economia
Catalunya serà el territori més afectat per l’apagada nuclear
El tancament de les centrals nuclears suposarà un sobrecost elèctric de fins a 1.200 milions d'euros
Catalunya serà el territori més afectat pel tancament de les centrals nuclears, que ara mateix cobreixen més de la meitat de la demanda energètica, segons un estudi de PwC, encarregat per les empreses nuclears. L’estudi alerta que la pèrdua de la generació nuclear suposarà un augment del preu elèctric d’entre 13 i 30 euros el megawatt/hora. Fet que es tradueix en un augment d’entre 543 milions i 1.221 milions d’euros, segons càlculs de l’informe tenint en compte diferents escenaris del preu del gas. L’informe adverteix que les conseqüències es notaran a partir del tancament de la primera central espanyola, Almaraz I, que està previst pel 2027.
L’allargament de 10 anys de la vida operativa de les centrals podria reduir 5.4000 milions d’euros la factura elèctrica catalana, segons calcula l’informe, que assenyala que d’aquests, 2.000 beneficiarien la indústria. A més, l’estudi alerta del risc per a la seguretat de subministrament elèctric a Catalunya després de l’apagada nuclear, que passarà a dependre “de forma crítica” dels cicles combinats.
“No podem prescindir de l’energia nuclear a Catalunya, perquè si no tindrem una apagada energètica”, ha avisat Salvador Sedó, director de desenvolupament sostenible a Foment del Treball. L’informe també apunta que els cicles combinats generaran una “pèrdua de competitivitat industrial” i reduiran l’atractiu de Catalunya per atreure noves indústries tecnològiques intensives en consum d’electricitat.
La desconnexió nuclear suposarà també la pèrdua de 10.500 llocs de treball a Catalunya, segons apunta l’informe, que ho comptabilitza en una aportació directa al PIB català de 900 milions d’euros.
Els autors de l’estudi critiquen que el protocol firmat el 2019 pel tancament de les centrals “no s’està complint” perquè la taxa de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) ha pujat per sobre del màxim permès. I alerten que les expectatives de desplegament de renovables inclosos en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIE) pel 2030 “estan lluny de complir-se”, sobretot en el cas de l’eòlica. “Hi ha hagut un avenç molt important en renovables, però no és suficient”, ha dit el responsable del sector de l’energia de PwC a Espanya, Òscar Barrero. Els objectius del PNIE contemplen gairebé 130 gigawatts de solar i eòlica, però ara n’hi ha només 64, segons ha explicat Barrero. La situació preocupa els propietaris de les centrals nuclears que, ha afirmat Barrero, ja “es plantegen a futur si continuar surt a compte o no”.