La salut física i mental de les dones temporeres que treballen a Lleida es ressent de les desigualtats de gènere i la precarietat laboral que els toca viure. Es tracta d’un col·lectiu format, principalment, per dones vingudes de països estrangers i la seva feina ha estat objecte d’un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), i recollit per l’agència ACN.

D’aquest treball se’n desprèn que mentre els homes acaparen les feines a peu de camp, a l’aire lliure, les dones assumeixen les tasques de processament de fruita a les centrals i cooperatives. Es tracta d’un tipus d’activitat repetitiva que obliga a passar moltes hores a peu dret i que els comporten dolors musculars i articulars, fatiga, estrès i ansietat.

L’estudi forma part del projecte Agromisalud que estudia la salut de les persones migrades que treballen en tasques agrícoles en funció del nivell de precarietat laboral i exclusió social De les 90 entrevistes fetes, 24 van correspondre al territori de Lleida i la resta a Múrcia, Almeria o Huelva.

La recerca també ha detectat problemes d’assetjament laboral i sexual, dèficit de xarxes i recursos de suport, i dependència dels homes en el control dels ingressos i despesa econòmica. La recerca constata una “infrautilització dels serveis sanitaris per part de la població migrant que desmenteix la creença que col·lapsen el sistema”, segons Erica Briones, investigadora del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida i professora de la UdL.