Els aranzels impulsats per Donald Trump contra la Xina i altres països han generat un terratrèmol en la indústria global de la tecnologia i la intel·ligència artificial. Per evitar-ne l’impacte, Nvidia ha anunciat que fabricarà els seus nous xips amb arquitectura Blackwell a la planta de TSMC a Arizona, una estratègia clau per crear superordinadors “a prova d’aranzels”. També establirà aliances amb Foxconn i Winstron per produir supercomputadores d’IA a Texas, amb una previsió de creixement de 12 a 15 mesos. Segons el CEO Jensen Huang, Nvidia estarà “en bona forma” a finals d’any. No és casual: el projecte industrial preveu una inversió de 500.000 milions de dòlars i la creació de centenars de milers de llocs de treball. Malgrat l’eufòria, hi ha un desafiament de fons: la manca de personal tècnic als EUA, fet que pot frenar el ritme de producció respecte de països com ara la Xina.

La política aranzelària de Trump continua sent erràtica. Tot i haver anunciat exempcions temporals per a semiconductors, portàtils i mòbils, el secretari de Comerç ja ha advertit que es poden revertir en pocs mesos. La incertesa ha portat gegants com Apple a traslladar producció a l’Índia i a organitzar transports aeris exprés per esquivar les taxes. Altres empreses com AMD, Intel i Amazon han començat a reestructurar les seves cadenes de subministrament per minimitzar riscos.

Mentrestant, Trump ha reprès la seva croada contra les renovables i vol alimentar els futurs centres de dades amb “carbó net i bonic”. Ha signat decrets per reactivar la mineria, eliminar regulacions ambientals i declarar el carbó “mineral crític”. El problema és que aquest combustible és el més contaminant i ja no és competitiu. En ple auge de la IA, tornar a una energia del segle XVIII podria ser una de les grans paradoxes tecnològiques del segle XXI.

La marxa enrere del govern americà en matèria aranzelària és només temporal. Trump ha donat una treva de 90 dies per traslladar la producció a territori nord-americà, però ha deixat clar que la dependència de la Xina no és acceptable a mitjà termini. Les empreses es mouen ràpid: Apple accelera els seus plans a l’Índia, mentre altres, com Tesla, OpenAI i Meta, exploren alternatives energètiques com la nuclear, la solar i els reactors modulars.