Laura Peracaula
Codirectora general de Suara Cooperativa
“Les cooperatives tenim molta força però cal treballar el relat”
“En les jornades del Cercle d’Economia no vaig veure cap representant del món cooperatiu, tot i que suposem el 10% del PIB”
“Ni a les escoles ni als instituts en parlen. És una fórmula organitzativa desconeguda. I no pots triar una opció que no coneixes”
Si el 2008 les tres empreses que van donar lloc a Suara no s’haguessin fusionat, ja no seríem aquí
Respectem la decisió de treballadors de no fer-se socis, però hi ha un equilibri que cal mantenir
Innovem perquè la persona pugui ser atesa a casa el màxim temps de manera sostenible
Tenim la tendència a pensar que les cooperatives són petites i locals. Suara va facturar 150,6 milions d’euros el 2024 i té 5.861 treballadors a tot Catalunya. Vist en perspectiva, la fusió de tres cooperatives el 2008 per guanyar volum va ser la decisió encertada.
La decisió de la fusió no va ser per ser més grans, sinó més fortes. Veníem d’uns anys, 2006/2007, en què hi havia hagut tres grans canvis legislatius: l’aprovació de dues llei importants, la d’autonomia personal i dependència, que reconeixia la dependència com un dret universal, i la de serveis socials, que ordenava els models de contractació, i una modificació de la llei de contractes del sector públic, que anava en detriment de les entitats sense ànim de lucre en aquest terreny. Tot això va crear les condicions perquè, amb la crisi del 2008, les empreses de la construcció, que eren expertes en licitació pública, detectessin una oportunitat en la gestió dels serveis a les persones. Així, mentre les tres cooperatives que van donar lloc a Suara competíem entre nosaltres, eren els altres els que ens guanyaven sempre per golejada. I vam dir prou: volem ser al mercat per continuar transformant el nostre entorn amb una missió i una visió compartida, i ens vam fusionar.
Més enllà del motiu original, unir forces els ha obert altres portes?
Sí, és clar, tenir més força ens ha permès poder reinvertir més en temes que formen part dels nostres valors com ara la innovació. També hem desenvolupat des de la formació fins a la capacitació de les professionals i tota la part vinculada al seu benestar i la responsabilitat social. Nosaltres busquem la sostenibilitat econòmica, però també la social i l’ambiental. I, com deia, ens ha permès competir i ser al mercat, perquè, si no, no hi seríem. Cada vegada tot és més complex i el fet de tenir més força fa que et puguis mantenir.
I hi ha la possibilitat d’integrar altres cooperatives?
La nostra és una història d’aliances: d’aliances de tot tipus, des de temporals en forma d’UTE fins a altres més estables. Per exemple, ara fa més de deu anys Suara Cooperativa, la Fundació Surt i la Fundació IReS vam crear la Fundació Intermèdia i després la Intermèdia Cooperativa, escindint una part de la nostra activitat, i treballem en comú el repte de l’ocupabilitat de les persones al llarg de la vida. També a partir d’una aliança va néixer la que ara és l’empresa d’inserció, Suara Inserció. I fora de Catalunya ara tenim un projecte a Xile amb socis locals. També hem integrat, l’any 2010 ho vam fer amb una petita cooperativa de Lleida que es deia Sempre i es dedicava a fer atenció domiciliària en l’àmbit privat. Més recentment, l’any passat hem fet un pas endavant en la nostra relació amb la Fundació IReS i hem signat una aliança estratègica a partir de la qual Suara ha entrat en el patronat d’aquesta fundació per treballar de manera conjunta línies d’activitat com ara la vulnerabilitat. És per ser més eficients també en la detecció de necessitats, en la captació de fons privats i per donar-hi resposta.
Per què les ‘start-ups’, que sovint esgrimeixen sensibilitats socials, no trien el model cooperatiu?
Penso que per una combinació de factors. La cooperativa és una fórmula organitzativa desconeguda. És a dir, a les escoles, als instituts, a la universitat es parla molt poc de la cooperativa. Per tant, no pots triar una opció que no coneixes. D’altra banda, ningú no neix cooperativista. El cooperativisme és quelcom que, a mesura que hi entres, hi veus totes les bondats i tot el potent que té. A més, anem a una societat molt més individualista, amb la qual cosa, si aquí no fem res, encara això es pot complicar més.
I el finançament?
Claríssim. Un dels hàndicaps de les estructures cooperatives és que determinades fórmules de finançament no és que no es puguin fer, sinó que el capital que està disposat a invertir-hi no troba la seguretat jurídica que troba en altres tipus de fórmules d’organització. I si hi afegeixes que, com és el nostre cas, som sense ànim de lucre encara és més complicat.
