L’expansió de les àrees protegides pot augmentar el risc dels incendis per a la població

Augmentar les àrees boscoses protegides pot incrementar el risc d’exposició de la població als incendis més virulents perquè els plans actuals no permeten la intervenció humana i aquestes zones de protecció presenten majors càrregues de combustibles i pitjors accessos, segons un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) que acaba de publicar la revista Journal of Environment Management i que recull l’ACN. Segons aquesta recerca —en la qual també han participat la unitat conjunta del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i Agrotecnio, la Western Sydney University, la Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal) i la UNED—, el perill s’ha multiplicar per sis en vint anys, tant al sud-oest d’Europa com a Austràlia.

La recerca aborda com estan afectant els incendis a les àrees protegides i els possibles impactes de l’expansió de la superfície sota protecció estricta que plantegen la Llei de restauració de la natura de la UE i el Conveni sobre la Diversitat Biològica, aprovat en el Marc Kunming-Mont-real.

“Els plans actuals per ampliar les zones boscoses estrictament protegides, on no es permet la intervenció humana, poden ser particularment problemàtics des de la perspectiva dels incendis”, assenyala el catedràtic d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la UdL, Víctor Resco, que afegeix: “Considerem que per disminuir la gravetat dels focs i l’exposició de la població, els programes de conservació han de tenir en compte la prevenció i mitigació dels focs forestals”.

Les conclusions de l’estudi assenyalen que la gravetat dels focs és aproximadament un 20% més alta a les zones protegides, tant dels biomes mediterranis com dels temperats i que l’exposició de la població al foc és fins a setze vegades més alta quan viu a la perifèria dels boscos protegits. Al sud-oest d’Europa és nou vegades més probable que les persones que viuen als voltants d’un bosc protegit es vegin exposades als incendis. “El problema no és que deliberadament es cremin les àrees protegides, sinó que quan un incendi originat en una zona no protegida arriba a una protegida, és més probable que es torni incontrolable”, explica Resco.

Pel que fa a les causes de la virulència dels incendis als espais protegits, els experts assenyalen l’acumulació de més biomassa —càrrega de combustible—, la manca de carreteres que disminueix l’accessibilitat i complica l’extinció del foc; els problemes d’orografia, com les zones de major altitud o els terrenys més escarpats; o condicions meteorològiques com la sequera. “Aquests resultats indiquen que l’expansió de les àrees protegides, tal com s’està desenvolupant en l’actualitat, pot augmentar el risc per a la població. L’augment previst en àrees sota protecció estricta és particularment perillós, atès que aquí és on es poden aconseguir majors càrregues de combustible i pitjors accessos”, destaca el catedràtic de la UdL.

L’equip ha analitzat 76.621 incendis, dels quals un 16% van afectar zones protegides, registrats al llarg de vint anys (2001-2021) al sud-oest d’Europa (Estat espanyol, Portugal i sud de l’Estat francès), Califòrnia, Xile i el sud-est d’Austràlia (Nova Gal·les del Sud, Victòria i Tasmània). La superfície total cremada va ser de 14.791.054 hectàrees. Per comprovar si els focs dins de zones protegides eren més greus, l’estudi s’ha centrat en els grans incendis, és a dir, aquells que afecten més de 500 hectàrees. En les dues dècades analitzades, les zones protegides han augmentat un 17%, mentre la superfície cremada dins d’aquestes ha crescut un 42% de mitjana. Xile és l’única excepció a aquesta tendència. A l’àrea de clima mediterrani, l’espai protegit només representa l’1,2% del terreny i a la de clima temperat, les àrees protegides es distribueixen cap a l’extrem sud, que és més fresc i humit. A la zona temperada del sud-oest d’Europa, per exemple, les àrees protegides han augmentat del 21 al 38% de la superfície forestal entre 2001-2021, però els incendis han passat del 13 al 55% de l’àrea cremada total. “Si les àrees protegides ocupen el 38% de la superfície forestal, haurien de concentrar el 38% de l’àrea cremada total, però n’acumulen el 55%, que són disset punts més”, destaca Resco.