Segurament que ser alcalde és el millor que he pogut fer. He repassat fotos i m’he adonat que hem fet moltes coses durant aquest temps. El poble ha canviat molt i molts projectes els he encapçalat jo. Me’n vaig content i deixo un ajuntament amb un endeutament baix i amb nou milions d’euros en projectes finançats pendents d’execució.

De moltes coses. D’haver endreçat les urbanitzacions, que no es fa d’un dia a l’altre. Totes estaven malament i ara gairebé totes estan arreglades. Va suposar molt de desgast polític. Ser alcalde de Caldes és complicat, perquè som cap a 9.000 habitants però més de la meitat viuen fora del nucli urbà, on hi ha molts quilòmetres de serveis. És complex.

Sempre hi ha errors que has de reconduir. La política és difícil. Per exemple, en la pandèmia ens van demanar horts socials. Jo no hi creia, però ho vam tirar endavant i resulta que van durar dos mesos. Però és la política. Pots fer poc per no equivocar-te i que et tornin a votar, com em deien alguns, o pots treballar i equivocar-te.

Va ser una prova de foc que vam superar tots. De seguida vam dedicar-hi recursos i vam fer un grup de voluntaris. Ens vam mobilitzar per aconseguir mascaretes per a tots els veïns i les vam aconseguir. Un altre moment dur va ser l’assassinat que un expolicia va cometre contra la seva cunyada. Aquell dia tenia un acte al Consell Comarcal de la Selva i em van dir que tornés a Caldes de seguida. El que vaig veure a l’escenari del crim em quedarà gravat tota la vida. No t’esperes mai que una cosa així pugui passar a prop teu.

El que vaig fer va ser defensar-me. Tothom em deia que ja podia plegar i alguns ja es repartien els meus càrrecs, però jo no vaig fer res dolent. Em van ocupar una casa que jo havia arreglat per posar-la de lloguer. Vaig acordar amb els ocupes, que tenien altres cases ocupades, que marxarien després de Setmana Santa. Van marxar, però l’endemà hi tornaven a ser i me’ls vaig trobar de sorpresa. Anaven amb pals i tenien gossos deixats anar. Vaig agafar la destral per por. Hauria pogut treure rendiment polític d’aquell episodi. Va sortir a Le Monde, em van convidar a fer una xerrada a l’Argentina, vaig sortir a totes les teles, però vaig preferir l’opció de deixar-ho passar.

És cert que vaig estar a punt de no presentar-me a les eleccions del 2023, però un ajuntament enganxa, sobretot si governes i pots fer coses en benefici del poble. Estar a l’oposició desgasta més. Aquell episodi no va influir en la meva decisió de tornar-me a presentar.

Quan em van ocupar la casa hi havia 85 ocupacions a Caldes. Ara n’hi ha 12 i sis són per situacions de vulnerabilitat en vies de ser arreglades. Vam crear un protocol amb dues columnes. En una hi ha els que s’han trobat en aquesta situació i ho volen arreglar. En aquests casos intentem oferir-los la possibilitat de seguir una formació, els busquem feina o els posem en contacte amb empreses perquè puguin acabar treballant i regularitzant la seva situació. A l’altra columna hi ha els que viuen del cuento. L’única manera d’anar contra aquests és posar-los el dit a l’ull. Per exemple, si no han passat la ITV o no tenen assegurança, se’ls immobilitza el cotxe. Si no venen a treure’l del dipòsit van acumulant deute. Fent-los pressió és com acaben marxant. Això només trasllada el problema a un altre municipi, però com a alcalde de Caldes és el que em tocava fer, i m’ha sortit bé.

Els polítics han de cobrar molt bé, però han de fer bé la seva feina. La meva mà dreta i gerent, tècnic, aleshores [Martí Pujals, alcalde de Tossa de Mar] és ara el president. Llavors em donava uns consells que després no ha seguit. Soc partidari que un consell comarcal no tingui tants polítics. N’hi ha 36 que venen però que no coneixen la seva àrea. Si preguntes al d’informàtica com es diu el tècnic de l’àrea, segur que no ho sabrà. Van al consell i no hi estan més de cinc minuts. A més, els treballadors els pleguen i resulta que han d’anar obrint convocatòries per ocupar les places, però mentrestant als ajuntaments no els fan cap descompte en el que paguen pels serveis no prestats per la falta de professionals.

D’entrada, el 10% de les parcel·les les havien de donar a l’ajuntament. Vam poder vendre aquestes parcel·les gràcies a una llei que et permet fer-ho si s’inverteixen els guanys per construir més patrimoni. El que vam fer va ser donar 500.000 euros a la Generalitat de Catalunya perquè accelerés la construcció de l’escola Benaula, que és un dels projectes dels quals em sento més satisfet, juntament amb la construcció de la nova llar d’infants i l’institut. El PGA ha donat moltes oportunitats a Caldes. Si s’hi fa la Ryder Cup, l’endemà hi haurà cua per jugar al camp i al cap de vint anys encara n’hi haurà. Cal aprofitar aquesta oportunitat.