Vícti­mes dels Grups Anti­ter­ro­ris­tes d’Alli­be­ra­ment (GAL) han anun­ciat aquest diven­dres que denun­ci­a­ran l’exmi­nis­tre d’Inte­rior José Bar­ri­o­nu­evo a l’Audi­en­cia Naci­o­nal espa­nyola per un delicte de lesa huma­ni­tat per l’“estratègia con­train­sur­gent” que va dur a terme entre els anys 1982 i 1988.

La que­re­lla, impul­sada per la Fun­dació Egi­ari Zor i l’Obser­va­tori de Drets Humans, la pre­sen­ta­ran la set­mana vinent davant el Jut­jat Cen­tral d’Ins­trucció divuit afec­tats direc­ta­ment pel GAL o els seus fami­li­ars.

Els que­re­llants sol·lici­ten en el seu escrit que es pren­gui decla­ració, entre altres, a l’expre­si­dent del govern espa­nyol Felipe González i al jutge Bal­ta­sar Garzón.

Els que­re­llants afir­men que les vio­la­ci­ons de drets humans que denun­cien en el con­text del Pla ZEN (Zona Espe­cial Norte) del govern espa­nyol i la poste­rior actu­ació dels GAL abarca un tipus penal que no ha pres­crit. Els advo­cats Óscar Sánchez i Maddi Bil­bao han asse­gu­rat que les pro­ves que tenen són “molt sòlides”.

En aquest sen­tit, han avançat que si l’Audi­en­cia rebutja el cas, recor­re­ran a instàncies inter­na­ci­o­nals.

A més, han recor­dat que Bar­ri­o­nu­evo va ser con­dem­nat el 1998 pel segrest de Segundo Marey, però “mai no ha estat inves­ti­gat ni jut­jat per tota la seva actu­ació”, que con­si­de­ren que va reconèixer en una entre­vista el 2022. Els que­re­llants han subrat­llat que la “guerra bruta” con­tra ETA va supo­sar, entre altres con­seqüències, 27 assas­si­nats.

Edurne Bro­uard i Begoña Gal­de­ano, filles de San­ti­ago Bro­uard i Xabier Gal­de­ano, que van ser assas­si­nats pels GAL el 1984 i 1985, espe­ren que aquesta ini­ci­a­tiva “obri la porta” a un esce­nari on hi hagi volun­tat per “escla­rir fets i res­pon­sa­bi­li­tats”, i que ser­veixi perquè “alguns per­so­nat­ges com Bar­ri­o­nu­evo Peña, pas­sin a la històric com el que són, veri­ta­bles cri­mi­nals que van uti­lit­zar el seu poder polític i gover­na­men­tal per vio­lar els drets humans”. “La veri­tat no pres­criu i el dolor tam­poc, Bar­ri­o­nu­evo igual que altres, sap més del que ha expli­cat. Espe­rem que aquesta sigui una opor­tu­ni­tat perquè un tri­bu­nal pugui esta­blir i asse­nya­lar res­pon­sa­bi­li­tats no assu­mi­des fins avui”, han asse­nya­lat.

No obs­tant, han reco­ne­gut que qua­ranta anys després, és “difícil tenir mol­tes espe­ran­ces” en la justícia, que a parer seu, “fins avui no ha fet gran cosa per arri­bar a la veri­tat de tots aquests fets, ni per asse­nya­lar els seus res­pon­sa­bles, ni per esta­blir els nivells de res­pon­sa­bi­li­tat; més aviat al con­trari”.

Les fami­li­ars han valo­rat que l’ante­rior lehen­dakari, Iñigo Urku­llu, els oferís públi­ca­ment ajuda econòmica, i con­fien que el seu suc­ces­sor, Ima­nol Pra­da­les, man­tin­gui aquest com­promís.