La relació entre Donald Trump i Volodímir Zelenski ha estat marcada per la desconfiança i la manipulació política. Des del xantatge del 2019, quan Trump va intentar condicionar l’ajuda militar a canvi d’informació sobre Joe Biden, fins a la seva recent trobada a la Casa Blanca, l’actitud de l’expresident nord-americà envers Ucraïna ha oscil·lat entre l’oportunisme i la indiferència. Tanmateix, el que va succeir el 28 de febrer de 2025 suposa un punt d’inflexió alarmant: Trump no només va deixar clar que ja no considera Ucraïna un aliat prioritari, sinó que també va evidenciar la seva disposició a sacrificar la seguretat europea en favor dels seus propis interessos econòmics i polítics.

La trobada entre tots dos líders, que se suposava que havia de servir per consolidar el suport dels EUA a Ucraïna en la seva lluita contra la invasió russa, va acabar en un desastre diplomàtic. Durant la reunió, Trump no va dubtar a humiliar Zelenski, etzibant-li que “no estàs en posició de dictar condicions” quan el president ucraïnès va insistir en la necessitat de garanties de seguretat. Per a Trump, el suport nord-americà no és una qüestió de principis ni de defensa de la democràcia, sinó una simple transacció econòmica: va exigir que Ucraïna cedís el 50% dels ingressos derivats de l’explotació de terres rares a empreses nord-americanes com a condició per continuar rebent ajuda militar. Zelenski, amb raó, va rebutjar la proposta, fet que va provocar que Trump cancel·lés abruptament la roda de premsa conjunta i acomiadés el seu homòleg amb una frase cínica: “pot tornar quan estigui preparat per a la pau”.

Aquest incident és una mostra més de la mentalitat autoritària i mercantilista amb què Trump gestiona la política exterior. No li importa la seguretat d’Ucraïna ni l’estabilitat a l’Europa de l’Est, només busca obtenir beneficis econòmics i consolidar la seva imatge com a negociador dur davant la seva base de votants. La seva decisió de condicionar l’ajuda a un benefici econòmic directe per als EUA és un xantatge descarat, que col·loca Ucraïna en una posició encara més vulnerable davant Rússia.

El més preocupant és que aquesta postura de Trump no només debilita Zelenski, sinó que envia un missatge devastador als aliats dels EUA: la protecció nord-americana ja no es basa en la defensa de valors compartits, sinó en la capacitat de cada país per oferir concessions econòmiques favorables. Si Ucraïna, que ha estat l’epicentre del conflicte geopolític més greu dels darrers anys, és tractada amb aquest menyspreu, què poden esperar altres països que depenen del suport nord-americà?

A més, l’actitud de Trump no fa més que afavorir Rússia. Putin ha seguit de prop aquest trencament i l’ha interpretat com una victòria estratègica. Des de Moscou, el Kremlin ha qualificat la disputa com un “signe que Occident s’està desgastant en el seu suport a Ucraïna”, fet que reforça la idea que el temps juga a favor de Rússia i que, tard o d’hora, Ucraïna quedarà aïllada. Si Trump retira o condiciona l’ajuda a Zelenski, la guerra podria inclinar-se a favor de Putin sense necessitat de grans ofensives militars.

Mentrestant, els aliats europeus han intentat compensar la incertesa. Keir Starmer, primer ministre britànic, ha reafirmat el seu suport a Ucraïna i ha advertit que el Regne Unit “no permetrà que Ucraïna faci front sola a l’agressió russa”. No obstant això, la realitat és que Europa no té la capacitat de substituir el paper dels EUA en termes de finançament i subministraments militars. La negativa de Trump a garantir el suport a Ucraïna posa en escac la Unió Europea i debilita l’estructura de seguretat internacional que ha definit el món occidental des de la Segona Guerra Mundial.

Trump també ha deixat clar que Ucraïna mai entrarà a l’OTAN mentre ell sigui al poder. Per al president nord-americà, l’aspiració de Kíiv d’integrar-se a l’Aliança Atlàntica va ser un dels factors que van provocar la invasió russa, una afirmació que no només és irresponsable, sinó que també valida la narrativa de Putin. Declarar que “això no passarà”, com va fer Trump en la reunió, significa negar a Ucraïna una de les seves principals eines per garantir la seva seguretat a llarg termini.

El que va succeir a la Casa Blanca el 28 de febrer de 2025 és molt més que un desacord diplomàtic; és un senyal d’alerta sobre el perill que representa Trump per a l’equilibri global. El seu menyspreu per Ucraïna, la seva disposició a condicionar la seguretat d’un país en guerra a canvi de beneficis econòmics i la seva negativa a comprometre’s amb l’OTAN posen en risc no només el futur de Zelenski, sinó també el de tota Europa. Si Trump segueix endavant amb la seva política d’abandonament i xantatge, Ucraïna quedarà debilitada, l’OTAN perdrà credibilitat i Putin obtindrà la seva major victòria sense disparar una sola bala. La pregunta ara és: permetrà el món que Trump jugui amb la seguretat global com si fos un negoci personal?