“El meu pas al costat és molt sincer per no entorpir res”

Em tinc per una persona tremendament honesta i honrada i ho dic amb majúscules. Al seu moment, jo vaig dir que volia ser-hi dos mandats.

La gent pot creure que és una excusa i no ho és. Els dos anys de covid han estat molt durs, ho vam passar molt malament, paties per la gent, per la residència de la gent gran, per les escoles. A més, administrativament, van quedar moltes coses parades. Per tant, aquests dos anys en què no es va poder avançar són els que recupero per treballar allò que no vam poder treballar.

Sí, ens vam presentar anunciant-ho amb el risc que això comportava. La gent ens preguntava qui seria el substitut i vam ser tan tremendament honestos que vam dir que no ho sabíem. Hi havia més d’una opció i depenia de qüestions personals, professionals, de les coses que poguessin passar... Vaig preferir dir-ho, vaig dir que em sentia més bé amb mi mateix dient-ho, tot i el risc que comportava. I, ara, complim el que vam dir i me’n torno a la meva feina.

Sí i ho faig perquè l’equip m’ho ha demanat. Per a mi, seria molt més còmode marxar. Em quedaré amb un perfil baix, entre altres coses, perquè, si treballo vuit hores en un altre lloc, no puc fer més. El meu pas al costat és molt sincer i és de molta discreció per no entorpir res. La gent que diu el contrari ho diu per malícia o perquè no em coneix.

Crec en la política, entesa com a treballar per a les persones i contribuir a transformar la societat per millorar-la. Entenc que des d’una associació també fas política. Una altra cosa són els partits polítics. Sí que és veritat que, durant aquest deu anys, tot ha canviat moltíssim en poc temps.

La paraula que em surt és agraïment. Qui m’hauria dit a mi, que vaig venir a viure a la vall per temes familiars, per arrels personals i per estima a la terra, que seria l’alcalde, i menys essent una persona de fora. Ha estat una experiència tan i tan impressionant, és molt intensa, és cada dia, cada hora si vols fer la feina ben feta, tens la família que ho pateix diàriament... Tenir aquesta experiència i ajudar a transformar coses és molt agraït. A més, com podria no estar agraït, quan la gent ha validat i ens ha renovat la seva confiança fins a tres vegades i majoritàriament en totes les meses.

Jo crec que ha canviat molt i ens ho diu molta gent, més o menys propera a nosaltres. Ens diuen que hem sabut posar un segell, implantar una manera de fer.

Crec que hem introduït moltes qüestions, que difícilment es trauran. No hi havia consell dels infants, per exemple, hem creat tres comunitats energètiques, hem implantat el transport a demanda, hem posat en valor l’educació i la cultura i moltes coses que defineixen la vall... A més, sempre hem tingut una mirada comarcal, hem estat molt conscients que som el segon municipi de la Garrotxa en nombre d’habitants i això és una responsabilitat.

Al procés Fem Garrotxa, per exemple, en què hi va participar qui va voler, som l’únic municipi en què ho van fer tots els regidors de l’equip de govern.

Sí i també altres serveis. Si es mira deu anys enrere, ens trobem amb un centre per a la gent gran, el Mirador del Puigsacalm, amb un esquelet i feia cinc anys que no tirava endavant; un alberg problemàtic i un Can Trona que la gent no volia. Eren moltes coses complicades, només d’entrada, i ara són un referent. Quan vam entomar el tema de Can Trona li vam donar la volta amb el binomi natura i cultura i tot amb vocació comarcal.

Crec que he estat un alcalde i que hem estat un equip de govern molt proper. Algú em deia que, deu anys enrere, no existia tant aquest perfil. Un veí em deia: tu ets en Lluís de sempre. He intentat estar al servei de la gent, no exercir l’autoritat per exercir-la. Per això dic que tot és agraïment; inclús en moments complicats i durs, és una experiència que t’emportes. Crec que també he estat molt discret.

He fet coses molt i molt discretes pel bé de la població.

Una cosa que mai no he explicat. A la prèvia del referèndum de l’1 d’octubre, perquè ningú no tingués problemes, ni de l’equip de govern, ni de l’oposició, ni cap entitat, ni cap treballador de l’Ajuntament, vaig demanar quin era el cost d’obrir quatre locals socials i vaig demanar a la secretària de l’Ajuntament que em fes un informe on quedés clar que era per al referèndum i ho vaig pagar de la meva butxaca. Amb això vull dir que, a vegades, el teu càrrec et fa fer coses discretes per al bé comú.

L’espina clavada que tinc, i això ho he dit en persona als diferents presidents de la Generalitat, és la necessitat de municipalitzar la política. La política més propera és la municipal, la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya són petits, la gent et coneix, sap on vius, ets el nexe d’unió. Si tinguéssim més recursos i més competències podríem tirar endavant més coses.

Hem comprat l’antiga rectoria de Sant Privat i estem arribant a un acord amb la Generalitat per tirar-hi endavant habitatge social; tenim l’antiga fàbrica de Can Marguí d’en Bas; tenim dos pisos socials, però tirar endavant tot això és feixuc, lent i complicat. És un model de país i costa.

N’hi ha molts. Crec que hem treballat molt i amb això em quedo. Tenim un full de ruta i sabem on anem.

La cultura, l’educació, el medi ambient..., estar molt a prop de la gent, hem gairebé triplicat les subvencions al món associatiu, hem tingut contacte amb l’Smithsonian de Washington per treballar el patrimoni immaterial, i sobretot, hem intentat fer realitat el fet de dir que som rurals i amb molta honra. Reivindiquem la nostra ruralitat, i ho fem des del punt de vista que no volem ser ciutadans de segona.

Sí, m’agrada en el sentit que intento ser normal i corrent. Crec que la gent em té per una persona senzilla, honesta i treballadora i que diu què pensa, però amb educació. Si ho he mantingut, estic orgullós que sigui així.