La defensa es dispara en els parquets
L’augment de la despesa militar a Europa genera grans expectatives d’inversió que fan augmentar els productes especialitzats
El ‘boom’ de fons temàtics indexats en empreses europees del sector està sent capitalitzat per gestores dels Estats Units que hi han vist un filó
“Poden els inversors permetre’s el luxe de perdre l’oportunitat d’apostar en defensa?” D’aquesta manera tan desafiadora arrenca el vídeo comercial amb què HANetf, una societat gestora de fons d’inversió establerta a Londres, presenta el seu fons cotitzat temàtic centrat en les companyies que més ingressen de l’OTAN. El vehicle d’inversió col·lectiva va arribar al mercat a mitjan 2023 aprofitant la creixent sensació de risc geopolític al món i un any després la firma ja havia aconseguit captar uns 1.000 milions de dòlars (avui els actius nets són 2.655 milions). Vist l’èxit, HANetf ha dissenyat ara un altre fons temàtic, aquest cop centrat en empreses europees de defensa, que s’afegeix als molts altres que han estat llançats els darrers mesos en les diverses borses del continent.
Les expectatives aixecades pels compromisos de despesa militar, que s’han concretat en la cimera de l’OTAN del 24 i 25 de juny passat a la Haia amb l’acord d’arribar al 5% del PIB, han alimentat un enorme interès per invertir en empreses de defensa d’Europa. La inclinació cap al sector militar està sent capitalitzada, en part, per societats gestores, en molts casos dels Estats Units, creant productes ad hoc que prometen grans beneficis.
La política d’America first (‘Amèrica, primer’) desplegada per l’administració de Donald Trump, que l’ha portat a qüestionar la històrica bona relació transatlàntica, ha extremat la sensació de vulnerabilitat a Europa que s’estava covant d’ençà de l’inici de la guerra d’Ucraïna. La percepció de desprotecció, sobretot als països que més a prop senten l’amenaça de Rússia, ha motivat un canvi en el tradicional antimilitarisme de l’opinió pública europea i en les reticències dels seus governs a gastar en armament. El nou ordre resultant està posant el focus en la indústria i la tecnologia de la defensa com no s’havia vist des de la fi de la guerra freda. La indústria militar, que fins ara havia adoptat un perfil discret i poc visible, ha passat a ser objecte de reivindicació institucional i a figurar en el centre de l’agenda política d’una manera desacomplexada. Tot plegat inaugura un nou escenari que té una esfera geopolítica innegable però també econòmica i, en concret, d’inversió.
Existències en vermell
Els càlculs que els assessors financers fan als seus potencials clients per convèncer-los són força eloqüents. Cal remuntar-se al 1992, l’any després de la fi de l’URSS, a partir de quan la despesa militar es bat en retirada. Des d’aquell any els exèrcits de l’OTAN han anat perdent capacitat any rere any, sobretot a Europa, fins avui, quan tenen un 77% menys de tancs, un 57% menys d’avions de combat, un 39% menys de vaixells de guerra i un 47% menys de submarins. Això pel que fa a la força de defensa més convencional, però el món digital i l’espai exterior han obert nous horitzons per a la seguretat que obliguen a generar noves respostes. Recuperar part del terreny perdut suposa un esforç econòmic que des de l’OTAN i els Estats Units fa anys que s’ha decidit mesurar en termes de PIB. Cap al 2010 la despesa mitjana dels països europeus en defensa era de menys d’un 1,5% del seu PIB. L’objectiu de l’OTAN era assolir almenys el 2% i així es va acordar el 2014, però vers el 2021 només sis dels 30 membres que hi havia aleshores ho havien aconseguit o superat. En els darrers anys, la defensa ha començat a ser prioritària per a alguns països: Finlàndia va entrar a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord el 4 d’abril del 2023 i Suècia ho va fer el 7 de març del 2024. Però és el 2025, amb la segona presidència de Trump, que tot s’ha precipitat. Amb l’actitud fanfarrona i voluble que ja va posar en pràctica en els aranzels, Trump primer va demanar un esforç del 3,5% del PIB i després el va elevar al 5% com a objectiu dels pròxims anys. En el cas de la Unió Europea, el 5% del PIB representa una despesa anual de 900.000 milions d’euros. La despesa actual és de 326.000 milions, segons l’Agència Europea de Defensa. La diferència difícilment pot sortir dels pressupostos estatals, per la qual cosa caldrà recórrer a l’endeutament.
