No. Nosaltres hem arribat a acords puntuals en temes importants, com el pressupost, perquè hem considerat que podíem aconseguir concessions.

Doncs s’han contractat auxiliars de biblioteques per cobrir les baixes. També vam pressionar perquè es fessin obres de reparació en biblioteques. Es va avançar una mica en un aspecte per a nosaltres molt important, que és l’empadronament de tota la població. No ho hem aconseguit, però hi estem a sobre. Vam aconseguir que es fes una formació i una reestructuració per tal de millorar l’organització interna per poder dur a terme aquest empadronament, però ara falta la decisió política de fer-lo. Es tracta d’empadronar totes les persones que viuen a la ciutat, encara que no tinguin un domicili reconegut.

No ho sabem. Hi ha milers de persones vivint en situació irregular i sense padró, però estan vivint a la ciutat, sobretot en habitacions. La imatge que es té és potser la del sensellarisme, i aquesta també és molt greu. Però estem parlant de milers de persones que no poden empadronar-se perquè no tenen un contracte legal. I això els porta a no tenir després reconeguts bona part dels seus drets. Hem tingut alguns casos de nens que tenen dificultats d’escolarització perquè no tenen un domicili. D’altra banda, s’està produint un altre fenomen, el del mercat negre d’empadronament: gent que està cobrant centenars d’euros per donar una adreça perquè tu puguis anar a empadronar-t’hi.

Un altre dels temes més importants que estem aconseguint i que al principi vam plantejar nosaltres sols, i vam quedar sols en el ple, va ser la regularització dels pisos turístics. Vam aconseguir, pactant amb el govern, una moratòria de llicències que dona peu a un any per fer un pla d’usos. Ara som aquí. Recordem que quan el govern d’Ada Colau ho va plantejar fa uns anys semblava que s’acabava el món. Fins i tot va sortir Núria Marín dient que el que no vulgui Barcelona, que vingui a l’Hospitalet. Ara fins i tot els alcaldes del PP ja estan dient que això s’ha d’aturar. Fa un any i escaig vam ser pioners en això a l’Hospitalet i en la negociació del pressupost.

Sí.

Perquè nosaltres venim d’una etapa Marín-Belver que considerem molt nefasta, molt negativa per a la ciutat. Bona part dels projectes urbanístics de l’etapa Marín-Belver són calcats de la política urbanística franquista de requalificacions i plans parcials. Potser el cas més nou és el de la Cosme Toda. Després d’un, n’arriba un altre. Sabem què significa entrar en un govern. Recordem el que va dir Pablo Iglesias quan va entrar a governar amb el PSOE, significa empassar-se molts gripaus. Depèn de la mida del gripau que estàs disposat a empassar-te.

No. Els gripaus urbanístics, per a nosaltres és un tema central. En aquesta ciutat hi ha uns quants problemes, però l’urbanístic és el rerefons de tot. Té un vessant social, de convivència. Som una ciutat amb més del 90% del terme municipal urbanitzat, amb la densitat de població que tenim. I encara s’està creixent més. El pla director urbanístic Biopol-Granvia afecta molt d’espai, però sobretot volen construir el voltant de l’hospital Duran i Reynals. Està aprovat i nosaltres hi hem posat un recurs per raons tècniques, però sobretot per raons urbanístiques. Després del que ha passat a València, s’ha posat en evidència el que significa construir en zones inundables. Som els únics que estem en contra d’aquest pla. Hi ha una frase, un crit, una consigna, que ho resumeix: “A l’Hospitalet, no més blocs.” El principal problema que tenim és la densitat de població.

Ha canviat el to i la manera com es relaciona amb nosaltres. L’any que vaig conviure amb l’administració de Marín-Belver estaven de retirada. Va ser un any perdudíssim per a la ciutat, llençat a la paperera. Aquest alcalde, com a mínim amb nosaltres, té voluntat i ha fet gestos per parlar i negociar. També hi ha hagut un canvi en el discurs, però vull destacar que és de discurs: en la política real encara no s’ha vist. Hi ha un cert reconeixement dels problemes urbanístics, de convivència, d’incivisme, de delinqüència...

Ens fan por dues coses. Primer, que s’aprofiti tot això per fer una altra operació immobiliària. Aquesta zona podria servir de petit pulmó verd de barris amb una gran densitat de població. Clínic, sí; més habitatges, no. El que hem de fer és comprar aquest espai, que sigui públic per a zona verda. La segona por que tenim és que, com que es fa el Clínic, diguin que ja no cal l’hospital compromès des de fa tants anys. La consellera Marina Geli va venir i ens en va ensenyar una maqueta. La meitat nord de la ciutat, quan ha d’anar a fer-se proves, se’n va al Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, i la meitat sud, a Bellvitge. Volem que ens expliquin quina de les parts del nou Clínic farà d’hospital general de l’Hospitalet.