Cadaqués sem­pre ha estat en un racó del mapa. I no en sen­tit pejo­ra­tiu. De fet, ha estat una població esco­llida per pin­tors i artis­tes en gene­ral que bus­ca­ven un espai sal­vatge, gai­rebé pen­dent de ser des­co­bert. Ja ho té, això, a vega­des, ser una mica esnob, artísti­ca­ment par­lant, és clar. Ho podríem dir també d’una altra manera: sem­pre ha men­jat una mica a part. De fet, és el poble més ori­en­tal de Cata­lu­nya, de la península Ibèrica i de l’Alt Empordà. L’aïllen les mun­ta­nyes del Pení de la resta de l’Alt Empordà. Segu­ra­ment per això, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcti­ca­ment sepa­rat de la resta de la comarca fins a les aca­ba­lles del segle XIX. En bona part, aquesta població, retra­tada pels daguer­re­o­tips de Valentí Fargnoli, el gran fotògraf ambu­lant que va recórrer durant dècades els pobles i pai­sat­ges de les comar­ques giro­ni­nes, va can­viar la mirada amb l’esclat del turisme. No va ser com Llo­ret de Mar, és clar, però també es va veure sac­se­jada. Això s’ha aca­bat i del tot. I ara hem topat de cara amb la nova mas­si­fi­cació o, si més no, la 2.0.

L’alcal­dessa, Pia Seri­nyana, ens explica en l’entre­vista que fins ara el muni­cipi s’havia esca­pat de la mas­si­fi­cació. Un con­cepte que, a la pràctica, no deixa de ser morir d’èxit. Ara es vol rever­tir. I no serà pas fàcil. Perquè del que es tracta és de defi­nir un model turístic que sin­te­titzi la idi­o­sincràsia pròpia de Cadaqués. Però això, a la vegada, implica tenir en compte la gent que hi viu tot l’any. I aquí els rep­tes encara es com­pli­quen més, en vista de la greu crisi d’habi­tatge que es dona arreu de la geo­gra­fia cata­lana. Això els ha por­tat a impul­sar la redacció d’un pla estratègic de turisme. En aquest sen­tit, la cap de l’opo­sició, Ester Martín (Jun­tes per Cadaqués), que en defensa la redacció, deixa clar que el muni­cipi no n’ha tin­gut mai cap de defi­nit. En aquest sen­tit, Martín demana la neces­si­tat que aquest pla es faci de manera par­ti­ci­pa­tiva, amb totes les apor­ta­ci­ons pos­si­bles. Un repte impor­tant i que l’alcal­dessa defi­neix així: “El repte per a nosal­tres és man­te­nir un bon equi­li­bri entre poder viure del turisme, que és la nos­tra prin­ci­pal font d’ingres­sos, i a la vegada donar una qua­li­tat de vida als que hi vivim tot l’any, als resi­dents.” I hi afe­geix: “Cal pro­moure un turisme de qua­li­tat que res­pecti, com de fet ja hem fet fins ara, l’entorn i tota la cul­tura del nos­tre poble. Volem pre­ser­var aquesta essència cul­tu­ral i artística de Cadaqués, que sem­pre ha sigut un poble amb un punt de tro­bada d’artis­tes. Un tre­ball que no ha d’obli­dar pro­te­gir el patri­moni natu­ral i arqui­tectònic, perquè és el que ens fa únics.” Un tre­ball que dis­posa d’un ajut de 2,69 mili­ons d’euros del fons Next Gene­ra­tion. En un ter­mini de tres anys, s’han de dur a terme 21 actu­a­ci­ons agru­pa­des en qua­tre eixos prin­ci­pals: tran­sició verda i sos­te­ni­ble, millora d’eficiència energètica, tran­sició digi­tal i com­pe­ti­ti­vi­tat. Aquest és un tre­ball que no ve d’ara. Segons l’alcal­dessa, el pri­mer man­dat –aquest és el segon– es va “fer endreça a l’Ajun­ta­ment per després poder tre­ba­llar pro­jec­tes a llarg ter­mini”.

