Magmacultura és una empresa de gestió cultural vinculada al món dels equipaments culturals, museus i patrimoni que sempre ha reflexionat sobre el fet que la tecnologia avança molt de pressa mentre que els continguts culturals van com van. Vam generar una spin-off, Ingenia Cultura, que es va vincular a la creació d’una productora de nous formats, Layers of Reality, que treballa per a centres d’arts digitals, com Ideal, a Barcelona; Bombas Gens, a València, o, a Madrid, Artes Digitales. És així com hem tirat endavant el plantejament que hi ha nous formats i que hi ha noves maneres de consumir els continguts.

Aquesta iniciativa impulsada per Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona, és un espai de 2.000 metres quadrats dedicats a noves tecnologies i continguts. Magmacultura, conjuntament amb Lavinia Televisió i Artsmediatech, vam presentar el projecte de gestió i vam guanyar la concessió per deu anys. Aquest espai és un coworking de nova generació, en què les iniciatives de caràcter privat podran venir aquí, més aviat les petites, on tindran un espai per treballar i un laboratori per fer totes les experimentacions que vulguin fer, amb equipaments com una sala metavers, que ocupa dos espais trackejats per acollir experiències virtuals multiusuari; la sala immersiva, amb projecció a les quatre parets i al terra, i la sala fotogrametria, destinada a la captació volumètrica d’objectes per a la digitalització 3D. Disposem de 80 places per acompanyar petites empreses i spin-offs. Hem començat amb una ocupació del 60 per cent, però la nostra intenció és que pugui ser total a finals del 2025. La nostra voluntat és generar sinergies, perquè el mercat de nous formats de l’audiovisual és un mercat que ara s’està configurant, amb iniciatives potents i d’altres que no tant, arreu del món. A França tenim Culturespaces, una gran empresa que dissenya projectes de caràcter immersiu i que s’ha convertit en un gran focus de producció. Als EUA tenim la iniciativa l’Art and House, equipaments en què l’artista t’ensenya els continguts. Al Japó et trobes el projecte col·lectiu teamLab, que utilitza l’audiovisual immersiu amb sensors, amb un nivell de producció molt important, en què moltes iniciatives creatives s’apleguen sota un mateix segell.

Ja fa molts anys que hi ha gent que està fent coses, gent molt interessant fent coses en metavers, hi ha un procés de creació en IA importantíssim. Però estan molt dispersos, i l’administració tampoc tenia la capacitat de veure què estava passant. Ara, com que l’Ajuntament ha intuït que alguna cosa s’està coent, impulsa aquest XRLab com a aglutinador. Hi ha altres iniciatives, com La Foneria, un espai de transformació digital del patrimoni cultural, impulsat per la Generalitat, que també està captant que alguna cosa està passant. I també cal esmentar el gran projecte del Catalunya Media City, el hub de l’audiovisual, digital i del videojoc que s’ubicarà a les Tres Xemeneies. Hi ha una certa sensibilitat sobre els nous recursos del món audiovisual, que està canviant el panorama productiu i professional. Però no deixa de ser incipient, tot i que amb èxit, com ho il·lustra l’Ideal, al Poble Nou, que és capaç d’arrossegar a les seves exposicions entre 150.000 i 250.000 persones, unes xifres que ja voldrien molts museus. A més, hem fet produccions que ja han passat per 30 ciutats europees.

Sí, aquestes experiències estan obtenint la resposta del públic, però també tenen els seus riscos, els seus perills. Si no ho fas amb rigorositat acadèmica i de manera contínua no introdueixes nous elements d’innovació, pots acabar fent un bunyol. Sí, les experiències de realitat ampliada atreuen el públic, però això no vol dir que tota la vida vindran. Hem de pensar que, al final, l’XR s’imposarà com el consum dels continguts massius.

La interpretació més comuna és que aquest nou àmbit és nou i té una dinàmica concreta. El món digital està al núvol i no es vincula al món presencial. Jo crec, en canvi, que això s’ha configurat al núvol, però comença a caure un plugim que ho està mullant absolutament tot. No existirà una cultura digital, sinó una digitalització de la cultura en qualsevol element de caràcter presencial, una hibridació. En aquesta taula, física, d’aquí a quatre dies, amb uns sensors, ens hi apareixeran continguts. Desapareixerà la pantalla i tindrem una realitat digital tan ferma com la realitat física. És qüestió de temps que els museus i tota mena d’equipaments culturals tinguin un ús de recursos de caràcter digital. Les noves generacions no interpreten la realitat sense l’ús de les noves tecnologies. Serà habitual que l’escenografia d’una obra de teatre es faci amb realitat ampliada. En el cas de les exposicions artístiques, es pot dir que sempre han estat immersives, i el que hi ha ara és un nou recurs per poder generar una nova narrativa. Jo crec que la presencialitat es tornarà a valorar, el fet de ser en un lloc físic i tenir una experiència, com ara una obra de teatre, però la distribució de continguts es modificarà absolutament. Tu estaràs a casa i des de casa voldràs veure la Capella Sixtina, i podràs fer que les figures pintades s’animin o que algú et pugui explicar coses sobre les pintures. Tot això interactuant. Amb aquestes noves formes de distribució, hi haurà una manera de traslladar l’obra d’art fora del seu àmbit habitual. És anar més enllà en la teoria de Walter Benjamin sobre l’obra d’art en l’època de la reproductivitat tècnica, en què la tècnica reproductiva desvincula allò reproduït de l’àmbit de la tradició.

