Els nous aranzels impulsats pel president dels Estats Units, Donald Trump, han sacsejat el comerç mundial. Les borses de tot el planeta han registrat grans caigudes, les indústries recorden amb preocupació els fantasmes del seu anterior mandat, també marcat pel proteccionisme, i les reaccions dels països més afectats –que ja amenacen amb fortes represàlies– no s’han fet esperar. I la Unió Europea, el principal soci comercial del gegant nord-americà, viu amb especial inquietud la situació.

Des que el magnat nord-americà va començar a fer ressonar els tambors d’una guerra comercial, el bloc comunitari ha optat per la prudència: sempre obert a la negociació, conscient dels beneficis que genera l’aliança transatlàntica en termes econòmics. Això sí, també disposat a actuar “amb contundència” davant unes mesures que, en reiterades ocasions, ha qualificat d’“injustificades”.

Amb l’anunci d’aquesta setmana de Trump, però, la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, ha elevat el to. Si bé l’executiu manté que actuarà amb “calma” i “unitat”, la dirigent alemanya va avisar dijous que els aranzels dels Estats Units tindran conseqüències “devastadores” i que la incertesa derivada de la guerra comercial “augmentarà en espiral i provocarà un increment del proteccionisme”.

La conseqüència més evident dels nous aranzels serà l’increment dels costos en fer negocis amb els Estats Units. Segons els càlculs de la Comissió Europea, al voltant d’un 70% de les exportacions procedents del bloc resultaran afectades pels gravàmens, del 20% en el cas de la Unió Europea (en altres productes com l’acer i l’alumini o els automòbils pugen fins al 25%). La suma de tot plegat permetrà a l’administració nord-americana recaptar 81.000 milions d’euros anuals, una xifra que, fins ara, quedava en 7.000 milions. “El salt és enorme”, reconeixia aquesta setmana un alt funcionari comunitari.

Catalunya no és aliena a la situació, tal com manifesten les anàlisis preliminars d’ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat. Segons aquest organisme, els aranzels de Trump afectaran més de 3.000 empreses catalanes, amb unes vendes agregades de 4.350 milions d’euros l’any 2024 i que suposen el 4,3% del total de les exportacions catalanes al món. De fet, els Estats Units són la primera destinació dels productes catalans fora d’Europa, i són els sectors químic i farmacèutic, el de maquinària i equips, l’agroalimentari i el dels metalls els més afectats.

Una derivada de la guerra comercial és un possible repunt de la inflació, que, després d’assolir màxims històrics poc després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, s’havia estabilitzat a la zona euro i mantenia el camí per acostar-se a l’objectiu del 2% a mitjà termini. La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), la francesa Christine Lagarde, ja va advertir a principis de març que els aranzels tenen un efecte negatiu “fins i tot abans que s’implementin”, ja que la incertesa que generen deriven en “una pèrdua de confiança que frena la inversió, les decisions dels consumidors i l’ocupació”.

Al mateix temps, un encariment dels béns i serveis podria revifar el debat sobre un increment dels tipus d’interès. En la seva última reunió, el Banc Central Europeu va reconèixer que la política monetària és ara “notablement menys restrictiva”, obrint la porta a una pausa dels tipus després de nou mesos de constants rebaixes (amb tot el que això comporta per a l’endeutament d’empreses i llars).

Un altre dels grans temors de la Unió Europea és l’arribada massiva de productes procedents dels mercats asiàtics que fins ara es venien als Estats Units. Von der Leyen ja ho va advertir aquesta setmana, dient que la Comissió analitzarà “molt de prop” els efectes indirectes dels aranzels. “No podem absorbir la sobrecapacitat mundial ni acceptar el dúmping”, assenyalava la cap del govern comunitari.

En aquest sentit, la preocupació més gran és la Xina, ja amb una gran presència en les cadenes de subministrament i les vies comercials cap al Vell Continent. Prenent d’exemple el cas dels vehicles elèctrics xinesos, les tensions generades per una possible inundació de nous béns asiàtics a Europa podrien multiplicar-se i amplificar les disputes entre Brussel·les i Pequín.

I un altre element a tenir en compte seria l’acceleració de les negociacions per signar nous acords comercials. A finals del 2024, la Unió Europea i els països del Mercosur van concloure les negociacions per un pacte que, a ulls de la Comissió Europea, ha de servir per estalviar enormes quantitats en drets d’exportació. Per Brussel·les, acords com el del Mercosur –pendent de ratificació– són ara “més importants que mai”.

Fins ara, Trump ha apostat per la confrontació i s’ha mostrat disposat a dialogar només si la Unió Europea i la resta de països afectats pels aranzels ofereixen alguna cosa “fenomenal”. La voluntat negociadora es manté, però fonts diplomàtiques ja donen per fet que els aranzels han arribat per quedar-se, almenys durant el seu mandat.