Les principals empreses europees de la defensa fa mesos que encadenen creixements en les seves cotitzacions en borsa. Les accions de la francesa Thales, un dels grans contractistes de defensa del món, ha passat de cotitzar a 138 euros a principis d’any a superar els 276 euros en el seu màxim del 5 de juny. El grup italià Leonardo Finmeccanica, d’uns 26 euros a superar els 55 en el mateix període. Mentre que l’espanyola Indra va encetar l’any amb l’acció a 17 euros i ara està en 37.
Però el vehicle estrella dels inversors són els fons ETF (fons d’inversió cotitzats), que permeten una exposició més àmplia a un grup d’empreses i es poden comprar i vendre en borsa. El 72% de les estrenes d’ETF temàtics en el primer trimestre de l’any estaven centrats en estratègies de defensa i cap al maig els fons cotitzats especialitzats en defensa europea ja acumulaven 9.000 milions d’euros en actius sota gestió. La pionera va ser la gestora estatunidenca VanEck, amb un ETF que abraça companyies de les dues bandes de l’Atlàntic: es va estrenar el 31 de març del 2023 i ràpidament es va disparar; actualment gestiona 6.100 milions de dòlars en actius. La idea d’especialitzar en empreses només europees és més recent. El 4 de març passat la també estatunidenca WisdomTree va llançar un ETF de defensa europea que en aquests moments té 2.870 milions d’euros en actius sota gestió. Global X, també dels EUA, té des del 20 de maig un fons especialitzat en tecnologia de defensa amb 1,7 milions d’euros en actius. I State Street, també dels EUA, s’ha associat amb S&P Dow Jones per posar en borsa el seu ETF temàtic des del 3 de juny passat. Està basat en l’índex Europe Defense Vision de la famosa empresa d’informació financera i de qualificacions del deute.
I on hi ha negoci no hi falta BlackRock, la gestora d’inversió estatunidenca més gran del món per volum d’actius, que va llançar el seu ETF el 25 de maig: iShares Europe Defence Ucits ETF (DFEU) està dissenyat pensant en el capital local: “Els inversors europeus busquen cada cop més alinear les carteres amb les prioritats regionals de defensa i política industrial, especialment després que la Comissió Europea hagi fet una crida perquè l’augment de la despesa en defensa porti el “made in Europe”, per garantir la seguretat a llarg termini i els beneficis econòmics per als països europeus”, expliquen fonts de la companyia. BlackRock pensa que aquesta demanda del mercat es justifica també per una voluntat de l’inversor europeu de donar suport a l’autonomia estratègica de la UE, i subratlla que el seu ETF “ofereix una exposició precisa a la defensa a través d’una metodologia basada en els ingressos, alhora que exclou les armes controvertides (mines antipersones, armes biològiques, armes químiques, municions de dispersió) i els infractors del pacte mundial de l’ONU”.
Gestores europees?
