“L’opció digital de ‘Cornabou’ va ser pionera, fa 25 anys”

La revista digital Cornabou, efectivament, és un projecte personal com a fundador, fa 25 anys, però també ha tingut com a coordinadora Lena Paüls, escriptora i filòloga i, esporàdicament, hi ha alguns col·legues que demanen poder-hi publicar els seus articles, el més constant, l’escriptor i divulgador Pere Martí i Bertran, un activista de la LIJ en diferents àmbits.

Des del 1990, el suplement Cultura de l’Avui, coordinat per David Castillo, em va oferir col·laborar-hi com a crític –jo ja era redactor de la secció de Cultura– i com que ja hi havia molts altres crítics de literatura en general vaig proposar que la meva feina se centrés en la LIJ. I així va ser com es va destinar setmanalment una pàgina sencera de crítica de la LIJ que es va mantenir ininterrompudament fins a la fi del suplement, el 2005. Un fet excepcional que va marcar tota una etapa i que va permetre donar a conèixer infinitat d’autors i d’obres que estaven amagats sota l’etiqueta de la LIJ. I el relleu el va prendre Cornabou.

La falta de crítica en mitjans generalistes no és específica de la LIJ. Lamentablement, la crítica, en general, s’ha anat reduint en tots els mitjans i, en alguns, fins i tot ha desaparegut del tot. En literatura, en teatre, en música... La crisi econòmica de la premsa hi té molt a veure, però el desinterès de les empreses periodístiques, també. Fa 25 anys, potser una intuïció em va dir que aquesta tendència aniria a més. L’opció digital de Cornabou va ser pionera, aleshores. Avui, afortunadament, la xarxa ho ha democratitzat.

No vaig pensar mai que es podria fer de pagament... Potser ja no hi seríem, si s’hagués de pagar. L’actualització del contingut és permanent, sempre que hi ha un motiu. La numeració vol dir que fa 7.500 i escaig dies que s’hi ha publicat algun article, alguna notícia, alguna crítica o algun esdeveniment relacionat amb la LIJ. Més que parlar de números de revista, hem de parlar de dies de redacció. El que sí que fem és un suplement especial que recull totes les novetats ressenyades i algunes altres anàlisis sobre la situació de la LIJ, sovint relacionat amb altres arts paral·leles com ara exposicions, teatre i cinema, que tinguin alguna relació amb la literatura infantil o juvenil.

Aquests suplements, en PDF, es poden descarregar des de Cornabou. És l’únic mitjà que recull un catàleg de tota –o gairebé tota– la LIJ en català que es publica. Fins ara se n’han fet 29 números especials.

Una font és l’habitual de notes de premsa que reben tots els mitjans de comunicació. També de les notícies d’agència. Sí que en algun cas hem pogut publicar alguna notícia de primera mà perquè ens arriba exclusivament, la sabem per atzar o perquè algú ens fa confiança. Cornabou no es limita a l’actualitat més pròxima, sinó que intenta donar a conèixer també els esdeveniments més importants de la LIJ internacionalment. Per exemple, el premi Astrid Lindgren, que es dona cada any a Suècia, poc conegut, i que és el Nobel de la literatura per a infants i joves amb una dotació de prop de 600.000 euros. Els guardonats tant poden ser autors com il·lustradors o organismes que fomenten la lectura.

Em fa la impressió que Cornabou és com un d’aquests establiments històrics que acaben abaixant la persiana sense relleu. És un projecte molt personal. La sort és que, en aquest cas, no s’hi posarà un MacDonald’s, un Nails o una botiga de carcasses de mòbil. Cornabou no té darrere una empresa editorial o una fundació. Seria una mala passada deixar en herència una feina com aquesta! Pobres hereus! Com molt bé es diu: morta la cuca, mort el verí. Algú, molt optimista, amb motiu dels 25 anys en xarxa, n’ha desitjat 25 més... Gràcies, però, als 100 anys, tots calbs!

Cornabou intenta ser independent i no ha demanat mai, per exemple, ni ajuts institucionals ni publicitat, malgrat que ara hi ha una finestreta oberta en el camp digital. Hem comptat, això sí, amb la complicitat de les editorials i l’acceptació de tothom qui ens vol visitar. I una cosa que no se sap: del fons de llibres que hem anat recollint de promoció de novetats, n’hem fet sempre donacions a biblioteques escolars, sobretot les que tenen una població d’origen immigrat més elevada i fan una feina d’acollida i integració tan silenciosa com imprescindible.

Saber que Cornabou, que va començar sense aquestes pretensions, és avui un referent per a molts sectors de la LIJ, fins i tot universitaris relacionats amb l’especialitat i que em consta que hi accedeixen per extreure informació o articles determinats. També que molts visitants interessats en el sector de la LIJ hi troben una extensa hemeroteca que es manté des del primer dia. Hi ha, doncs, un quart de segle del sector cronològicament reflectit.

Hi ha la revista bessona Clip de Teatre, que va néixer també fa 25 anys i que recull exclusivament la crítica teatral que faig i que ja té una hemeroteca de més de 4.000 crítiques de les estrenes de l’últim quart de segle. Mirar enrere fa agafar vertigen. Prefereixo mirar endavant.

La imatge de Cornabou és un ésser del gènere fantàstic: un cos de bèstia i un rostre humà barbut i de mirada encuriosida. Escornar vol dir treure o escapçar les banyes d’un bou. Doncs, escornem la literatura. La revista, malgrat tenir la seu a Barcelona, neix també des d’un dels indrets on sempre he treballat, sota el castell de la muntanya d’Escornalbou, al Baix Camp.