Quan la pandèmia de la covid-19 va arri­bar a Cata­lu­nya a prin­cipi del 2020, les admi­nis­tra­ci­ons es van tro­bar davant d’una crisi sanitària sense pre­ce­dents. El sis­tema públic de salut estava sotmès a una pressió extrema, amb la neces­si­tat urgent de ges­ti­o­nar l’aug­ment expo­nen­cial de casos i el seu impacte con­següent en la xarxa assis­ten­cial, men­tre que l’àmbit edu­ca­tiu s’enfron­tava a la pos­si­bi­li­tat d’un tan­ca­ment gene­ra­lit­zat que podia tenir con­seqüències devas­ta­do­res per als alum­nes, espe­ci­al­ment per als més vul­ne­ra­bles.

Tro­bar l’equi­li­bri entre pro­te­gir la salut de la ciu­ta­da­nia i man­te­nir el dina­misme social i econòmic del nos­tre país va ser el far de les polítiques públi­ques durant la pandèmia. En aquest sen­tit, ja des de fases ini­ci­als, el govern de la Gene­ra­li­tat era cons­ci­ent que man­te­nir de manera pro­lon­gada el tan­ca­ment de les esco­les pro­vo­ca­ria efec­tes devas­ta­dors en el desen­vo­lu­pa­ment dels infants i joves i, de retruc, en la cohesió social a mitjà i a llarg ter­mini.

El tan­ca­ment de les esco­les, el 13 març del 2020, es va deci­dir com una mesura pre­ven­tiva ate­ses les pre­vi­si­ons de casos i l’escàs conei­xe­ment de què es dis­po­sava en aquells moments sobre la trans­mis­si­bi­li­tat del nou virus, dues set­ma­nes i mitja després del pri­mer cas a Cata­lu­nya. Aviat, però, va que­dar palès que aquesta situ­ació no podia man­te­nir-se inde­fi­ni­da­ment. A més, el maig del 2020, van començar a publi­car-se les pri­me­res evidències científiques que indi­ca­ven que els infants no pro­pa­ga­ven amb tanta inten­si­tat la covid-19.

Atents a l’evo­lució dels conei­xe­ments, un mes i mig després del tan­ca­ment, els depar­ta­ments d’Edu­cació i Salut van començar a tre­ba­llar en la reo­ber­tura dels cen­tres edu­ca­tius. Una ini­ci­a­tiva que seria pio­nera a tot l’Estat. Aquesta reo­ber­tura s’havia de fer garan­tint la segu­re­tat dels infants i del per­so­nal docent i d’admi­nis­tració i ser­veis, evi­tant, al mateix temps, un incre­ment incon­tro­la­ble dels con­ta­gis. Això va donar lloc a la pla­ni­fi­cació, amb l’ajuda de la Soci­e­tat Cata­lana de Pedi­a­tria i d’altres experts, d’estratègies basa­des en l’evidència científica i adap­ta­des a la rea­li­tat social i edu­ca­tiva del ter­ri­tori en què va ser cab­dal l’acom­pa­nya­ment de la comu­ni­tat edu­ca­tiva.

Aquesta aliança a Cata­lu­nya entre el conei­xe­ment sani­tari i l’exper­tesa edu­ca­tiva va assen­tar les bases per a les mesu­res que, més enda­vant, per­me­trien man­te­nir les esco­les ober­tes i mini­mit­zar els efec­tes de la pandèmia en l’àmbit edu­ca­tiu.

En el camí cap a la reo­ber­tura, no tot va ser fàcil: tot just estàvem sor­tint de la pri­mera onada, la pro­posta per tor­nar a posar en marxa les esco­les enmig de la pandèmia alte­ra­ria les dinàmiques edu­ca­ti­ves i la por als con­ta­gis con­ti­nu­ava molt pre­sent. A més, les veus que s’excla­ma­ven des de dife­rents are­nes comu­ni­ca­ti­ves, com ara els mit­jans i les xar­xes, augu­rant con­seqüències apo­calípti­ques arran de l’ober­tura dels cen­tres afe­gien pressió als tre­balls de pre­pa­ració. No obs­tant això, la capa­ci­tat de pri­o­rit­zar els objec­tius comuns i el com­promís per tro­bar solu­ci­ons van ser fona­men­tals per superar aquests obs­ta­cles.