També hi ha gestores europees participant en aquest boom –BNP Paribas AM i Amundi, per exemple–, però són les firmes dels Estats Units les que estan capitalitzant clarament el fenomen. “El sistema de finançament americà està molt més orientat al risc i és molt més ràpid a l’hora de crear productes d’inversió que l’europeu; aquí anem amb una lentitud tan horrorosa que se’ns han avançat les grans cases d’inversió americanes per dir-nos als europeus: «Escolteu, invertiu en la vostra defensa.» I han creat els vehicles molt abans que els hàgim creat a Europa”, es lamenta Josep Soler, conseller executiu de l’Associació Espanyola d’Assessors i Planificadors Financers (EFPA). Un exemple d’aquesta parsimònia a què al·ludeix Soler és la iniciativa Finance Europe, liderada pel govern espanyol, amb el suport dels executius francès, alemany, neerlandès, portuguès, luxemburguès i estonià, i que consisteix en una etiqueta o segell identificatius de productes d’inversió en actius europeus a llarg termini. Va veure la llum el 5 de juny passat a París.
Els informes de Mario Draghi i Enrico Letta sobre la competitivitat europea ja assenyalaven com un dels aspectes clau l’endarreriment de la UE i la falta d’integració dels mercats d’estalvi i inversió. Els reptes que té plantejats Europa, i la defensa n’és un, demanen vies per fer aflorar privat per poder-los fer front. “A Europa es genera molt d’estalvi que està mal col·locat, sobretot en dipòsits, en comptes corrents i en productes sense risc, quan necessitem generar recursos per poder afrontar les inversions de molts tipus que ha de fer Europa”, hi afegeix Soler. Els informes de Draghi i Letta tocaven el voraviu en assenyalar que l’estalvi europeu disposat a invertir en opcions menys conservadores optava per fer-ho en companyies dels EUA.
Capital de risc
La moda d’invertir en el sector de la defensa també ha arribat al capital de risc per finançar la innovació a través de les start-ups de defensa, però també les anomenades dualtech o de tecnologia dual (amb aplicació civil i militar) i les deeptech, les basades en un descobriment científic o una innovació industrial. La inclinació a tematitzar els fons també ha arribat al capital de risc. A l’Estat espanyol, Hyperion Fund, de Pablo Casado, ha aconseguit aixecar 150 milions d’euros per invertir en empreses de defensa, seguretat i espai. Mentre que Nazca Capital ha creat el fons Nazca Aeroespacial i Defensa, que aspira a captar 600 milions d’euros i destinar-los a capitalitzar empreses del sector. En tots dos participa el CDTI, amb 73 i 294 milions d’euros, respectivament.
Però, quan un sector passa al davant, n’hi ha d’altres que reculen. El 2025 està sent un any complicat per al finançament d’empreses biotech, segons constaten experts del sector.
Les empreses aeroespacials catalanes volen estar en òrbita
Les empreses catalanes del sector de l’aeronàutica i l’espai organitzades en l’associació AeroS pensen que cal aprofitar l’actual context de despesa i inversor per créixer. La directora d’AeroS, Neus Olea, explica que és “una oportunitat històrica per finançar la innovació en camps com la microelectrònica, els mecanitzats, la IA, les comunicacions segures, el transport i la mobilitat, els nous materials... Totes aquestes tecnologies tenen aplicacions duals i estan sent desenvolupades aquí a Catalunya”.
Per tal de visibilitzar el potencial de Catalunya en el desenvolupament de tecnologies de doble ús, civil i militar, AeroS organitza el 8 de juliol una jornada en col·laboració amb Foment del Treball: “Té un caràcter estratègic; està dissenyada per informar, connectar i activar oportunitats, tant de finançament com de col·laboració, entre grans empreses, pimes start-ups i centres tecnològics”, explica Olea, que reconeix que “moltes empreses catalanes ja desenvolupen solucions que podrien formar part de les noves cadenes de valor vinculades als programes europeus de defensa, sense haver-se considerat fins ara part del sector”. Precisament, un dels objectius d’AeroS és estructurar l’ecosistema format per empreses capdavanteres, ja siguin multinacionals o pimes especialitzades, amb una base industrial potent i una alta capacitat d’enginyeria, o start-ups vinculades a l’espai. En la jornada s’informarà de la Task-Force AeroS Defence Aerospace Innovation, una eina per fomentar la participació en els programes europeus.
