Estats Units
Trump contra Harvard
La Casa Blanca congela fons al centre i intensifica la seva ofensiva contra les universitats considerades bastions crítics
L’administració usa el finançament com a arma per limitar la dissidència acadèmica i la llibertat d’expressió als campus
Des dels seus inicis, Harvard ha estat sinònim de prestigi i excel·lència, però també de pensament crític. Fundada al segle XVII, la universitat més antiga dels EUA ha estat sovint un termòmetre del debat social nord-americà. Avui, però, ha esdevingut el blanc d’una ofensiva política amb pocs precedents: la Casa Blanca ha ordenat la congelació de milers de milions de dòlars en finançament federal, ha posat sota lupa els seus programes i ha iniciat una campanya pública de desprestigi. El motiu? Haver estat massa permissiva amb les protestes propalestines als seus campus i, segons el govern, “no haver sabut protegir els estudiants jueus”.
Però l’atac no és només contra Harvard. És un cop dirigit a tot el sistema universitari nord-americà, percebut per sectors conservadors com un fortí ideològic hostil. Donald Trump ha decidit convertir les universitats en una peça més de la seva guerra cultural. En mítings, entrevistes i decrets, les presenta com a “fàbriques d’odi”, “antiamericanes” i “còmplices del radicalisme”. L’objectiu no és només desacreditar-les, sinó sotmetre-les al control del poder executiu. “El que vivim és una ruptura respecte a les pràctiques històriques”, explica a El Punt Avui el professor Jonathan Zimmerman, expert en història de l’educació a la Universitat de Pensilvània i columnista de The New York Times. “És cert que el govern federal té autoritat per regular les universitats i penalitzar-les si incompleixen la llei, però la llei també estableix garanties molt clares: s’han de fer investigacions, presentar informes al Congrés, justificar les decisions. I això no s’està fent. L’administració actua de manera absolutament arbitrària. És un torcebraç sense regles.”
La democràcia, en joc
La Universitat de Pensilvània, com altres centres, ha rebut amenaces directes de pèrdua de finançament. En el seu cas, per haver permès que una nedadora trans participés en competicions femenines. “És una qüestió complicada, i gent raonable pot discrepar-hi”, opina Zimmerman. “Però per què amenaçar de retirar exactament 175 milions de dòlars? Per què no una altra xifra? La realitat és que no hi ha cap criteri objectiu, ni cap informe. Això és el més preocupant”, assenyala. El rerefons d’aquest conflicte supera el cas concret de Harvard o les protestes per Gaza. El que està en joc és el paper que juguen les universitats en una democràcia. Tradicionalment, als EUA han estat espais de pensament autònom, de crítica i de resistència. Han liderat la lluita pels drets civils, contra la guerra del Vietnam o contra la segregació racial. Són, en essència, un contrapoder. I això és el que Trump vol desactivar.
Les universitats –també les públiques– tenen als EUA una gran autonomia, però depenen parcialment del finançament federal, especialment en recerca. Això les fa més vulnerables a les represàlies polítiques. Si el govern decideix castigar un centre, pot congelar projectes científics, limitar beques o obstaculitzar l’accés d’estudiants internacionals. El cas de Harvard simbolitza aquest xoc. D’una banda, representa el saber, el prestigi global, la llibertat de càtedra. De l’altra, és un símbol fàcil per a una narrativa que contraposa “el poble” i “l’elit”, la “veritat” i el “relativisme acadèmic”. Convertint-la en enemiga, Trump no només alimenta la seva base electoral, sinó que debilita un espai fonamental per a la democràcia deliberativa. Aquesta mateixa setmana, Trump ha intensificat el seu enfrontament amb Harvard demanant públicament, a través de les xarxes socials, que es publiqui una llista amb els noms dels estudiants internacionals matriculats a la universitat. La petició ha provocat una onada d’indignació entre organitzacions de drets civils i experts legals, que la consideren un gest autoritari sense precedents i un intent de vigilància ideològica.
Per Jonathan Friedman, director del programa de llibertat d’expressió als EUA de PEN America, aquesta és una “escalada descarada dels atacs de l’administració de Trump contra el sector de l’educació superior, i forma part d’un esforç continuat per silenciar la dissidència”. En un comunicat enviat a El Punt Avui, Friedman indica que la mesura “és clarament una represàlia contra Harvard i s’inscriu dins l’agenda del govern per afeblir la llibertat acadèmica en favor d’una ortodòxia controlada per l’Estat”.
Silenci per por de represàlies
La Casa Blanca també ha ordenat a diverses agències federals revisar els contractes actius amb Harvard i analitzar si es poden cancel·lar o redirigir. Es tractaria, diuen, d’avaluar si la institució mereix continuar rebent finançament públic. Mentrestant, al campus, alguns professors contactats per aquest diari callen per por de represàlies. Altres redoblen el compromís, sense donar noms. I els estudiants, entre la por i la determinació, continuen ocupant espais i demanant que la universitat es mantingui com un lloc per pensar. La justícia, pel seu cantó, comença a frenar alguna de les ordres de Trump.