L’expresident filipí Rodrigo Duterte ha comparegut avui per primera vegada davant el Tribunal Penal Internacional (TPI), però amb prou feines ha tingut esma per confirmar la seva identitat. Amb dificultats per mantenir el cap dret, la veu cansada i els ulls més clucs que oberts, Duterte és el segon cap d’estat citat a La Haia per crims de lesa humanitat. De fet, ho ha fet per videoconferència des del centre de detenció del TPI, a només dos quilometres de la cort. El seu advocat ha denunciat que l’exdirigent va ser “segrestat del seu país” i que la seva extradició a La Haia va ser una “entrega extrajudicial”.

Els jutges havien autoritzat Duterte a no acudir al tribunal perquè acabava de “realitzar un llarg viatge”. Tampoc no li van demanar que es posés dempeus a l’inici de la sessió, com sol ser habitual, però davant les queixes de la defensa sí van reiterar que, d’acord amb els informes mèdics sol·licitats, la salut de l’acusat era prou bona com per estar en condicions de comparèixer.

L’expresident “no està en condicions d’aportar res a aquesta audiència”, ha dit en canvi el seu advocat, Salvador Medialdea, tot i que la Sala li va advertir que els metges del Centre de Detenció estan pendents de la salut de Duterte.

Medialdea ha dit que l’extradició a La Haia es va realitzar “de forma coordinada per avançat”, com a part del que va anomenar una “venjança política” a les Filipines. La filla de l’acusat i actual vicepresidenta de les Filipines, Sara Duterte, va seguir l’audiència des del tribunal, juntament amb el públic autoritzat. L’inici oficial del judici, que serà per confirmar els càrrecs, està programada pel proper 23 de setembre. El procés es farà en anglès, a petició de l’expresident, segons va anunciar avui la CPI.

En l’ordre d’arrest emesa el 7 de març, els jutges consideren que “existeixen motius raonables” per vincular Duterte amb el crim de lesa humanitat d’assassinat, presumptament comès a les Filipines entre l’1 de novembre de 2011 i el 16 de març de 2019. Segons estadístiques oficials de la policia, més de 6.000 filipins van ser assassinats a la “guerra contra les drogues” de Duterte, majoritàriament persones empobrides a zones urbanes. Grups de drets humans a les Filipines sostenen que la xifra real supera les 30.000 víctimes, incloent-hi molts nens.