La guerra d’Ucraïna ha provocat un fort augment en el volum d’armament venut pels Estats Units en el darrer lustre i també ha fet que Europa hagi duplicat les compres en aquest període. Són algunes de les conclusions que destaca el darrer informe de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Recerca de la Pau (SIPRI), on també s’apunta que Ucraïna s’ha convertit en el principal importador mundial d’armes.

En els darrers cinc anys, els Estats Units han incrementat les seves vendes un 21%, de forma que la seva quota del mercat mundial ha passat del 35% al 43%. Per primera vegada en dues dècades, Europa, amb un 35%, ha passat a ser el principal receptor de les armes nord-americanes en detriment de l’Orient Mitjà, que tot i això encara en compra un 33%, en part perquè l’Aràbia Saudita es manté al primer lloc en la llista d’estat que més armes compren als EUA, amb un 12%.

L’estudi, que compara els períodes 2015-2019 i 2020-2024, també reflecteix que França s’ha consolidat com a segon exportador mundial per davant de Rússia, les vendes de la qual s’han desplomat. En paral·lel, les importacions ucraïneses s’han multiplicat per cent entre els dos períodes i ara és l’estat que més armes compra en conjunt, havent superat la Índia amb un 8,8% de les compres totals.

L’informe de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Recerca de la Pau assegura que almenys 35 països han enviat armes a Ucraïna després de la invasió russa del 2022. Els EUA són el principal proveïdor (45%), mentre que Alemanya (12%) i Polònia (11%) lluiten a distància pel segon lloc.

L’informe ressalta, que les importacions europees en aquest període han augmentat un 155%, de les quals el 64% han estat subministrades pels Estats Units, 12 punts percentuals més que en el lustre anterior. Amb tot, l’estudi afirma que els països europeus de l’OTAN “han pres mesures per reduir la seva dependència de les importacions d’armes i per reforçar la indústria armamentística europea”.

Les vendes d’armament rus han experimentat una caiguda del 64% i suposen un 7,8% del total. És una tendència que ja havia començat el 2020, però que les necessitats pròpies al camp de batalla, les sancions comercials i les “pressions” dels EUA i els seus aliats perquè altres estats no li comprin armes, encara han accentuat més.