Política

Xavier Rius Sant

Periodista i autor del llibre “Aliança Catalana: els nostres ultres”

“El discurs més xenòfob d’Aliança Catalana no està en el programa”

Acaba de publicar un llibre en què ressegueix l’evolució de l’extrema dreta a Catalunya i el sorgiment d’Aliança Catalana

Defensa que la formació política liderada per Sílvia Orriols “ocupa un espai que la resta de partits sovint deixen buit”

Aliança Catalana: els nostres ultres
Editorial: Icaria
Pàgines: 282
Preu: 22 euros
A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, als terroristes de Ripoll tothom els coneixia
Sense el desencís pel procés, Aliança no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya
Pot passar que a les eleccions municipals Aliança superi la CUP i els Comuns en nombre de regidors

Ens tro­bem amb Xavier Rius Sant (Bar­ce­lona, 1959) a la lli­bre­ria Laie, al car­rer Pau Cla­ris de Bar­ce­lona. És un espai tran­quil, ideal per pren­dre un cafè o un refri­geri envol­tat de lli­bres. I, en qual­se­vol cas, es tracta d’un lloc molt més plàcid que el que va esco­llir fa pocs dies per par­lar amb un altre mitjà de comu­ni­cació. En aque­lla ocasió es va citar en un bar situat molt a prop de l’ajun­ta­ment de Ripoll i l’entre­vista es va veure afec­tada per algu­nes inter­ferències. El segon tinent d’alcal­dia li va aixe­car el dit del mig i el va acu­sar rei­te­ra­da­ment de “men­ti­der” pel lli­bre que acaba de publi­car, titu­lat Aliança Cata­lana: els nos­tres ultres.