La producció audiovisual tradicional se’n va a terra. Uns efectes especials, amb intel·ligència artificial, qualsevol te’ls pot fer amb un ordinador, i fa deu anys per fer el mateix necessitaves un pressupost elevat. L’audiovisual serà tecnològic o no serà. Sovint parlem de l’audiovisual pensant en la televisió, però ara ja s’està redefinint aquest concepte. Tindrem la capacitat d’interactuar amb l’entorn per realitat ampliada i en direm audiovisual per posar-li un nom. És una manera de traslladar nous continguts de forma digital.

Totalment d’acord, i la gestió del Catalunya Media City ha d’estar liderada per iniciatives innovadores de caràcter privat. L’administració no té capacitat per donar resposta a la velocitat a què evoluciona tot això. Penseu que, d’altra banda, és inqüestionable que una gran plataforma de continguts, tipus Netflix, serveix per fer créixer el sector, produint sèries en llocs insospitats, però ara ja estem en el moment de reflexionar sobre com apareixeran noves formes de distribució, i cal investigar perquè arribat el moment que ho sapiguem fer, que tinguem aquesta capacitat disruptiva i no quedem enrere.

Va adreçat a tots aquells que estiguin implicats en els processos de la realitat ampliada, que engloba la projecció immersiva, la realitat virtual, la intel·ligència artificial i qualsevol nou format que no estigui enquadrat en una pantalla. Ens trobarem empreses de dos o tres emprenedors, emprenedors que comencen. Gent amb una experiència incipient, que encara no ho sap fer tot, però que al seu costat pot trobar algú amb qui pot col·laborar. Un dels nostres objectius és atreure talent d’arreu, i una de les empreses que tenim és Alma Digital, que han vingut de Xile, que volien venir a Europa i, en tenir coneixement del nostre projecte, s’han instal·lat aquí. Treballen molt la digitalització en música i esdeveniments. La nostra intenció no és tant atreure empreses com atreure talent, i que vingui gent que estigui fent coses similars a les nostres i que pensin que Barcelona és un bon lloc per desenvolupar-se professionalment. Això en el sector del videojoc ha funcionat molt bé, i Barcelona és ara un ric ecosistema d’iniciatives i de talent de tot el món. Altres empreses que són a l’XRLab són Layers of Reality, Barspin Studios i Estudio Gurugú.

Tenim la idea que, un cop apareguin les necessitats de capitalització, dissenyem un programa d’incubació per captar finançament del private equity i ajudar així els que comencen en les fases més incipients. Fora bo que les empreses puguin créixer i que en un temps ja no puguin estar aquí perquè l’espai els queda petit. Seria satisfactori que contínuament empreses marxin perquè creixen i necessiten més espai i en vinguin d’altres.

Dins del nostre projecte, és molt important l’assessorament constant per a la creació d’empreses, i la formació, i per això estem preparant sis càpsules de formació, no només adreçades a la gent d’aquí, també podrà venir gent de fora a formar-se.

Cada col·laboració serà específica, segons les nostres necessitats i les d’ells. Aquest espai tenim la sort de gestionar-lo, però no és el nostre espai. Tots aquests centres poden venir i presentar propostes i dinàmiques de funcionament i, si considerem que estan dins de la nostra línia i tenim capacitat per absorbir-les, les absorbirem. La nostra idea és col·laborar amb la universitat, amb els museus, etcètera. L’espai és un laboratori. Pot passar que ens vinguin per demanar-nos que els dissenyem un mòdul sobre el metavers, cosa que ja està passant, però també pot venir algú amb una iniciativa innovadora i que vulgui desenvolupar-la en aquestes instal·lacions.

Ningú sap fins on es pot arribar. No deixa de ser una eina molt potent, i en la creació de continguts la incidència que ja té és increïble. Ho veiem en publicitat o en cinema, en què s’estan fent coses increïbles amb els efectes especials. En la creació de nous formats, es poden fer tota mena de recreacions, des de la més realista a la més surrealista, pots treballar estètiques diverses. Amb tot, en un centre com XRLab, pensar que la base pot ser la IA és anar errat. La base ha de ser la creativitat i formalitzar projectes amb cara i ulls.

Sí, pot ser considerat entreteniment, cultura, oci cultural, cultura radical, etcètera, el que tu vulguis. Aquí a la vora tenim l’espai Alfa5 XRLab, dedicat als esports electrònics, en què tu vas allà i jugues a futbol, o pots volar, o pujar a l’Everest.