Què li diria a un emprenedor?
Doncs que, si el que vol és solucionar un repte de la societat mitjançant un servei o un producte, amb una vocació de sostenibilitat i perdurabilitat, creixerà en talent, on tu vols implicar-te fins al final la fórmula cooperativa és perfecta. Per contra, si el que busca és que algú altre acabi comprant l’empresa, que no faci una cooperativa. Si bé, pots combinar: tenir una cooperativa i, alhora, una societat per captar el capital. No és el nostre cas, però potser cada cop veurem fórmules mixtes.
Deia: “No naixem cooperativistes”, i és cert que cal una mínima iniciació perquè no et semblin barreres d’entrada que, per exemple, una escola cooperativa demani als pares dels alumnes que avalin un préstec per fer-hi obres o que siguin solidaris en el contracte de lloguer dels terrenys on és el centre. Cal ser un convençut?
Crec que hem de treballar molt bé el relat, perquè la cooperativa té una força bestial, però cal explicar bé el perquè. Seguint amb l’exemple, triar una escola cooperativa parteix de la voluntat d’implicar-se en l’educació dels fills. Participar en les decisions sobre quines quotes cal pagar, quines inversions cal fer a l’escola, si els plans de seguretat estan al dia... Tot això és la conseqüència de voler la millor educació per als teus fills. I aquesta és la clau: cal centrar el relat en el perquè. Nosaltres ja tenim 1.797 socis, són 1.797 persones que creuen que una altra manera de fer economia és possible i que poden transformar l’entorn mitjançant serveis de qualitat.
Com es pot guanyar la batalla pel relat?
Hi ha un tema que tenim recorregut que és donar indicadors de resultat, dades d’impacte. A Suara fa temps que calculem el valor social integrat, que determina quin retorn hi ha a la societat per cada euro que entra a la cooperativa, sobre la base d’una metodologia desenvolupada amb la Universitat de Deusto. L’altra palanca, que va amb un cert retard, és que se’ns consideri un agent actiu de l’economia. El 10% del PIB a Espanya és l’economia social; en canvi, fa uns dies a les jornades del Cercle d’Economia, hi eren representats tots els sectors, però jo no en vaig veure cap del món cooperatiu, perquè evidentment no se’ns va convidar. Llavors necessitem demostrar que generem una economia d’impacte social i que se’ns consideri un actor més, igual que la resta. I en això encara hem de picar molta pedra. Per exemple, reclamem formar part de la taula del diàleg social.
Suara té 1.797 socis, la gran majoria dels quals són treballadors de la cooperativa, però la plantilla total és de 5.861 treballadors. Aquesta diferència també s’explica per un dèficit en el relat?
A tothom que comença a treballar en la cooperativa li expliquem que la voluntat és que pugui esdevenir soci o sòcia de treball, és a dir que participi plenament en la cooperativa. Evidentment tenim persones que no són sòcies, i això s’explica en part pel nostre model d’activitat. Molts serveis ens entren per subrogació, és a dir, vas a una licitació, guanyes un concurs per un servei que ja existia i incorpores les persones que venen amb un contracte indefinit. Aquestes persones a la llarga també tenen la possibilitat d’entrar, però, bé, anem a un altre ritme perquè han d’entendre què vol dir treballar en una cooperativa i què implica ser cooperativista. Com dic, el primer dia expliquem que som una cooperativa, però el segon dia ja no se’n recorden. Fem formació respecte a això que sol acabar que la persona sol·licita l’entrada a la cooperativa. Però hi ha persones que han decidit no ser cooperativistes i han passat a ser indefinides. Ara bé, tenim uns topalls, no tindria sentit tenir una cooperativa en què els socis fóssim 10 pel volum que tenim. Per tant és un equilibri que hem d’anar mantenint però respectant la decisió de les persones. Com també la cooperativa fa una valoració de la professional [les dones són un 89% de la plantilla de Suara] que sol·licita ser cooperativista, i pot ser que s’accepti i pot ser que no. Això no és un cap a dintre, vinga. És un procés seriós.
Vinculat amb això, li he sentit dir que el model cooperatiu empodera les persones i millora el seu compromís. En això consisteix també fer-se soci?
