Cata­lu­nya serà el ter­ri­tori més afec­tat pel tan­ca­ment de les cen­trals nucle­ars, que ara mateix cobrei­xen més de la mei­tat de la demanda energètica, segons un estudi de PwC, encar­re­gat per les empre­ses nucle­ars. L’estudi alerta que la pèrdua de la gene­ració nuclear supo­sarà un aug­ment del preu elèctric d’entre 13 i 30 euros el megawatt/hora. Fet que es tra­du­eix en un aug­ment d’entre 543 mili­ons i 1.221 mili­ons d’euros, segons càlculs de l’informe tenint en compte dife­rents esce­na­ris del preu del gas. L’informe adver­teix que les con­seqüències es nota­ran a par­tir del tan­ca­ment de la pri­mera cen­tral espa­nyola, Alma­raz I, que està pre­vist pel 2027.

L’allar­ga­ment de 10 anys de la vida ope­ra­tiva de les cen­trals podria reduir 5.4000 mili­ons d’euros la fac­tura elèctrica cata­lana, segons cal­cula l’informe, que asse­nyala que d’aquests, 2.000 bene­fi­ci­a­rien la indústria. A més, l’estudi alerta del risc per a la segu­re­tat de sub­mi­nis­tra­ment elèctric a Cata­lu­nya després de l’apa­gada nuclear, que pas­sarà a depen­dre “de forma crítica” dels cicles com­bi­nats.

“No podem pres­cin­dir de l’ener­gia nuclear a Cata­lu­nya, perquè si no tin­drem una apa­gada energètica”, ha avi­sat Sal­va­dor Sedó, direc­tor de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble a Foment del Tre­ball. L’informe també apunta que els cicles com­bi­nats gene­ra­ran una “pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat indus­trial” i redui­ran l’atrac­tiu de Cata­lu­nya per atreure noves indústries tec­nològiques inten­si­ves en con­sum d’elec­tri­ci­tat.

La des­con­nexió nuclear supo­sarà també la pèrdua de 10.500 llocs de tre­ball a Cata­lu­nya, segons apunta l’informe, que ho comp­ta­bi­litza en una apor­tació directa al PIB català de 900 mili­ons d’euros.

Els autors de l’estudi cri­ti­quen que el pro­to­col fir­mat el 2019 pel tan­ca­ment de les cen­trals “no s’està com­plint” perquè la taxa de l’Empresa Naci­o­nal de Resi­dus Radi­o­ac­tius (Enresa) ha pujat per sobre del màxim permès. I aler­ten que les expec­ta­ti­ves de des­ple­ga­ment de reno­va­bles inclo­sos en el Pla Naci­o­nal Inte­grat d’Ener­gia i Clima (PNIE) pel 2030 “estan lluny de com­plir-se”, sobre­tot en el cas de l’eòlica. “Hi ha hagut un avenç molt impor­tant en reno­va­bles, però no és sufi­ci­ent”, ha dit el res­pon­sa­ble del sec­tor de l’ener­gia de PwC a Espa­nya, Òscar Bar­rero. Els objec­tius del PNIE con­tem­plen gai­rebé 130 gigawatts de solar i eòlica, però ara n’hi ha només 64, segons ha expli­cat Bar­rero. La situ­ació pre­o­cupa els pro­pi­e­ta­ris de les cen­trals nucle­ars que, ha afir­mat Bar­rero, ja “es plan­te­gen a futur si con­ti­nuar surt a compte o no”.