Cesk Freixas: “No vull separar-me de la música, però vull fer un punt i a part”

El 4 de febrer del 2024, Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1984) va celebrar 20 anys de trajectòria musical amb un concert al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, dins del festival Barnasants, que va servir també per obrir la seva gira de comiat dels escenaris, Salut, fins aviat. I aquest diumenge, 4 de maig, un any i tres mesos i una seixantena de concerts després, Freixas tancarà aquesta gira amb un concert a la sala Paral·lel 62 de Barcelona (19 h), també en el marc del Barnasants , un festival gairebé fet a mida per a un cantautor set voltes rebel com ell. Acompanyat de la seva banda –Víctor Nin, guitarres; Gerard Sasa, teclats, i Ramon Castellví, bateria–, Cesk Freixas posarà així “un punt i a part”, que no un punt i final, a una carrera de 21 anys en què ha ofert més de 2.500 concerts i ha publicat nou discos marcats pel compromís amb la terra, la cultura i la llengua.

“Vaig voler ser molt honest i molt sincer també amb el lema d’aquesta última gira, Salut, fins aviat, perquè jo no vull separar-me de la música de manera literal, per dir-ho d’alguna forma; vull fer una pausa, un punt i apart. Volia deixar aquesta porta oberta, amb la seguretat que d’aquí a uns anys tindré ganes de tornar a explicar coses amb les cançons. Unes ganes que ara no tinc”, explica Cesk Freixas, que té altres fronts professionals oberts: és el director de L’Aixeta, la plataforma catalana de micromecenatge continu; ha publicat recentment el poemari Que avui sopem al carrer (Sembra Llibres) i té en perspectiva també un projecte com a editor. Però sobretot vol tenir més temps per estar amb la família i veure créixer els seus fills Heura i Aran, cadascun dels quals té cançó pròpia dins del seu repertori, la del nen estrenada en plena gira de comiat. “Ha sigut bonic poder acomiadar-me a poc a poc de la gent al llarg de tota aquesta gira. He pogut explicar molt bé per què volia parar i compartir totes aquestes emocions que em provoca aturar un projecte que fa tant de temps que està en marxa”.