Tot allò que podia haver estat
L’Incasòl i Política Territorial van desistir d’urbanitzar un gran polígon industrial al sud de la Garrotxa
Havia de fer-se a la Plana i la gestió es preveia mancomunada entre Sant Feliu i les Planes
Una forta oposició veïnal va fer-ne dissuadir la Generalitat, que va apostar per l’actual de Llongafollia
Sovint es dissenyen grans projectes que han de transformar la realitat econòmica i social d’un territori i que, al final, no s’acaben executant. Deixant per a més endavant el debat sobre la seva conveniència o no, és el cas del polígon industrial que es volia projectar als terrenys de la Plana –al límit entre la carretera C-63 i la via verda del carrilet, sota el castell d’Hostoles– i que havien de compartir els Ajuntaments de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles.
Havia de ser un important pol d’activitat econòmica a la banda sud de la comarca de la Garrotxa, que havia de fer de contrapès als tres grans polígons industrials del centre i nord comarcal: el del Pla de Baix d’Olot, el de Begudà del municipi de Sant Joan les Fonts, i sobretot el de Politger de Sant Jaume de Llierca, amb el permís dels Morrals de la Vall de Bianya, encara més cap al nord.
Amb una visió territorial més àmplia, aquest projecte s’havia de complementar i, per tant tenia més sentit, amb les variants de les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols i amb la variant de Sant Esteve d’en Bas, ja construïda, totes a la carretera C-63 (Olot-Santa Coloma de Farners), perquè connectava amb pocs quilòmetres i temps aquest polígon de la vall del Brugent amb el túnel de Bracons o amb l’autovia A-26 a Olot.
La realitat, però, ha estat una altra de ben diferent. L’eix de Bracons (Vic-Olot) està pendent del seu acabament al tram de la C-152, les famoses variants de les Preses i la Vall d’en Bas i Olot. I les variants de Sant Feliu i les Planes ja van quedar en paper mullat. L’any 2010, l’aleshores Departament de Medi Ambient estava treballant en les respectives declaracions d’impacte. La de Sant Feliu de Pallerols era especialment important, perquè el traçat afectada la falda de la muntanya de la Salut; la proposta inicial hi dibuixava un traçat en trinxera i l’alcalde de torn va reclamar que es fes amb túnel. De fet, el cost deu haver estat un dels motius principals perquè el projecte hagi quedat en un calaix. Sigui com sigui, totes dues variants estan al Pla de Carreteres de la Generalitat i, per tant, no estan enterrades del tot.
Quant al polígon a la Plana, l’any 2003, la Generalitat i els ajuntaments de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles van tancar definitivament vuit anys de polèmica per aquest nucli d’activitats econòmiques. En aquest espai de l’Incasòl s’hi havia projectat un polígon que havien de gestionar tots dos ajuntaments i que va topar amb l’oposició frontal de la plataforma ciutadana Conservem la Vall d’Hostoles, que alertava del valor ambiental d’aquest espai, a tocar del parc natural de la Garrotxa i amb punts d’interès cultural com ara el castell d’Hostoles –molt rellevant en la història dels Remences.
El conflicte es va salvar fent una permuta amb els terrenys on hi havia l’empresa Vivers Sant Iscle SL, al sector de Llongafollia de Sant Feliu, que es va traslladar a la Plana, on els 60.000 metres quadrats que hi havia al projecte del polígon li van assegurar les necessitats d’expansió del negoci, ampliat en aquell moment amb una empresa paral·lela de trasplantaments d’arbres autòctons. “Jo era un venut per totes les parts, en el moment més àlgid del conflicte i per una colla de malentesos”, va arribar a afirmar el conseller de Política Territorial de torn, Joaquim Nadal, per tancar una dura polèmica a totes bandes que va durar vuit anys. Ho va dir el dia en què el DOGC va oficialitzar l’exclusió de la Plana del parc natural de la Garrotxa i l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols el va incloure en el nou POUM per facilitar el trasllat de l’empresa abans citada i poder desenvolupar sòl industrial a Llongafollia.
El conseller va coincidir també amb els alcaldes de les Planes i Sant Feliu, queixosos perquè el procés havia estat molt lent, però va recordar que, per encaixar el nou polígon en la futura variant d’aquest últim municipi i en l’espai fluvial, hi havien d’intervenir molts organismes. Nadal va remarcar, finalment, que el govern havia estat “art i part” i que l’Incasòl, propietari dels terrenys de la Plana, no hi va sortir perdent gaire per uns terrenys que no podia perdre perquè els tenia patrimonialitzats.
El nou polígon
Es va haver d’esperar fins al 2023, per impulsar definitivament amb els tràmits pertinents el nou polígon de Llongafollia, en uns terrenys de 8,31 hectàrees a la sortida de Sant Feliu en direcció a Olot. Ara el pla de Llongafollia destina 3,6 hectàrees a l’activitat econòmica, amb un sostre màxim previst de 37.123 metres quadrats. Hi ha només dues parcel·les encara sense ocupar, una de 8.483 metres quadrats i 9.501 de sostre i una segona de 27.612 metres quadrats i 2 de sòl 27.612 de sostre, però divisible en d’altres de més petites.
Aquesta nova àrea d’activitats econòmiques està ubicada molt a prop de l’espai protegit pel parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Per això l’Incasòl, que és el propietari dels terrenys, ha estat molt curós en tots aquells detalls que han contribuït a la seva integració en el paisatge. En concret, el projecte de restauració ambiental ha estat especialment escrupolós amb els ambients de ribera i la conservació de la verneda del riu Brugent, amb la plantació i manteniment en la franja perimetral de protecció de 25 metres del sòl urbanitzable. D’altra banda, i atenent a la proximitat de la via verda del carrilet Olot-Girona, aquesta infraestructura s’ha desviat situant-la sobre de la mota de terres per minimitzar el risc d’inundació per les avingudes del riu Brugent.
Sigui com sigui, la comarca de la Garrotxa té, finalment, al sector sud un polígon, però no amb les dimensions del previst a la Plana, el qual, ara que s’ha fet realitat, acontenta tant els defensors com els detractors del que s’havia de mancomunar al límit contrari del municipi de Sant Feliu de Pallerols. És una zona d’activitats econòmiques fruit de sospesar a la balança els beneficis en aquest tipus d’activitats i la ferida infligida a un territori sensible com el pla de Llongafollia.
