“El MareNostrum 6 per al 2029 ha de tenir tecnologia europea”

Les dues coses. Tornar després de tants anys al Canadà, als Estats Units i al Regne Unit, ho havíem pactat amb la meva dona: “Algun dia hem de tornar.” I hi havia el repte de tornar i fer alguna cosa interessant. Llavors es van posar en contacte amb mi des del BSC i vaig dir: “Meravellós.” És una cosa que m’encaixa molt bé. Volia treballar per al país i fer alguna cosa que contribuís perquè Catalunya, Espanya i Europa es convertissin en pioneres en intel·ligència artificial, supercomputació i ciència que utilitza la IA. És perfecte, una evolució lògica de la meva carrera. Sempre he treballat en intel·ligència artificial per fer el bé i fer créixer certs àmbits de la societat.

El BSC té una representació de més de 50 països. Hi ha un tema de fer ciència aquí, a Catalunya, Espanya i Europa. I donat el context geopolític, tenir una sobirania és crític perquè, si no, tens una gran dependència amb altres jugadors dins d’aquesta gran partida. Ara tenim una gran dependència amb productors de xips americans i asiàtics. Seria fantàstic tenir xips fets a Espanya o Catalunya. També hi ha una dependència de la IA feta fora d’Europa. Fer una IA amb els valors europeus és un repte important. El BSC té un paper crític en la cursa per la sobirania. Som un jugador junt amb molts altres d’Europa que estem empenyent. Crec que ho estem fent molt bé. Per això tinc una gran esperança perquè Europa tingui una posició tecnològica que, desgraciadament, avui no té.

Són tres projectes, de fet. Tenim el BSC com una gran infraestructura de supercomputació per a ciència i IA d’Europa. De les més grans. Després tenim l’AI Factory, que ja està aprovada i en què generarem una sèrie d’eines que permetran a empreses externes poder utilitzar recursos de manera gratuïta, per concurs públic, i també les administracions perquè puguin disposar d’aquests recursos per elevar el seu coneixement i capacitat sobre la IA. És un projecte d’investigació i desenvolupament perquè les empreses que no tinguin capacitat d’IA les puguin incorporar ràpidament. I després hi ha les gigafactories, que és la proposta per a Móra la Nova, que si s’arribés a adjudicar contribuiria a tenir la sobirania tecnològica i a prestar serveis d’IA a grans empreses i administracions que no tenim. Avui depenem d’altres proveïdors, com Amazon, Google i altres. Seria interessant perquè situaria Catalunya i Espanya com un dels principals jugadors, perquè tindríem el BSC, l’AI Factory i la gigafactoria al darrere. No serà exclusiu nostre, perquè hi ha projectes en altres llocs d’Europa amb què treballarem estretament. Crec que ho estem fent bé per aixecar Europa en la cursa per la sobirania tecnològica.

L’AI Factory encara s’està construint i estem fent les primeres passes per entendre què hem de construir per donar resposta quan una empresa ens digui “Escolta, m’agradaria construir un model que classifiqui fulles d’arbre”. Hi haurà gent que ja tindrà un model entrenat o altra que no en tindrà ni idea. Avui estem veient que la IA és arreu. Hi ha molt d’interès per disposar d’hores de la màquina i els serveis. Hi ha molta demanda, i això és perfecte. Ens convé que la màquina funcioni dia i nit. Confiem que serà una infraestructura molt utilitzada, fet que repercutirà després en creació de llocs de treball, noves capacitats de petites i mitjanes empreses, noves idees i startups. Pot ser interessant fins al punt que puguem dir que aquesta infraestructura ha aixecat el PIB d’Espanya gràcies a haver fet la inversió justa en el moment oportú.

El proper any.

Gran pregunta. La idea és que la proposta de gigafactoria que ha fet l’Estat espanyol en consorci amb Telefónica i altres empreses, algunes d’elles catalanes i també la Generalitat, tingui tecnologia que d’entrada encara no serà sobirana. No tenim la capacitat de generar els acceleradors gràfics que ens permetran entrenar grans models.

Exacte. Per això tenim un proveïdor de gpus [unitats de processament gràfic]. La idea és que el MareNostrum 6, que haurà d’entrar el 2029, ja tingui tecnologia feta i dissenyada a Europa. És la gran aspiració que tenim. Mentrestant, la gigafactoria tindrà les gpu, el cor que entra els grans models, de Nvidia. Qui sap si la propera gigafactoria, quan arribi, tindrà tecnologia europea. Seria fantàstic.

El retorn de Trump a la Casa Blanca ha provocat una catarsi. Què està passant? Les normes del joc es poden canviar molt ràpidament, com mai abans ho havíem vist. Europa s’ha adonat que aquesta dependència dels capricis o de les idees d’un president la situa en una posició incòmoda. Òbviament, genera la independència tecnològica, que pot ser molt beneficiosa. És un toc d’atenció. Vigileu que les normes canvien molt ràpid. És bo tenir un pla B i a llarg termini. És una competència sana.