Des dels pri­mers com­pas­sos de la pandèmia, es van esta­blir canals direc­tes de comu­ni­cació i tre­ball entre els depar­ta­ments de Salut i d’Edu­cació per dis­se­nyar i imple­men­tar mesu­res que equi­li­bres­sin la segu­re­tat sanitària amb la con­tinuïtat edu­ca­tiva. Es feien reu­ni­ons periòdiques per ava­luar la situ­ació epi­de­miològica i s’hi com­par­tien dades en temps real sobre l’evo­lució dels con­ta­gis, els brots en cen­tres edu­ca­tius i les actu­a­ci­ons de cri­bratge que per­me­tien actuar pro­ac­ti­va­ment.

Amb l’objec­tiu de garan­tir que les mesu­res tin­gues­sin en compte tant la salut pública com l’impacte edu­ca­tiu, es van dis­se­nyar pro­to­cols sani­ta­ris per a les esco­les en què s’esta­blien mesu­res pre­ven­ti­ves bàsiques, com ara l’ús obli­ga­tori de mas­ca­re­tes, la higi­ene de mans freqüent i la ven­ti­lació cons­tant de les aules.

També es van orga­nit­zar les aules en grups bom­bo­lla, con­junts esta­bles d’indi­vi­dus que ens per­me­tien mini­mit­zar el con­tacte entre alum­nes i faci­li­tar el ras­treig de casos.

Amb tot, érem cons­ci­ents que la pandèmia gene­rava alarma social. Havíem, doncs, de man­te­nir una comu­ni­cació directa i actu­a­lit­zada amb tots els agents edu­ca­tius i amb la ciu­ta­da­nia per gene­rar con­fiança en el sis­tema. Per això es va desen­vo­lu­par una apli­cació, el TraçaCo­vid, que s’actu­a­lit­zava diària­ment i en què es podia fer els segui­ment dels con­ta­gis per cen­tre edu­ca­tiu i les mesu­res d’aïlla­ment que s’esta­blien. Igual com en altres aspec­tes de la pandèmia, el paper dels mit­jans de comu­ni­cació públics i pri­vats del nos­tre país va ser fona­men­tal: pro­mo­vent la consciència social, divul­gant les mesu­res i gene­rant con­fiança en la ciu­ta­da­nia.

La pandèmia va evi­den­ciar la neces­si­tat d’incor­po­rar solu­ci­ons cre­a­ti­ves i adap­ta­bles. Sense anar més lluny, el Pla d’Edu­cació Digi­tal de Cata­lu­nya, que actu­al­ment segueix incor­po­rant la tec­no­lo­gia com a mitjà edu­ca­tiu a tots els cen­tres del sis­tema edu­ca­tiu, té l’embrió en el pro­grama que va per­me­tre, durant la pri­mera onada, sub­mi­nis­trar dis­po­si­tius electrònics i sis­te­mes de con­nexió als alum­nes, posant atenció en els més vul­ne­ra­bles, perquè pogues­sin man­te­nir el con­tacte amb els mes­tres i pro­fes­sors durant els períodes de con­fi­na­ment o qua­ran­tena.

El juny del 2021, va aca­bar el pri­mer curs desen­vo­lu­pat ínte­gra­ment en pandèmia. Durant els mesos que van transcórrer des de la represa de l’acti­vi­tat a les aules, el país va fer front a dues noves ona­des pandèmiques, a nous tan­ca­ments d’acti­vi­tats econòmiques i lúdiques, a con­fi­na­ments peri­me­trals i a res­tric­ci­ons de mobi­li­tat. No obs­tant, quan el 22 de juny van aca­bar les clas­ses, els cen­tres havien aco­llit diària­ment el 94% de l’alum­nat català de mit­jana i més del 70% dels casos que es van donar en els grups bom­bo­lla no van oca­si­o­nar altres con­ta­gis a les aules.

Aques­tes xifres són el fruit del com­promís d’un govern de l’acom­pa­nya­ment rigorós però entu­si­asta de pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris i de l’esforç i la impli­cació del pro­fes­so­rat, del per­so­nal d’admi­nis­tració i ser­veis i dels i de les alum­nes, així com de les seves famílies. Només una gran aliança podia fer pos­si­ble aquesta gesta. Enor­gu­llim-nos-en i tin­guem-ho pre­sent quan haguem d’afron­tar nous moments difícils.