Totalment. La treballadora, més enllà de la seva tasca professional, té un altre rol, que és el de pensar més enllà, pensar en el futur de l’organització. Això és una palanca de transformació personal perquè compromet la persona amb la bona marxa del col·lectiu. Arriba un moment en què deixen de ser rols separats i quan va al seu lloc de feina sap fins a quin punt és important la satisfacció de les persones, a més té el radar posat i detecta coses que poden ser oportunitats per a la cooperativa o tot el contrari. Llavors, tot això fa que el compromís sigui diferent. És com si tens una fuita d’aigua a casa i truques al lampista; és diferent si et ve el propietari o bé algú altre. Perquè el propietari sap què s’hi juga. Aquest plus és el que podem donar com a cooperativistes i això és imbatible. Recentment hem fet una enquesta interna de compromís amb la cooperativa i el resultat està per sobre de 8. El compromís és molt alt.
Com fan front a la intel·ligència artificial una organització dedicada a les persones?
La intel·ligència artificial ha entrat amb molta força. En previsió del que ha passat, fa un parell d’anys, l’organització va adoptar una política respecte a l’ús de la intel·ligència artificial i ara estem adoptant una estratègia per veure com podem fer-ne un ús per continuar millorant tots els projectes.
Com es fa perquè la tecnologia no obri bretxes o aixequi barreres entre les persones, sobretot aquelles més vulnerables?
A Suara hem convertit la tecnologia en un aliat a l’hora de fer front als reptes que tenim, que bàsicament són dos: que la persona estigui ben atesa en tot moment i que el servei sigui sostenible per a tothom, tant per a la persona que atén, com per a la que és atesa, com per al mateix entorn. Arran d’aquí hem començat a desenvolupar molts projectes d’innovació que van orientats al fet que la persona pugui estar a casa el màxim temps possible i que tingui una professional que pugui atendre-la en unes tasques determinades de la seva vida diària gràcies a una sèrie d’elements tecnològics que ho facilitin. També hem vist molt potencial en la tecnologia de la realitat immersiva, per exemple, en el treball amb els joves, maneres de treballar que abans eren molt més costoses o simplement no existien. Però la tecnologia sempre com un complement.
Per què Suara té una direcció general compartida?
No és res anecdòtic, la codirecció general és una evolució del nostre model de governança interna que el Consell Rector va decidir adoptar el 2012 per apoderar la presa de decisions des dels serveis, perquè pensem que és des d’on passen les coses que s’han de prendre les decisions. És un model molt més compartit i distribuït que hem anat implementant en els diferents rols que tenim a la cooperativa, fins arribar a la direcció general ara fa cinc anys. El fet que hi hagi dues persones amb el mateix càrrec genera un efecte mirall; hi ha tot l’esperit crític, una construcció conjunta i una col·laboració. També facilita la conciliació. La direcció general té una agenda molt plena d’actes diaris que entre dues persones és més fàcil de tirar endavant. Tot s’ha de dir, no va ser d’un dia per l’altre, hi va haver tot un treball previ amb les persones que havíem de dirigir, però la valoració per tothom és molt positiva.
El perfil
Una vida dedicada al cooperativisme
Laura Peracaula Basagaña és directora general de Suara Cooperativa des del 2019, càrrec que comparteix Tomàs Llompart. És llicenciada en administració i direcció d’empreses per la UAB. Prèviament, Paracaula havia exercit d’administrativa, responsable econòmica, directora economicofinancera, responsable de serveis corporatius i subdirectora general de la cooperativa.
Suara és una empresa cooperativa líder a Catalunya en la prestació de serveis i la comissió de projectes que donen resposta a la totalitat del cicle vital de la persona: des de l’atenció a la infància (amb escoles bressol, centres d’acollida a menors…), famílies i persones vulnerables en risc d’exclusió social fins a serveis adreçats a les persones grans (centres residencials, atenció domiciliària…). La cooperativa va tancar el 2024 amb un volum de negoci de 150,6 milions d’euros, un 13,04% més que el 2023, fet que ha permès incrementar els fons propis del 14% respecte a l’any passat, superant els 35 milions d’euros. Les xifres del negoci es van donar a conèixer als socis en el transcurs de l’assemblea general ordinària que va venir lloc el 24 de maig al Palau de Congressos de Catalunya. El balanç també revela que la plantilla és ja de 5.861 professionals, el 89% dels quals són dones, i la xifra de socis s’ha incrementat un 14% fins a les 1.797 persones. El valor social integrat (que calcula l’impacte de la cooperativa) va ser de 398 milions d’euros l’any passat.
Suara Cooperativa és a Clade, un grup d’economia social del qual també formen part Abacus, Caixa Enginyers i Fedesfarma.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.