full de ruta a què realment es van comprometre també amb nosaltres. I, per tant, ara mateix som aquí. No estem en aquest plantejament d’entrar en un govern.

Bé, jo crec que és evident que nosaltres i el PSOE tenim plantejaments diferents en moltes de les mesures que volem implementar. Nosaltres fem servir la nostra força per condicionar el govern i per arrossegar el PSOE a polítiques a favor de la gent, com ho hem fet amb la reforma laboral o amb la pujada del salari mínim. El que no entenem és per què el PSOE no opta per l’increment dels impostos a les elèctriques i sí que ho vol fer amb aquells salaris més precaris. Nosaltres estem a favor d’una fiscalitat justa. Ha de pagar més qui més té. I, per tant, continuem defensant aquesta aposta que des del nostre espai polític sempre ha estat coherent. Aquestes discrepàncies, si han de sortir, han de sortir. Forma part també del que nosaltres defensem, i lluitarem fins al que calgui pel compliment d’aquestes mesures. També existeix una majoria plurinacional a l’Estat i des del nostre espai estem preocupats pel paper de Junts, perquè el que tenim clar és que els drets dels catalans i les catalanes estan avançant gràcies a aquesta majoria plurinacional, tant en drets nacionals com en drets socials. I, per tant, també el nostre paper és important per aconseguir que s’apliquin aquestes polítiques socials i nacionals per fer avançar també Catalunya.

El que és clar és que ara mateix existeix una majoria al Congrés perquè al salari mínim no s’apliqui l’impost de l’IRPF i, per tant, nosaltres mantenim el que sempre hem defensat. No es tracta d’entrar en retrets. El que cal dir al PSOE és que s’hauria de preocupar per la quantitat de milions que estem perdent no cobrant a la banca o a les elèctriques aquests beneficis milionaris que estan tenint. Això sí que és una gran pèrdua per al país, i són ingressos que haurien de revertir en polítiques socials. Això és el que ens hauria de preocupar i no el que es perd no gravant els salaris més reduïts.

El que cal aclarir és que el govern de l’Estat se sosté gràcies al diàleg i a l’acord de les forces plurinacionals. I aquest diàleg i acord és el que ha de permetre fer avançar el país. El PSOE no té una majoria per tirar-ho endavant tal com vol la ministra d’Hisenda. Tothom ha de tenir clara quina és la via per a la solució d’aquest problema i s’ha de dir ara que hi ha l’acord entre totes les forces. I, per tant, és el que el partit socialista ha de començar a fer i a treballar. En tot cas, no hi som per barallar-nos entre uns i altres, sinó per resoldre els problemes de la ciutadania i per trobar respostes a aquestes realitats.

No. Crec que a la ciutadania també li agrada sentir que es defensen els seus interessos. Aquest ha estat el govern que ha aplicat mesures progressistes molt importants i liderades pels nostres companys i companyes de Sumar, amb la Yolanda Díaz al capdavant, ja sigui amb la reforma laboral o amb aquesta pujada d’un 61% del salari mínim. En tot cas, sí que és veritat que hem d’intentar parlar més de les solucions que no pas de les discrepàncies entre uns i altres.

Nosaltres som optimistes. Creiem que el govern té la responsabilitat d’aquest acord entre totes les forces que van donar suport a la investidura i, per tant, de tornar a trobar aquesta majoria. Des de Catalunya, entenem que el millor govern que pot donar respostes als reptes que té Catalunya és el govern estatal i, per tant, nosaltres hem d’anar situant en aquesta agenda les prioritats que també tenim des d’aquí. I és important que tinguem coincidències tant amb Junts com amb ERC per intentar materialitzar propostes concretes, com ara el traspàs de Rodalies. D’altra banda, tenim molt clar que en el cas hipotètic que guanyés la dreta i l’extrema dreta, això seria molt perjudicial per als catalans i les catalanes. En realitat, segurament hi hauria un retrocés brutal en drets nacionals i drets socials, i això no ens ho podem permetre. Cal treballar amb responsabilitat per garantir la continuïtat d’aquest govern, però, evidentment, no a qualsevol preu, sinó amb mesures concretes que han de fer avançar també Catalunya.

És necessari que aquest govern continuï fins al final del mandat per poder aplicar totes aquelles polítiques i aquelles mesures que han de veure la llum per continuar millorant el país. Crec que hem d’apostar per aquesta continuïtat, i el que demanaria a totes les forces polítiques de la majoria plurinacional és responsabilitat per fer-ho possible. Evidentment, amb les exigències requerides per cadascuna d’elles. El que necessitem és fer avançar el país, fer avançar Catalunya en mesures concretes, i els únics que ho poden fer possible són aquesta majoria plurinacional que garanteix la continuïtat del govern progressista que ara mateix tenim.