Mala maror a l’Hospitalet

L’extinent d’alcalde del PSC a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Cristian Alcázar i l’exregidor socialista Cristóbal Plaza van acceptar el febrer passat una condemna de nou mesos de presó a cadascun per delictes d’estafa i contra la Seguretat Social per haver simulat l’acomiadament del segon. La fiscalia demanava inicialment entre quatre anys i mig i sis anys de presó, però els acusats van pactar amb el fiscal anticorrupció Luis García Cantón i amb l’acusació popular que exerceix el grup dels comuns a l’Hospitalet. La sentència de l’Audiència de Barcelona és ferma. En virtut de l’acord assolit entre les parts, els exregidors no han d’entrar a la presó. Han pagat els 41.000 euros d’indemnització que se’ls reclamaven per la simulació de l’acomiadament i 6.500 euros més per les quantitats indegudament percebudes per Plaza en concepte de prestació per desocupació.

El cas per l’acomiadament de Plaza és només una peça separada de la causa que investiga presumptes irregularitats en la gestió dels fons del Consell Esportiu de l’Hospitalet, en què està investigat Alcázar. L’escàndol el va denunciar l’aleshores regidor del PSC i actualment cap de l’oposició i portaveu municipal d’ERC, Jaume Graells, a partir del testimoni d’una treballadora de l’entitat. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola va registrar-ne la seu el juny del 2020.

Graells assegura que des que va alçar la veu ha patit “persecucions” per part del govern socialista municipal i ha demanat empara a l’Oficina Antifrau: “La foto actual és que jo, que vaig denunciar la corrupció, vaig haver de marxar del partit, i que a l’alertadora d’aquesta corrupció la van acomiadar com a represàlia per haver denunciat. La mateixa setmana que es va conèixer la condemna als dos exregidors, hi va haver una altra sentència en què el jutge va obligar a reincorporar l’alertadora al seu lloc de treball i a pagar-li una indemnització de 60.000 euros perquè no s’ha respectat el dret del treballador a poder denunciar fets delictius.”

“Jo m’he adreçat, des que vaig detectar la corrupció, a la vicepresidenta del partit, l’aleshores alcaldessa Núria Marín. Em vaig adreçar diverses vegades a Miquel Iceta i, després, a Salvador Illa. També m’he adreçat per escrit a l’òrgan de control intern que hi ha per garantir el compliment normatiu i protegir els denunciants i mai he obtingut cap resposta. I aportava proves. En la primera sentència, es demostra que tinc raó. Encara estic esperant que algú demani disculpes. El que em preocupa no és que no me’n demanin a mi, sinó que no en demanin a la ciutadania”, observa Graells.

La mala maror política a l’Hospitalet traspua en els plens municipals, on es palpa la tensió entre el PSC i ERC, que ha demanat una comissió de seguiment. El líder republicà conclou que no li han perdonat “que un dirigent polític faci el que ha de fer quan detecta unes irregularitats i les denuncia”. “Aquí el que preval és tapar, perquè el que importa és la maquinària; el partit no és l’instrument, és l’objectiu. Aquest és el gran error de la classe política tradicional. Qui es desmarca del guió va fora”, continua.

Graells va denunciar una caixa interna, centenars de moviments en B, falsedats documentals i malversació de fons públics. “Tota aquesta documentació la vaig portar a Núria Marín, es va fer una auditoria i va quedar dipositada, amb les actes falsificades i presentades al Consell Català de l’Esport, actes d’assemblees falsificades pel tinent d’alcalde, un Excel amb tots els moviments, amb còpies de les factures que mostren que hi havia una desviació de diners fora de l’objecte de l’interès del Consell Esportiu. Queda tot molt clar i fonamentat. Ningú del partit em va voler agafar els papers. Ningú, en cap moment. I no parlo de fer justícia: en qualsevol entitat o empresa, si veus que hi ha algú que no ha fet bé les coses, intentes investigar què ha passat i esclarir responsabilitats. No s’ha fet. I el màxim responsable d’això és l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa. Jo em vaig adreçar a ell i en cap moment va voler ni escoltar-me, ni agafar les proves, ni delegar-ho a algú que ho pogués fer. Però, és clar, qui hi estava implicada era la vicepresidenta del partit...”, relata el regidor republicà.

Núria Marín va ser investigada, però la jutgessa va concloure el juliol del 2022 que no hi havia indicis que ocultés possibles irregularitats en les subvencions rebudes pel Consell i va arxivar la causa contra ella. “Jo, de fet, a ella no la vaig denunciar. Sí que és veritat que, com a conseqüència que ella va dir públicament que jo l’havia informat, lògicament la policia la va començar a investigar, perquè si la màxima autoritat de l’Ajuntament és coneixedora d’un delicte, el que ha de fer és denunciar”, hi afegeix. “En canvi, durant tot el procés, el que vaig veure és que en tot moment va fer costat als denunciats i a mi se’m marginava”, lamenta. “L’únic que fan és seguir l’estratègia d’intentar desprestigiar-me a mi com a denunciant, insinuant qüestions personals que no acaben de dir”, lamenta.

Per la seva banda, el portaveu dels comuns a l’Ajuntament, Manuel Domínguez, constata que, amb aquesta primera sentència, “ja no hi ha cap mena de dubte que hi ha hagut corrupció; no s’està condemnant cap innocent, han reconegut els delictes i han tornat els diners”. “Per a nosaltres era fonamental que el funcionament corrupte s’aturés i que es tornessin els diners. Aquesta és una primera sentència molt important perquè a partir d’ara ja no poden dir que no hi havia corrupció i que tot era presumpte”, recalca Domínguez, però adverteix: “Aquesta sentència és relativa a despeses menors. La part gruixuda, el finançament irregular, la doble comptabilitat i la falsedat documental, encara ha d’arribar, però agafa’t una cadira còmoda, n’hi ha per a dos anys tranquil·lament.”