Música
Julieta
Cantant
“Hi ha gent dolenta, en la indústria. T’has de protegir. I si no estàs a l’aguait, caus”
La ‘diva del pop’ barcelonina presenta ‘23’, amb cançons que projecten una imatge d’ella “més forta i empoderada”
“Un dia vaig llegir que si ets nostàlgic és perquè, a la vida, t’han passat coses boniques. I hi estic d’acord. Jo soc addicta a la nostàlgia”
No podria viure, sense les meves amigues. Si estic aquí centrada i assenyada, és gràcies a elles
Julieta Gracián Salas (Barcelona, 2001) és una de les veus catalanes predilectes d’allò que alguns anomenen la “generació Z”. Desimbolta en el seu paper de “diva pop” made in Catalunya, presenta 23 (Sony Music), un segon disc de llarga durada en què aquesta “addicta a la nostàlgia” assumeix noves maneres d’entendre l’amor (i la vida). “Ara, Julieta és més dura...”, ens assegura en una cafeteria de l’Eixample.
Publica ‘23’des d’una posició força diferent de la de ‘Juji’ (2021) o ‘5AM’ (2023). Té la sensació que la vida, d’ençà que es dedica a la música, va més de pressa?
Aquests últims anys han estat una bogeria. Sento com si hagués viscut una altra vida! Han passat tres anys, però és com si n’haguessin passat deu. I hi ha vegades que tinc pèrdues de memòria sobre allò que he fet i allò que he deixat de fer. Aquest disc, però, és una mica el resultat d’aturar-me, recapitular, mirar d’on vinc i preguntar què significa per a mi aquest projecte, tot procurant fer-lo més professional. 23, doncs, parla de tot això. És una reflexió d’aquests últims anys, encara que les cançons s’inspirin també en la meva infantesa i adolescència. I és el resultat, també, de tot el que après aquests últims anys sobre composició o com a performer. He fet un salt important, com a artista...
Ha estat difícil de gestionar, aquest salt?
Sí, perquè a vegades reps molts inputs. Sents que estàs enmig d’una gran bogeria i no és fàcil pensar amb claredat. Quan vaig començar ningú esperava res de mi i això em permetia treballar de manera molt diferent. Ara, en canvi, no et negaré que he sentit una mena de pressió externa, però vaig proposar-me que no m’influenciés a l’hora de crear. Volia seguir fent-ho de manera genuïna, que és la gràcia de qualsevol projecte.
Publica el disc amb Sony, una companyia multinacional.
Sí, i això m’ha permès fer les coses que sempre he volgut fer però de manera més professional. Quan vaig arribar-hi ja em van dir que tenia plena llibertat per fer el que volgués, que m’havien fitxat per això, però, en tot cas, m’han ajudat a organitzar-me i a saber millor cap on portar el projecte.
Com volia sonar, aquesta vegada?
M’interessava madurar una mica quant a so, introduir-hi una part més de “músic”. Hem gravat cordes, cors infantils..., les línies de guitarra i baix estan molt més ben pensades. I jo, a nivell vocal, també he fet una gran evolució. Tinc més dinàmiques i he ampliat registres, la qual cosa és important perquè m’adono que, segurament, fins ara estava estancada en un registre en tot moment superalt. Em calia ensenyar més cares, treballar millor la veu.
Un disc que s’anomena ‘23’, l’edat que tenia quan va gravar-lo, convida a imaginar-lo com un retrat concret d’un moment de la seva vida. Com seria?
Representa una versió de mi més forta i empoderada, amb la desaparició d’alguns “per sempre” que tenia des de petita i que em portaven a tenir una visió segurament una mica infantil de la vida. He viscut un any també molt nostàlgic i melancòlic, però, en paral·lel, m’he adonat que la vida no és tan rígida com em semblava, sinó que pot ser més flexible.
Canta sobre l’amor... des d’una altra perspectiva?
Sí, una de les reflexions del disc, de fet, té a veure amb quin concepte d’amor he tingut jo fins ara. No sempre cal parlar d’aquell amor romàntic tan idealitzat, d’allò de “l’amor de la meva vida...”. Pot ser que algú fos l’amor de la meva vida, però... d’una altra vida! És un replantejament en la manera de veure les coses.
“Mentre uns es fan grans, altres es fan petits, els contes van canviant, abans d’anar a dormir”, canta a ‘Els contes’, el primer tema.
Amb set o vuit anys escoltava molt un disc de l’Albert Pla que es deia Anem al llit. Tenia un punt de realisme màgic, o surrealisme, que, en certa manera, m’ha servit ara d’inspiració per al meu disc i que em connecta a aquesta part de mi quan era petita. La meva mare em llegia uns contes brutals!
Hi dialoga, d’alguna manera, amb el seu ‘jo’de petita?
Molt! Soc una persona nostàlgica. Penso molt en qui era, en quines coses de mi he anat perdent... Tinc i sempre tindré una nena dins meu, però aquesta, uns més que d’altres, és una cosa, suposo, que tenim tots. Al disc hi ha els cors d’unes nenes que són les de la meva escola de quan era petita. Volia potenciar aquesta mena de coses...
De què sent nostàlgia?
De com veia l’amor abans, per exemple. De viure’l amb aquella convicció que “el primer amor no mor mai!”. Jo, als vuit anys, però, ja n’era, de nostàlgica! M’encanta, hi soc addicta. M’agrada donar voltes a les versions que he estat de mi mateixa, a les que podria haver estat... Un dia vaig llegir que si ets nostàlgic és perquè, a la vida, t’han passat coses boniques. I hi estic d’acord.
