Vic i el seu orgull de poble
La tradició de fires i mercats ha fet de la capital d’Osona un poble amb un marcat tarannà comercial
El govern reivindica el pes de les ciutats mitjanes en la construcció del conjunt de Catalunya
El creixement poblacional de Vic en els últims anys planteja nous reptes presents i futurs
Els vigatans tenen un orgull de poble, de pertinença, molt potent. Ho diuen des de l’Ajuntament: arreu deixen clar d’on són. De portes endins, assegura l’alcalde en conversa, els vigatans miren amb lupa la feina que fa l’administració. L’orgull no els cega. Capital d’Osona, reclama la seva cocapitalitat de la Catalunya Central (compartida amb Manresa). La seu de l’Ajuntament és un monument més en un municipi ple d’esglésies, art i història. La plaça de terra emblemàtica, la plaça Major, la identifica clarament. Vic és comerç –de fa molts segles– i serveis, sense oblidar l’herència d’un passat rural. I és vida cultural: del Museu Episcopal o la catedral amb les obres de Josep Maria Sert a les manifestacions creatives contemporànies, com el Mercat de Música Viva. És una ciutat de fires i mercats, que tenen arrels profundes i expliquen per què el tarannà comercial és una mena de petjada en l’ADN de la vila. Diu l’alcalde, Albert Castells: “La ciutat s’ha fet amb totes les seves fires, els seus mercats, el seu comerç. Això ha fet de Vic una ciutat molt dinàmica. Vic també ha tingut indústria; per exemple, l’adobera.” Ara s’està treballant per recuperar el patrimoni del sector adober, amb la restauració del barri de les Adoberies.
Ens expliquen que Vic té la peculiaritat que els alcaldes reben el títol d’Excel·lentíssim. Expliquen a l’Ajuntament: “Aquesta singularitat queda recollida en un document de finals del XIX, del 1893. La reina Isabel va venir i va donar el títol d’excel·lència a la ciutat, pel seu dinamisme econòmic i comercial, precisament.” Una de les joies que reforcen el pes d’aquesta vila en el conjunt del país és la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Aquests últims dies s’ha sabut que el curs que ve obrirà les portes el Centre Superior d’Art Dramàtic de Vic (Cadvic), a l’Atlàntida. Oferirà el grau en ensenyaments artístics superiors d’art dramàtic, regulats pel Ministeri d’Educació. Fins ara, a Catalunya, aquest tipus de formació només s’impartia a Barcelona, a l’Institut del Teatre i a Eòlia. Aquestes notes, i d’altres, expliquen des del govern, són a la base de l’orgull de poble, que els fa reivindicar un paper de lideratge entre les ciutats mitjanes catalanes. Voldrien una Catalunya que no es limités a ser la Catalunya ordida a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Diu l’alcalde sobre això que percep un cert emmirallament d’altres ciutats en Vic, per l’esforç a fer de motor. Això, però, i com fèiem notar al començament, no vol dir que els vigatans no siguin crítics i exigents quant als serveis que esperen del govern municipal.
Més de 50.000 habitants
Les últimes dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’INE, publicades el 2024, diuen que són prop dels 50.000 habitants. A l’Ajuntament ens comenten que la informació que tenen parla de més de 50.000 habitants, gairebé 51.000. El nombre de ciutadans, que ha crescut exponencialment, s’explica per moltes raons, com la proximitat amb Barcelona, però també per les dimensions, encara humanes, de la vila, que li atorguen un bon lloc en el rànquing de la qualitat de vida. Diuen a l’Ajuntament: “És un lloc on hi estàs bé, amb confort i amb serveis. També la situació geogràfica hi ajuda, aquest privilegi de tenir el mar a la vora, la capital del país a la vora i la muntanya a prop també. Això ens ha ajudat, històricament.” Els vigatans no tenen cap control ni mèrit sobre això, sobre la ubicació geogràfica, però no vol dir que no jugui al seu favor. Insisteixen a Vic que sí, que ara ja passen dels 50.000 habitants, però que n’hi ha 120.000 més a la comarca. Són 120.000 persones que, d’una manera o altra, es relacionen amb Vic. Hi estan vinculats. Diuen al consistori: “Vic no seria el que és sense els 120.000 osonencs de la resta de la comarca, que interactuen molt amb la ciutat, bé perquè hi treballen, o bé perquè venen a comprar, als mercats, o assisteixen al Teatre Atlàntida. Per tant, hem de tenir en compte el conjunt de la comarca, que és potent i empeny, i això no ho tenen altres ciutats també capitals, que estan més soles.”
Vic està immersa en diferents projectes urbanístics, ja sigui equipaments, ja sigui espais per incentivar el comerç, per exemple. En paral·lel, millor a la vegada, reflexionen sobre el creixement de la ciutat. Mentre Catalunya passava dels sis milions als vuit milions d’habitants, Vic creixia i passava dels 30.000 als 50.000 habitants. D’aquests nous vigatans, un bon nombre provenen de la immigració estrangera. Per a l’alcalde, és moment que el país reflexioni sobre la cohesió d’aquestes comunitats i sobre si és possible mantenir un degoteig d’aparicions de nous veïns. Demanen revisar el criteri del padró i dels permisos de treball, perquè vagin de bracet. En clau municipal ja estan estudiant la manera de revisar els criteris en ajuts de diversa índole –fins on la llei els permeti. Per exemple, les beques menjador, el transport escolar, les ajudes familiars, en general. “Hem de tornar a la cultura de l’esforç, que aquí tothom contribueixi, i a qui ho necessiti, que se l’ajudi”, diu Castells. Demanen que es revisin diferents normes, per començar, allò que ateny al padró. “Si tot això es revisa i va associat a aquesta cultura de l’esforç, el creixement es moderarà, perquè al final vindrà la gent que tingui oportunitats de treballar, o, dit d’una altra manera, tothom que vingui ha de contribuir a tirar endavant.” Des de l’Ajuntament, explica, s’analitzen dades constantment. Ara mateix, diu, han detectat un alt percentatge de població estrangera “que no està a l’atur, ni estudia, ni treballa. Aquestes bosses de persones ens hem focalitzat ara a analitzar-les bé. Trobarem moltes persones, per exemple, cuidant persones grans.” Des del govern demanen polítiques per regularitzar les situacions dels cuidadors, persones també presents en la neteja de la llar i la cura d’infants: “Hem de fer polítiques per regularitzar aquesta situació. Per les dues bandes, per garantir un lloc de treball digne a aquestes persones que cuiden i per ajudar les famílies per fer l’esforç de regularitzar amb contractes de treball.” Òbviament, mantenen, sense permís de treball és impossible fer-ho emergir.
