unió europea
Brussel·les proposa deportar persones si els estats arriben a acords amb altres països
La Comissió Europea vol redefinir què és un país tercer segur per accelerar l’expulsió de migrants
La Comissió Europea proposa la deportació de persones lluny del seu lloc d’origen si els estats de la Unió Europea arriben a acord amb altres països tercers que es consideren “segurs”. Així ho ha suggerit aquest dimarts l’executiu comunitari en el marc de la revisió del concepte de ‘país segur’, una acció que contempla el Pacte de Migració i Asil i que ha d’estar enllestida el juny de 2025.
A banda de la mesura proposada, Brussel·les ha presentat noves normes en la definició i aplicació del concepte de país tercer segur per “accelerar els procediments d’asil i reduir la pressió en els sistemes”, al mateix temps que “es preserven les salvaguardes legals pels sol·licitants i es respecten els seus drets fonamentals”.
Segons el comunicat publicat aquest dimarts per la Comissió Europea, el concepte de ‘tercer país segur’ permet als estats membres determinar la inadmissibilitat d’una sol·licitud d’asil. En cas que es consideri que el país tercer en qüestió ofereix prou protecció i seguretat al sol·licitant, la seva petició serà rebutjada.
Nova definició de ‘tercer país segur’
Per aplicar el concepte de ‘país tercer segur’, la llei europea actual exigeix a les autoritats responsables l’existència demostrada d’un vincle entre els sol·licitants i el país en qüestió. Amb la proposta d’aquest dimarts, però, Brussel·les planteja que aquesta connexió deixi de ser obligatòria a escala comunitària, atorgant més poder de decisió als estats. “Els estats membres podran optar per aplicar el concepte de país tercer segur quan existeixi una connexió tal com es defineix en la seva legislació nacional”, apunta la Comissió.
Alhora, Brussel·les proposa que el trànsit per un país tercer segur abans d’arribar a la Unió Europea també es pugui considerar un vincle “suficient” per aplicar el concepte de ‘país tercer segur’.
I en cas que no existeixi una connexió directa o el trànsit amb un país tercer, l’executiu obre la porta a la deportació si els estats de la UE arriben a acords amb altres països. “Quan no existeixi connexió o trànsit, el concepte pot aplicar-se si existeix un acord o conveni amb un país tercer segur; aquest acord o conveni garantirà que hi hagi un examen de la sol·licitud de protecció efectiva en el tercer país segur, de manera que els sol·licitants podran rebre protecció si està justificada”, detallen des de la Comissió Europea. En aquest supòsit, el concepte no s’aplicaria a menors no acompanyats.
En el supòsit un país tercer rebutgés l’arribada d’un sol·licitant d’asil a qui se li ha negat la petició a la UE, la persona afectada romandria a la Unió Europea i la seva aplicació s’avaluaria en territori comunitari, tal com han assenyalat fonts comunitàries.
El comissari per a Afers Interns i Migració, Magnus Brunner, ha assegurat que la revisió del concepte de ‘país tercer segur’ és “una altra eina per ajudar els estats membres a ser més eficients en els processos de sol·licitud d’asil, mentre es respecten plenament els valors europeus”.
Països d’origen segurs
Les mesures de la Comissió arriben un mes després que el mateix executiu comunitari també proposés establir una llista de països d’origen que la UE podria considerar segurs pel retorn de sol·licitants d’asil. El llistat incloïa Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia. Segons l’executiu comunitari, la classificació pretén “complementar” les llistes de països tercers segurs que elabora cada estat membre i “uniformar” el concepte de ‘país segur’. A banda dels territoris ja mencionats, Brussel·les també inclou en la llista tots els països candidats a l’adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.