Ara fa poc ha sor­tit un altre lli­bre dedi­cat a Aliança Cata­lana que defi­neix aquest par­tit com a “naci­o­nal­po­pu­lisme català”. Vostè, en canvi, els ano­mena “ultres”. Com els hem de defi­nir?
Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, naci­o­nal­po­pu­lista és la Isa­bel Díaz Ayuso de Madrid, que fa naci­o­na­lisme madri­leny. Però ella no diu que els immi­grants van a Madrid a viure del sub­sidi i del nos­tre tre­ball. La Sílvia Orri­ols, a part de ser naci­o­nal­po­pu­lista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè cri­mi­na­litza els immi­grants i diu coses com ara que per cadas­cun que tre­ba­lla n’hi ha 10 o 100 que viuen del sub­sidi i s’apro­fi­ten de tota mena de pri­vi­le­gis. Per tant, al meu enten­dre, Sílvia Orri­ols i Aliança Cata­lana són extrema dreta o ultra­dreta. És simi­lar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.
En el subtítol del lli­bre parla de “la indig­nació del 17-A” com un dels fac­tors que expli­quen el nai­xe­ment d’Aliança Cata­lana.
Exac­ta­ment. A diferència dels atemp­tats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha impli­cació emo­ci­o­nal entre els giha­dis­tes que fan explo­tar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tot­hom els conei­xia. Havien vin­gut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sor­tien amb una noia que conei­xies... Hi ha el cas molt clar de la Mar­ga­rita Cabe­llo, una pro­fes­sora d’anglès jubi­lada i una de les tres fun­da­do­res d’Aliança i del pro­jecte pri­mer de Front Naci­o­nal a Ripoll. Ella estava vin­cu­lada a una pro­tec­tora d’ani­mals i es tro­bava sovint el Moussa Ouka­bir, el més jove de la cèl·lula ter­ro­rista, men­tre pas­se­java els seus gos­sos. Cabe­llo fins i tot va esta­blir una certa com­pli­ci­tat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemp­tats es va sen­tir traïda. Aquest sen­ti­ment de per­ple­xi­tat i de sen­tir-se enga­nyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll dones­sin el seu vot a les dues can­di­da­tu­res xenòfobes que es pre­sen­ta­ven. De fet, si hagues­sin anat jun­tes hau­rien acon­se­guit dos regi­dors segur. A la Sílvia Orri­ols li van fal­tar 20 vots per acon­se­guir un segon regi­dor.
El segon fac­tor que des­criu en el subtítol és el “des­encís pel procés”.
Tinc molt clar que sense aquest des­encís molt pro­ba­ble­ment Aliança Cata­lana no hau­ria pas­sat de ser una nova Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, però amb caràcter inde­pen­den­tista. Hi ha gent que con­fi­ava que hi hau­ria inde­pendència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bas­tards no bus­cats ni espe­rats del procés”. Dic “bas­tard” no en el sen­tit de “fill de puta”, per enten­dre’ns, sinó de fill rebo­tat, empre­nyat. És el mateix, tot i que des del cos­tat del naci­o­na­lisme espa­nyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tri­bu­nal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obte­nir, va acon­se­guir el que no havia obtin­gut anant a mani­fes­tar-se al Valle de los Caídos. Aliança Cata­lana va acon­se­guir el mateix, però des de l’altra banda.
Dedica un capítol a Daniel Car­dona, del qual és segui­dora Sílvia Orri­ols. Per què l’admira exac­ta­ment?
L’Orri­ols és car­do­nista. I de la mateixa forma que Daniel Car­dona no va per­do­nar a Fran­cesc Macià que després de pro­cla­mar la República Cata­lana acceptés la Gene­ra­li­tat, Sílvia Orri­ols no per­dona a Car­les Puig­de­mont que en lloc de man­te­nir la inde­pendència es fes enrere.
En quina mesura Aliança Cata­lana és un pro­ducte fet a la mida de Sílvia Orri­ols o va més enllà del seu lide­ratge?
És un pro­jecte nas­cut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcal­dessa, si Junts hagués fet el que s’havia pac­tat fa dos anys, no li hau­ria resul­tat tan sen­zill. No és el mateix que una regi­dora surti a l’ABC o a Tele­cinco que no pas que ho faci una alcal­dessa. A par­tir del moment que Sílvia Orri­ols és inves­tida alcal­dessa, el mis­satge sobre temes com ara l’empa­dro­na­ment té molta més reper­cussió, tant a la premsa com a les xar­xes soci­als. La per­so­na­li­tat d’Orri­ols també es reflec­teix en la imatge del par­tit; quan cal pot mos­trar-se molt pro­pera, però pot can­viar de cop i ser molt freda i dis­tant, sense capa­ci­tat d’empa­tit­zar i capaç de dir el que cal­gui per cris­par l’ambi­ent.
En el lli­bre ana­litza el pro­grama elec­to­ral d’Aliança Cata­lana i afirma: “El dis­curs més xenòfob no està en el pro­grama, sinó en els comen­ta­ris i tuits d’Orri­ols.” Hi ha un doble dis­curs?
Hi ha un con­trast, sí. El pro­grama d’Aliança Cata­lana és neo­li­be­ral i con­ser­va­dor. De fet, es dife­ren­cia de la dreta libe­ral perquè pro­posa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vin­gut sense papers o perquè els ha cadu­cat i no han pogut reno­var-lo. L’Orri­ols cri­mi­na­litza tota la immi­gració. Ella diu: “Si venen a tre­ba­llar i s’inte­gren, cap pro­blema.” Però més enllà que sigui difícil por­tar gent amb papers en molts moments, ella cri­mi­na­litza tots els immi­grants. Hi ha molts exem­ples de tuits des­ti­nats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Poli­cia Muni­ci­pal ha detec­tat un home que dor­mia a la devesa i l’ha por­tat a la Policía Naci­o­nal perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcal­dessa i aquest mar­roquí que estava dor­mint anava cap a França o Ams­ter­dam, on tenia el seu cosí. Però el cri­mi­na­litza. O una altra piu­lada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Par­la­ment i diu que el pai­satge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de bote­llot. Si de cas van a tre­ba­llar a una empresa càrnia o a cui­dar gent gran; però ella els cri­mi­na­litza a tots. O una altra piu­lada amb una foto en un Cai­xa­Bank en què es veuen tot de dones mar­ro­qui­nes i posa que venen a pagar-nos les pen­si­ons, quan es tracta de tem­po­re­res de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua muni­ci­pal ha immo­bi­lit­zat 17 o 18 vehi­cles de ciu­ta­dans estran­gers que tenien mul­tes pen­dents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obli­ga­ci­ons. O tots moros o tots cris­ti­ans.” A veure, em nego a creure que aque­lla set­mana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat mul­tat. Què insi­nua? Que els Bosch, els Rius o els López són san­ci­o­nats i en canvi els Moham­med no? I això és xenòfob, perquè asse­nyala la cul­pa­bi­li­tat i la vin­cu­lada a un deter­mi­nat col·lec­tiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intran­si­gents abo­cava cap als “hor­ri­bles” cognoms cas­te­llans o espa­nyols. Fa un canvi de xip i ara diri­geix el seu odi als immi­grants, sobre­tot els mar­ro­quins
