Ayuso vigila el concert català

L’Assemblea de Madrid, al barri de Vallecas, és un prodigi de vidrieres que tant deixa passar la llum natural com una grisor densa en dies de pluja com el de dijous passat que no es correspon amb la lluminositat del quadre d’Antonio López Madrid desde Vallecas (1997-2006) que presideix l’avantsala de l’hemicicle. Dijous és el dia gran de la setmana al Parlament madrileny perquè acull la sessió de control al govern d’Isabel Díaz Ayuso, i la portaveu de Vox, Isabel Pérez Moñino, amb una samarreta blanca amb el missatge en negre “Menes al seu país!” i un avió dibuixat sense rumb, però amb la paraula Madrid ratllada com a destí descartat, és l’encarregada d’obrir el foc del duel verbal amb una presidenta i líder del PP que té una majoria absoluta de 70 escons dels 135 que integren l’Assemblea. “Senyora presidenta, vostè sap que l’esquerra ha imposat la seva llei, també a Madrid. Han convertit les nostres facultats en dictadures. La dissidència es persegueix”, alerta la portaveu de Vox a Madrid des de l’octubre del 2024 i successora de la defenestrada Rocío Monasterio. Qui agafa el relleu en el duel amb Ayuso és Mar Espinar (PSOE), una estrella de l’esgrima dialèctica que qüestiona la necessitat que ha vist el president Pedro Sánchez a l’hora de propiciar el desembarcament a l’M-30 del ministre Óscar López. “Senyora Ayuso, respiri profundament. Estigui tranquil·la. No vull que estigui tensa. El 2023, anuncia que es compra una casa i, el 2025, continuem encara sense saber com s’ha pagada. Atenta! Transparència és saber d’on venen els diners de l’àtic, però intenta ocultar aquesta informació com intenta ocultar que la seva parella està sent investigada per quatre delictes. [...] Retiri’s al seu àtic i busqui ofertes en el sector privat, que ja és gairebé el que fa ara. Tindrà ofertes que no podrà rebutjar”, etziba Espinar. Tot i la virulència que amaguen aquests duels, però, Ayuso i el PP madrileny han assolit la fita que aquests dies a l’Assemblea de Madrid només es parli d’un afer que no ha arribat al BOE i que no existeix ara a l’ordre del dia immediat ni al Parlament de Catalunya ni al Congrés: el nou model de finançament singular català.

Anticipant-se a l’aprovació de la llei orgànica que l’haurà de regular, l’Assemblea de Madrid acaba de constituir la “comissió d’estudi per a l’anàlisi de les conseqüències que tindrà per als madrilenys l’anomenat acord bilateral del concert singular de Catalunya”. La creació de la comissió, aprovada en la sessió plenària del 13 de març i que s’ha constituït aquesta setmana, està patrocinada pel PP i desenvoluparà el treball durant sis mesos. El calendari de compareixences, el nom dels compareixents i el pla de treball s’aprovaran demà. Quan a la tardor acabi la feina, la comissió elaborarà un dictamen de conclusions i propostes que elevarà al ple per debatre’l.

Després de situar María Josefa Martínez de la Fuente (PP) com a presidenta de la comissió, el PP fins i tot es podia haver permès el luxe de triar un portaveu català, perquè entre els seus 70 diputats té dos catalans: Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP de Catalunya, i David Parry, actual secretari de campanyes i actes públics del PP estatal a les ordres d’Alberto Núñez Feijóo i alhora diputat autonòmic a Vallecas. Els elegits per interrogar els compareixents en nom del PP, però, són Ángel Alonso Bernal, natural de Majadahonda i que ja era portaveu d’Hisenda abans d’actuar ara també com a portaveu titular en la fiscalització del model català, i Francisco Galeote, el president del comitè jurídic del PP de Madrid i de l’agrupació popular d’El Retiro.

El PSOE (27), tercera força al Parlament tot i empatar el 2023 en escons amb Más Madrid (27), evita participar en la comissió per no fer el joc al PP en els greuges. Vox (11), en canvi, ha sorprès el PP anant més enllà en el zel fiscalitzador del present i del passat i anuncia que en la llista de precs hi ha les compareixences de Carles Puigdemont, José María Aznar, Mariano Rajoy i Felipe González, entre d’altres. Per Vox, la veu de Puigdemont és vital per saber l’acord del present, però la d’Aznar és crucial per saber en quina mesura la cessió a la Generalitat del 33% de l’IRPF en el pacte del Majestic del 1996 és el precedent de negociació bilateral amb CiU que legitima tot el que ve després amb Junts i ERC, així com González és qui pot explicar la descentralització des del 1982 al 1996 i el primer acord amb CiU del 1993.

Demà a les vuit del vespre acaba el termini per tancar la llista dels compareixents i el PP, amb majoria absoluta per fer i desfer, confia que Vox no alteri el seu guió. “Volem conèixer l’impacte que té econòmicament, fiscal i legal, i per això portarem els millors experts per saber l’impacte que aquest acord il·legítim amb ERC té sobre els madrilenys. Sorprèn que el PSOE, que impulsa l’acord, no hi vulgui participar i no porti els seus experts. És una covardia. No és una comissió per parlar de Catalunya, sinó per parlar de Madrid i d’un nou atac a Madrid i els madrilenys”, sosté el portaveu del PP a l’Assemblea de Madrid, Carlos Díaz-Pache.