Combinava la carrera d’enginyeria amb la música fins que un dia va decidir decantar-se per la música. Té molts dubtes i inseguretats, quan toca prendre decisions importants?
Sí, però dubtar és una cosa positiva, crec. M’agrada plantejar opcions, que és això que deia de les “diferents versions de mi”. Però un cop he pres una decisió, hi vaig a mort. Soc una persona molt connectada amb la meva intuïció, quasi mai em falla, i em baso molt en això. El de l’enginyeria, naturalment, era un món molt diferent i, a vegades, em pregunto: “Hosti, com hauria sigut aquesta altra vida, si hagués continuat la carrera?” Però he estat molt feliç amb la meva vida d’artista i no ho canviaria per res.
S’hi veu tota la vida?
Sé que hi ha moltes coses que vull fer i crec que tinc potencial per explorar, però no sé fins a quin punt estaré tota la vida dedicant-me a això. No sé si m’hi veig...
Sempre ha dit que admirava moltíssim les “dives del pop”.
Sí, perquè el que fan abraça moltes disciplines –ball, cant, moda...– i mentalment exigeix una gran fortalesa. Sé que hi ha qui pensa: “Diva del pop? vinga, ja!” Però el món del pop és complex i el que fan les dives és cosa de superdones. Fan una gran feina...
No sé si hi ha gaires dones, a Catalunya, que s’hi hagin definit, com a “dives del pop”.
Quan vaig començar amb el meu projecte ho vaig fer convençuda que molta gent estava esperant que passés això. Hi havia ganes, per això em vaig sentir superestimada. Crec que era una cosa que faltava, però els meus referents eren les pop stars i tot plegat va ser molt natural.
Creu que, havent irromput amb força, i amb la manera que té de presentar-se, hi ha gent que li té mania? Gent que pensa: “Ja veuràs, aquesta, quina hòstia es clavarà...”
Sí, però això passa sempre quan algú es fa popular, no? Ignoro per què. Enveges, suposo. O ràbia. Jo, quan veig algú proper que té èxit, en tot cas, sempre penso: “Que bé, mira quin crac!” Però, vaja, hi ha gent que et vol veure caure, sí. Amb The Tyets, ara mateix, deu estar passant, també...
Aquest és el desencís més gran que s’ha endut d’aquest món de la música?
No, n’hi ha de pitjors! Dels haters passo bastant, de debò. Vaig molt a la meva i considero que sé racionalitzar molt una crítica. Desencisa més veure com es gestionen determinats projectes. El meu me’l sento segur perquè és molt personal i està ben cuidat, però hi ha gent molt dolenta, en la indústria, hi ha molts interessos. T’has de saber protegir. I si no estàs a l’aguait, caus. És fàcil caure, de fet.
El salt a Sony podia portar alguns a pensar que ho cantaria tot en castellà, però el català continua sent majoritari.
En els meus discos sempre hi ha hagut cançons en català i en castellà, però algú, això, es veu que no ho sabia, i algun dia va dir: “La Julieta s’ha passat al castellà!” Crec que [els artistes joves de pop] hem fet últimament coses xules, per al català, i n’estic molt contenta! Potser abans hi havia gent que no trobava músics que fessin en català la música que a ells els agradava i, en aquest sentit, ser-ne en part responsable em fa sentir orgullosa. Però el meu projecte el penso amb criteris més artístics que no pas lingüístics.
Versiona ‘Amics per sempre’, en el disc.
És de les meves cançons preferides de sempre! La cantàvem a cant coral i, amb els amics, mai no falla quan anem a un karaoke. És una oda a l’amistat, i volia fer-ne una versió més calmada, com una balada. Bruna, d’altra banda, és una cançó sobre la meva millor amiga, que se’n va anar a viure a Londres, i que em serveix per parlar de com evoluciona aquella idea tan infantil de prometre’s “estar juntes cada dia”. No podria viure, sense les meves amigues. Si estic centrada i assenyada, és gràcies a elles! Una o altra cada dia em pregunta com estic!
Escenaris
Un concepte de directe “totalment nou”
Julieta, junt amb The Tyets, Bad Gyal o Figa Flawas, és un dels noms que actuaran avui en la nova edició del Share Festival al Parc del Fòrum (Juan Magán i Omar Montes són alguns dels cantants que hi cantaran demà), amb dates previstes, entre d’altres, al Canet Rock (5 de juliol) o el BBK Live de Bilbao, així com visites en els pròxims mesos a Salou, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Andorra la Vella o Montmeló. La cantant barcelonina assegura que la seva nova posada en escena és fruit d’un “concepte totalment nou”, amb un nou cos de ballarines i un disseny fet per les germanes Castells que mostrarà a parts iguals, diu, la seva “cara més indie” i la seva “cara més pop”. “La idea per als directes la vaig començar a treballar a l’estudi”, explica. “Estava amb l’ordinador al costat i, a mesura que amb en Pau [Vehí Phoac, el productor] treballàvem les cançons, jo ja anava pensant en com les posaríem en escena. Jo, quan vaig pel carrer, quan camino, no deixo mai de pensar en la posada en escena d’un projecte. En aquesta mena de coses puc arribar a ser molt obsessiva...”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.