El Consell de la Unió Europea (UE) ha donat llum verd aquest dimarts a un nou paquet de sancions contra Rússia d’ençà que aquest país va envair Ucraïna, al febrer de 2022. Les noves mesures posen el focus sobre l’anomenada “flota fantasma” russa –que Moscou utilitza per esquivar els bloquejos–, la propaganda del Kremlin i les vulneracions dels drets humans.

L’alta representant de la UE per als Afers Estrangers i la Política de Seguretat, Kaja Kallas, ha anunciat que els vint-i-set han aprovat “el dissetè paquet de sancions contra Rússia, dirigides a gairebé 200 vaixells de la flota fantasma”. Kallas ha afegit que “les noves mesures també aborden les amenaces híbrides i els drets humans”. A més, ha avançat que el bloc europeu ja prepara “més sancions contra Rússia”. “Com més duri la guerra de Rússia, més dura serà la nostra resposta”, ha advertit. La UE busca així pressionar el Kremlin perquè accedeixi a un alto el foc, tal com reclama Ucraïna.

La Comissió Europea ha destacat en un comunicat que les noves mesures augmenten el cost per a Rússia de mantenir la seva guerra contra Ucraïna, “cosa que augmenta la pressió sobre la seva economia ja tensa i fràgil”.

Segons Brussel·les, aquest nou conjunt de sancions busca “restringir encara més l’accés de Rússia a les tecnologies del camp de batalla i reduir els ingressos de les importacions d’energia russes, a l’apuntar a un nombre sense precedents de vaixells de la flota fantasma”. En concret, la UE ha enumerat 189 vaixells més d’aquesta flota a l’ombra o que contribueixen d’alguna manera als ingressos energètics de Rússia. D’aquesta manera, ja són 342 el total d’embarcacions que no poden accedir als ports europeus i que estan sotmesos a una prohibició de prestació de serveis. La CE assegura que des de l’inici de les restriccions per a la flota fantasma, els lliuraments de petroli cru rus han retrocedit un 76%.

El dissetè paquet de sancions afegeix 31 noves empreses a la llista de les que donen suport directe o indirecte al complex industrial militar rus o participen en les maniobres per esquivar les sancions. Això inclou divuit empreses establertes a Rússia i tretze a tercers països (sis a Turquia, tres al Vietnam, dos als Emirats Àrabs Units, una a Sèrbia i una altra a l’Uzbekistan).

Així mateix, la UE ha afegit 75 sancions per a individus i empreses implicades en la indústria militar russa. S’han expandit també les anomenades “sancions híbrides”, adoptant la base legal per sancionar també flotes que destrueixen cables submarins, o mitjans “de propaganda”.

A més, els vint-i-set han inclòs a les llistes de sancionats individus i organitzacions implicats en la difusió de notícies falses i “propaganda”. La UE ha assenyalat més d’una vintena d’organitzacions i individus acusats de “difondre desinformació”. També han imposat restriccions a jutges i fiscals russos als quals acusen de vulnerar drets humans, especialment per casos com el d’Aleksei Navalni –mort a la presó– o el del coordinador de l’ONG Open Russia, Vladímir Kara-Murza.

Finalment, s’han inclòs sancions per prohibir l’exportació de productes químics utilitzats en la producció de míssils que poden ser potencials armes químiques.