I a què res­pon aquest “canvi de xip” que explica?
En els arti­cles ella posava Cas­te­lla en minúscula. No posava Espa­nya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o qua­tre per­so­nes com el seu marit, la regi­dora del PDe­CAT Fina Guix o Mar­ga­rita Cabe­llo es deci­dei­xen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els cas­te­llans. Fixa’t que a la seva llista té dos regi­dors impor­tants amb cognoms cas­te­llans, l’Anna Flo­res Expósito i en Gui­llermo Bar­ran­que­ras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests hor­ri­bles cognoms cas­te­llans i es cen­tra en els hor­ri­bles cognoms mar­ro­quins o també lla­ti­no­a­me­ri­cans.
En el lli­bre es mos­tra molt crític amb la resta de par­tits i l’acti­tud que tenen amb Aliança Cata­lana...
El que no es pot fer és anar can­vi­ant de cri­teri. En el cas de Ripoll, pri­mer es diu que es farà un govern d’uni­tat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que inves­tirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li pro­posa inves­tir la Chan­tal Pérez i que­dar-se a l’opo­sició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pres­su­pos­tos, hi ha la moció de con­fiança, s’acorda fer una moció de cen­sura amb Maria Sol­de­vila de Junts d’alcal­dessa i qua­tre dies abans, sigui per Puig­de­mont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el pro­per can­di­dat dient que era un govern Frankens­tein. A veure, a la Dipu­tació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankens­tein, era una opció que donava la mei­tat més un. La Sílvia Orri­ols hi ha sor­tit gua­nyant, amb la inde­cisió de la resta de par­tits. Fa tres mesos, ERC deia d’abs­te­nir-se en els pres­su­pos­tos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC deci­dei­xen ni abs­te­nir-se ni votar-hi a favor. Ens abo­quen a la moció de con­fiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.
I en el cas del Par­la­ment?
La con­se­llera Tània Verge es va equi­vo­car molt, per exem­ple, quan va mul­tar Sílvia Orri­ols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més pro­ta­go­nisme, tal com ja va pas­sar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més pro­ba­ble és que l’Orri­ols gua­nyi el con­tenciós, amb la qual cosa encara en sor­tirà bene­fi­ci­ada, de tot ple­gat. De fet, la Sílvia Orri­ols ja havia acon­se­guit noto­ri­e­tat infor­ma­tiva gràcies a una denúncia que havia pre­sen­tat con­tra ella el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Islàmica Annour per unes afir­ma­ci­ons que va fer arran d’una moció con­tra l’ober­tura d’una mes­quita. Fins fa pocs anys, a Cata­lu­nya no hi havia ni ultra­dreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va acon­se­guir entrar al Par­la­ment i que va que­dar molt res­trin­git a alguns muni­ci­pis i que al final va aca­bar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocu­pat Vox i Aliança Cata­lana. També cri­tico aquest doble dis­curs tant dels Comuns com d’ERC, que no feli­ci­ten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som mul­ti­cul­tu­rals. I això ha sigut un error bru­tal.
Pre­ci­sa­ment la pro­pera fita elec­to­ral seran les muni­ci­pals, molt pro­ba­ble­ment. Quin esce­nari cal pre­veure per a Aliança Cata­lana?
El dar­rer refe­rent que tenim són les elec­ci­ons al Par­la­ment. Hi ha molts muni­ci­pis en els quals han tin­gut bas­tant suport. Hi ha una expansió ter­ri­to­rial molt impor­tant i pot pas­sar que a les pro­pe­res elec­ci­ons acon­se­guei­xin molts regi­dors. I a les elec­ci­ons cata­la­nes, a les dar­re­res pas­sa­des, Orri­ols va pren­dre la decisió de no pre­sen­tar-se per a Bar­ce­lona, com van fer el Puig­de­mont o la Laia Estrada, que eren dipu­tats de Tar­ra­gona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no apa­regués a les but­lle­tes pro­ba­ble­ment va influir en els resul­tats que es van pro­duir al Par­la­ment. Però ara sor­tirà en els debats, tindrà recur­sos per enviar les but­lle­tes i també per fer més pro­pa­ganda. Tinc molt clar que amb aques­tes con­di­ci­ons i amb la seva presència contínua al Par­la­ment, Aliança Cata­lana superarà els Comuns i la CUP a les pro­pe­res elec­ci­ons cata­la­nes.

Una veu crítica

Pels drets humans

En el seu blog, Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) es defineix com a “periodista i escriptor especialitzat en conflictes internacionals, immigració, terrorisme i ultradreta”. També hi recorda que va treballar 32 anys com a professor de geografia i història i que va estar vinculat a moviments pacifistes durant els anys vuitanta i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. A més a més, ha col·laborat en un munt de mitjans de comunicació i té una sòlida producció bibliogràfica, en bona part centrada en la gestió migratòria i el sorgiment dels partits xenòfobs. Fa tres anys va publicar Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic) i Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal). També va fer una incursió en el món de la ficció amb la novel·la Amor a la carta (Raima, 2012).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.