“No volem ser un parc temàtic, sinó un poble per viure-hi”

“Cal promoure un turisme de qualitat que respecti, com de fet ja hem fet fins ara, l’entorn i tota la cultura del nostre poble”

“Volem preservar aquesta essència cultural i artística de Cadaqués, que sempre ha sigut un punt de trobada d’artistes”

Pia Serinyana destacava, fa dues setmana a Cadaqués, la importància d’abordar els reptes de futur QUIM PUIG.

Cadaqués no pot créixer més. Tenim uns límits marcats per l’orografia, que és complicada Treballem en un pla director d’activitats comercials que ha de limitar les noves llicències

Joan Trillas Torrents - cadaqués

L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana (Fem Cadaqués), explica en aquesta entrevista que la població es troba en una important cruïlla de camins. Un moment en el qual ha de definir, i de manera molt seriosa, el model de poble. Segons explica, aquest model implica continuar apostant pel turisme, però buscant un equilibri, partint de la qualitat, abordant els reptes de futur i, a la vegada, facilitant que la gent tingui oportunitats per continuar vivint a Cadaqués. Un projecte que implica, diu, allunyar-se del model de “parc temàtic”, on tot passa pel turisme i deixa de banda la gent del poble.

Quin és el seu projecte de futur per Cadaqués?

El full de ruta que tenim a mitjà i llarg termini inclou un punt molt important per nosaltres que és apostar pel turisme.

La principal font de riquesa del municipi. Ho entenc.

Estem treballant un pla estratègic de turisme; bàsicament perquè, fins ara, ens trobàvem que Cadaqués s’estava massificant.

Un problema ben real, el de la massificació.

Quedàvem, fins ara, una mica a part d’aquesta problemàtica. Però ara a Cadaqués també ens trobem amb una situació amb un volum de visitants que ens fa entrar de ple en la massificació.

Un equilibri complicat, entenc.

Sí, perquè el repte per nosaltres és mantenir un bon equilibri entre poder viure del turisme, que és la nostra principal font d’ingressos, mentre a la vegada donem una molt bona qualitat de vida als que hi vivim tot l’any, els residents.

El peix que es mossega la cua.

Un bucle, sí. Si hi ha més turisme això vol dir més serveis. Més serveis, què vol dir? Que necessites més personal per treballar i, a la vegada, aquests treballadors necessiten habitatge.

Amb l’habitatge toca el moll de l’os d’una, podem dir epidèmia social, que afecta tothom. A Barcelona ja fan càstings per llogar un pis!

I si necessitem més habitatge, arriba un punt que ens trobem amb problemes per accedir-hi, no ja per la gent que vol venir a viure o a treballar, sinó per les famílies que vivim a Cadaqués.

Edificar més?

Cadaqués no pot créixer més. Tenim uns límits marcats per l’orografia, que és complicada. Estem al mig del Parc Natural del Cap de Creus. Pensi que el 70% del terme municipal de Cadaqués és parc natural. Això vol dir que el creixement és petit i, a més a més, ara ens trobem amb el problema de la sequera. Tampoc hem de deixar de banda els accessos. Arribar a accedir a Cadaqués és complicat. La conclusió és que Cadaqués no pot créixer més.

Entenc el dilema, que, a la vegada, és un problema. I a partir d’aquí?

Estem analitzant com abordem afrontar el futur de Cadaqués. Tenim molt clar que vivim del turisme, això ja ho he explicat. De fet, ho tenim claríssim. Encara més, amb tota la problemàtica que comporta, ho veiem més com una oportunitat que una amenaça.

I què cal fer, doncs?

Cal promoure un turisme de qualitat que respecti, com de fet ja hem fet fins ara, l’entorn i tota la cultura del nostre poble. Volem preservar aquesta essència cultural i artística de Cadaqués, que sempre ha sigut un punt de trobada d’artistes. Un treball que no ha d’oblidar protegir el patrimoni natural i arquitectònic, perquè és el que ens fa únics.

D’acord. I el model?

No volem ser un parc temàtic, sinó un poble per viure-hi tot l’any. I aquí toca parlar d’habitatge, ja no només davant la necessitat d’acollir els treballadors que venen temporalment, sinó la gent i famílies que volem viure a Cadaqués tot l’any. Un tema important que vull també comentar és la promoció del comerç per evitar la seva substitució.

Substitució?

Fins ara a Cadaqués els negocis històrics que hi havia eren petits comerços tradicionals, gestionats per famílies locals. Aquesta realitat està canviant, i és un problema.

En quin sentit?

Ens trobem que la pressió turística ha fet arribar inversors especulatius. Què ha passat? Doncs que molts de negocis familiars, com que no tenen relleu, han passat a ser gestionats per grans inversors. Molts d’aquests negocis, que estan a primera línia, ara només estan centrats en el turisme i, en conseqüència, tanquen a l’hivern.

Abans no tancaven, entenc.

Molts a l’hivern continuaven oberts, sí. Ara ens trobem que a l’hivern no tenim aquests serveis, que són bàsics i donen vida al poble. Per això estem treballant un pla director d’activitats comercials que limitaria la concessió de noves llicències per a comerços enfocats exclusivament al turisme.

I això ens porta a evitar la massificació, el bucle que vostè comentava abans.

D’aquí tots els projectes que estem plantejant. Hem començat a prendre mesures. Una ha estat el control d’accés al cap de Creus, que és el primer que vam tallar, amb col·laboració amb la parc natural.

I quines altres mesures preveuen?

Lligat amb el tema de l’habitatge que parlàvem abans, hem fet un pla director d’habitatge. Ja havíem fet una limitació de pisos turístics. Ara amb la nova llei encara és limita més i hi estem treballant.

Per la gran afluència.

Sí. Pensi que teníem una mitjana de gairebé 1.000 cotxes diaris al mes d’agost de l’any 2020 i després de la pandèmia. Ara hem aconseguit que a l’agost siguin només uns 300 vehicles. Però, a més, hem aconseguit que 40.000 visitants que van al cap de Creus ho facin amb llançadores de transport públic. Per altra banda, també hem fet una reducció dels visitants que arriben amb vaixells al juliol i l’agost.

Entenc que també és una reducció important.

El 2023 es descarregaven de cop unes 750 persones, a les onze del matí, quan coincidien transportistes, turistes i gent que anava a comprar. Això també ho hem fet amb els autobusos. Hem aconseguit que sigui més esglaonat. I després hi ha altres mesures que ja no tenen tant a veure amb el turisme, però que sí que són importants.

Ha parlat de l’orografia, que els juga a la contra. Aquí entenc que també en resulta afectada la mobilitat.

Sí, tenim problemes de mobilitat. Per això hem fet un reglament per gestionar les zones verdes i blaves d’estacionament. Encara no l’hem posat en marxa, però s’està portant a terme. També estem fent un estudi de les zones, sobretot de càrrega i descàrrega. A llarg termini serà necessari fer un estacionament dissuasiu a l’entrada del poble, facilitant l’accés a peu i amb el transport públic. Així, evitarem l’accés de vehicles als nuclis.

Hem parlat de creixement. Com tenen el POUM?

Estem treballant en un de nou, que és molt important perquè és molt i molt necessari. Pensi que el que teníem era del 1986 i ha quedat totalment obsolet. Tot i això, ja era un planejament molt conservador. Afortunadament, no es van fer grans edificis, ni grans urbanitzacions, ni tampoc s’ha construït a la platja. Però els anys passen per a tothom. Ara estem a punt de fer l’aprovació inicial. Actualitzem la nova normativa urbanística amb l’objectiu de protegir una mica el model de poble que volem.