L’aposta universitària d’Igualada
La capital de l’Anoia ha estrenat el nou Campus de la Salut i aspira a oferir estudis de medicina
Atur, seguretat i habitatge són els tres àmbits que generen més preocupació entre la ciutadania
L’oposició en bloc reclama que s’actualitzi la planificació urbanística, que data del 1986
Fa tot just un any, Igualada estrenava el Campus de la Salut, un espai de docència de la Universitat de Lleida al cèntric passeig Verdaguer de la capital de l’Anoia. Una inversió de sis milions d’euros a tres bandes –Ajuntament, Diputació i Generalitat– que culminava l’aposta universitària de la ciutat, iniciada fa quinze anys a partir d’unes quantes titulacions que impartia la UPC a la vella escola coneguda com “La Teneria”. El 2014 es va inaugurar el campus del Pla de la Massa, en un espai que ja disposava d’un centre de recerca en l’àmbit de l’adob de pells, una indústria de llarga tradició a la ciutat. L’any següent obria portes l’hospital simulat 4D Health, un equipament clau com a espai de pràctiques d’estudiants de l’àmbit de la salut. Igualada va disposar de la complicitat de la Universitat de Lleida, que ha fet créixer el projecte universitari de la ciutat, on ara prop d’un miler d’alumnes cursen cinc graus i dues dobles titulacions. El proper objectiu del govern municipal és incrementar els estudis que es puguin cursar a la ciutat, especialment medicina.
Solució per a un espai polèmic
També per completar l’aposta universitària, l’Ajuntament vol dotar la ciutat d’una residència d’estudiants. S’acaba d’aprovar una modificació del planejament urbanístic en un solar propietat de les parròquies d’Igualada on hi ha un antic casal en desús que va ser ocupat entre el 2013 i el 2016 pel col·lectiu Espai pels Somnis, que reclamava espais d’autogestió per a les entitats de la ciutat. La major part de la parcel·la seria per a la residència universitària, mentre que la resta seria per a habitatge assequible i l’obertura d’un carrer. La fórmula per crear una residència és la de cedir el sòl i l’explotació durant uns anys, i per això s’ha obert una consulta preliminar de mercat per copsar l’interès de possibles empreses. Si finalment no hi hagués interès –un concurs anterior va quedar desert–, la parcel·la se cediria a la Generalitat per construir un nou CAP que substitueixi el vell ambulatori de l’estació.
Atur, seguretat i habitatge
El Dibaròmetre, l’enquesta elaborada per la Diputació de Barcelona al voltant de diferents aspectes de la gestió als municipis de la demarcació, ofereix una radiografia de la percepció de la ciutadania d’Igualada. Segons aquesta enquesta, el que més preocupa és l’atur i les condicions de treball. Un 13,2% dels veïns així ho asseguren. A hores d’ara la capital de l’Anoia té una taxa d’atur del 10%, amb 1.979 veïns inscrits com a demandants d’ocupació a finals del mes de març. L’evolució és bona, amb una reducció interanual del 7%, però la ciutat i la comarca arrosseguen dècades com un dels territoris amb més atur del país. Les successives crisis poden explicar un estat d’ànim que es reflecteix en el fet que el 50,3% dels enquestats asseguren que la situació econòmica de la ciutat ha empitjorat en el darrer any.
La segona preocupació, a molt poca distància –un 12,5% dels enquestats–, és la seguretat ciutadana. L’any 2024 es van cometre a Igualada un total de 1.870 delictes, un 7,6% menys que l’any anterior, segons el darrer balanç fet públic pel Ministeri de l’Interior. Baixen tots els tipus de delictes menys els delictes relacionats amb el tràfic de drogues, que van pujar un 70% (de 10 a 17). També creixen els fets catalogats com a “altres ciberdelictes”, un 23%.
Com al conjunt del país, els ciutadans d’Igualada exposen també la seva preocupació per l’accés a l’habitatge. Ho fan un 8,5% dels enquestats. La ciutat i els municipis veïns de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí van ser inclosos com a zones tensionades on es regula el preu del lloguer. A iniciativa de l’Incasòl i del mateix Ajuntament, al llarg dels propers mesos es completaran una vuitantena d’habitatges de lloguer assequible. A més, el govern municipal assegura que aquest 2025 serà l’any en què més llicències de construcció s’atorgaran a la ciutat. Es podrien compensar així uns anys desiguals en el sector immobiliari: el 2023 es van acabar 89 habitatges i l’any passat, 19.
L’oposició en bloc exigeix
Des de l’oposició, Igualada Som-hi reivindica haver liderat la política d’habitatge condicionant el govern, mentre que ERC i Poble Actiu acusen el govern municipal de no fer prou per afrontar el problema. Des del govern municipal acusen tots els grups de l’oposició d’haver vetat una modificació urbanística amb la qual Junts per Igualada proposava facilitar la creació d’habitatges en plantes baixes. Tots els grups coincideixen a reclamar un nou planejament urbanístic a la ciutat que permeti actualitzar el vigent, que data del 1986. Especialment reclamen una solució per al barri del Rec, la zona de les adoberies d’Igualada, on ara queden una trentena d’indústries en actiu però una immensa àrea d’edificis industrials en desús. Dos cops a l’any, alguns d’aquests edificis són l’escenari del festival de moda Rec.0, que atrau milers de visitants.
La planificació urbanística de noves zones industrials s’ha fet juntament amb els municipis de la conca d’Òdena, amb els quals s’ha aprovat un pla per dotar els polígons de l’àrea de 100 noves hectàrees per a activitat empresarial. Una realitat urbana única –que va patir unida el confinament perimetral durant l’esclat de la pandèmia de la covid– que està empenyent els seus alcaldes a treballar braç a braç. Els municipis conviuen des del 2001 en una mancomunitat en què sempre s’han delegat molt poques competències. Ara, tres dels municipis –Igualada, Montbui i Vilanova– estan treballant per mancomunar el servei de recollida d’escombraries.
Un dels grans projectes pendents és l’auditori, que ha de descongestionar el principal equipament cultural de la ciutat: el Teatre Municipal l’Ateneu. El govern preveu fer una instal·lació a l’àrea del parc Central, de la qual només va avançar una primera proposta visual durant la darrera campanya de les eleccions municipals. L’oposició reclama que s’edifiqui al recinte de l’Escorxador, que consideren infrautilitzat. A més, defensen que contribuiria a dinamitzar el barri.