Un dels pro­jec­tes que es volen impul­sar, segons explica l’alcal­dessa, és fer més ama­ble la riera de Cadaqués: “La volem dig­ni­fi­car de tal manera que quan no hi baixi aigua sigui un lloc ama­ble per anar-hi. Ara hi ha unes vore­res molt altes, molt estre­tes. Volem fer un con­curs d’idees per esco­llir el millor pro­jecte per arre­glar i recu­pe­rar aquest espai.” Del que es tracta és d’inte­grar-lo al muni­cipi perquè sigui més atrac­tiu i, a la vegada, que també ser­veixi per relli­gar més el nucli. De fet, la riera és una de les entra­des del poble i, un cop arre­glada, es pot con­ver­tir en una zona de pas­seig des de l’apar­ca­ment, on es dei­xa­ria el cotxe, fins al cen­tre.

Un tema impor­tant que pre­o­cupa els ajun­ta­ments és el trac­ta­ment dels resi­dus, i més amb les noves direc­ti­ves euro­pees, segons les quals el cost del ser­vei no ha de ser defi­ci­tari. Els resi­dus, doncs, impor­ten. A Cadaqués s’ha posat en marxa un nou model d’escom­bra­ries i neteja viària amb l’objec­tiu defi­nit i a la vegada ambiciós d’arri­bar el 2030 al 60% de reco­llida selec­tiva. El ser­vei ha estat adju­di­cat a l’empresa GBI Paprec, que relleva Urba­ser, que ha fet la feina durant dues dècades. A més, s’ha dut a terme una impor­tant inversió, que voreja els 600.000 euros, per reno­var la dei­xa­lle­ria muni­ci­pal i, a la vegada, adqui­rir nova maquinària, a més d’apos­tar per la digi­ta­lit­zació de la gestió. Parlàvem abans del repte de doblar la taxa de reci­clatge, que ara és del 30%, i sal­tar, el 2030, al 60%. El pla per asso­lir-ho és apli­car un seguit de mesu­res en els mesos vinents i, espe­ci­al­ment, apos­tar per cam­pa­nyes infor­ma­ti­ves. El canvi com­porta l’apli­cació, entre altres millo­res, d’un nou ser­vei de reco­llida orgànica, així com un ser­vei gratuït de reco­llida de volu­mi­no­sos, poda, oli usat, roba d’ori­gen domèstic i pen­ja­dors i altres ele­ments plàstics. S’ins­tal·laran galle­des de reco­llida selec­tiva en els punts d’arri­bada de vai­xells, men­tre que també hi ha pre­vis­tes nete­ges espe­ci­als en el cas de cres­cuda d’aigua per culpa dels tem­po­rals, un camió cis­terna per aigua­ba­tre els car­rers, i nete­ges d’aigua calenta a par­tir d’una hidro­ne­te­ja­dora.

Aquest any, l’Ajun­ta­ment té un pres­su­post de 9.168.541 euros, que repre­senta un incre­ment de l’1,82% pel que fa als ingres­sos i a les des­pe­ses res­pecte a l’últim any. Des del 2019, el pres­su­post ha cres­cut gai­rebé un 50%. En només cinc anys, s’ha pas­sat dels 6,2 mili­ons d’euros als 9,2 mili­ons actu­als, en bona part gràcies a l’aug­ment de les sub­ven­ci­ons i també a la raci­o­na­lit­zació, gestió i con­trol de la des­pesa. L’incre­ment acu­mu­lat durant aquest mateix temps és del 109%, i s’arriba fins als 12.880.484 euros si es tenen en compte també les sub­ven­ci­ons obtin­gu­des dels fons Next Gene­ra­tion –uns 3,7 mili­ons d’euros–, par­tida que no figura en el pres­su­post ordi­nari. Poten­ciar el desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble, enfor­tir els ser­veis públics i fomen­tar la cul­tura i l’edu­cació esde­ve­nen els pilars fona­men­tals a par­tir dels quals s’ha tre­ba­llat aquest pres­su­post. Pel que fa als ingres­sos, des­taca un aug­ment en deter­mi­nats impos­tos i taxes.