És crític. Un dels grans projectes europeus de disseny de xips, el DARE, el lidera el BSC, en un consorci amb altres empreses i institucions, amb un pressupost inicial de 240 milions d’euros. Aquí tenim un grup d’investigació de 500 persones que treballen dia i nit per dissenyar aquests xips. Portem 20 anys treballant-hi en aquesta casa.

Estem començant a tenir un paper interessant entrenant models com l’Alia o l’Aina, que representen llenguatges espanyol i europeus, òbviament el català. Això ens posiciona en un lloc interessant del puzle europeu de la IA. El BSC és imprescindible en aquesta cursa per situar Europa en el marc geopolític actual.

Bona pregunta. Tinc una reunió precisament després d’aquesta entrevista per parlar-ne. Ja tenim primeres versions, està madur. L’estem millorant. En alguns llocs ja s’ha començat a utilitzar i provar. No sé fins a quin punt s’ha estès d’una manera massiva. Hi ha hagut alguna prova pilot amb algun hospital i entitat pública. És una bona inversió perquè el model de llenguatge encapsula la cultura que queda reflectida en les dades d’entrenament. Si tens un model com Llama [de Meta], Gemini [Google] o ChatGPT [Openai], s’han entrenat principalment amb dades anglosaxones i estàs encapsulant una cultura que no és l’europea sencera. Per tant, entrenar models amb dades seleccionats i que representin els valors europeus i la forma de fer d’aquí, és important, perquè no estàs fent només un model de llenguatge sinó que és representatiu d’una cultura i uns valors que en altres models no hi són representats de forma fidedigna. Serà un model que farà un contrapès als models anglosaxons.

Correcte. Tu tens un model open source, gratuït, accessible i que tothom pugui usar per crear startups o el que vulguis. És molt bo que es faci públic perquè tothom l’utilitzi. Aquests models requereixen ser reentrenats i millorats, perquè el món canvia i hi ha més corpus i dades disponibles. Voldrem millorar en raonament o que tingui una millor representació d’unes llengües minoritàries. Hem d’anar millorant permanentment. Aina, que és el català, i Alia, que és l’espanyol i altres llengües europees, així com altres models, segueixen la tendència d’anar-los millorant.

Hi ha un tema d’estratègia de com desenvolupar aquest producte. Un LLM no deixa de ser una caixa que genera entrades i sortides. Ho pots millorar amb moltes altres coses. Li pots ficar suport per prendre agents o recuperació de documents. Mil coses. Òbviament tindràs models de les grans empreses que seran molt més grans i que, per quantitat de recursos, seran molt eficients, però és possible que en les llengües com el català no siguin tan bons. Jo he treballat en aquest tema quan era a Meta, i veia que el model era brillant en anglès però que quan ho provava en català el rendiment no era l’esperat, ni de bon tros. Per tant, depèn del que vulguis cobrir. Aina i Alia cobriran una part de l’espai que els grans models no cobreixen per interessos d’estratègia. Però després aquests models es poden enriquir. Si volem que Aina pugui raonar podem fer aliances amb altres per millorar-ho. Molts cops pensem que hem de tenir el model més gran del món per fer alguna cosa que valgui la pena, però ho deia Bill Gates: “És millor apuntar-se a la penúltima moda.” La penúltima sabem que funciona. Hi ha molt potencial que es pot treure a models que no són els capdavanters. Sovint, per fer el que volem fer, el model de fa un any ja et serveix. Depèn molt del que vulguis fer. Hi ha la fal·làcia que si el model no és l’últim no serveix per a res. Cal una mica d’educació.

Absolutament. També tens el Llama petit o el Gemini petit, no només Mistral. Primer entrenes un model amb més paràmetres i dades, perquè és la manera que el teu model millori, fins que arribes a un punt que els recursos per poder-lo executar són tan gegantins que no són pràctics. Llavors tens un impuls de recerca per fer models tan petits com sigui possible que mantinguin les capacitats d’aquests models més grans. És una espiral. En aquest iterar, anem millorant la tecnologia. No cal que un model ho faci tot.

Hi ha diversos camps. Diria, sobretot, IA per a les administracions. És necessari per oferir un servei al ciutadà. IA per a temes de salut, també és molt important amb la saturació actual al món en aquests temes. IA per a serveis, tot el que sigui interacció amb la persona. Què més pots oferir al marge dels bots de conversa. Temes de salut mental. M’agradaria veure també temes de computació quàntica amb IA, crec que serà molt interessant els propers 20 anys.

Està emergint i se’n parla molt. Ofereix un tipus de tecnologia que resol uns problemes molt específics que, òbviament, requereixen un ordinador estàndard. Hi ha algoritmes d’IA que són molt costosos d’entrenar, i la pregunta que sorgeix és: “Si utilitzéssim un computador quàntic, què podríem millorar dels algoritmes clàssics d’IA que avui no hem pogut combinar?” Aquí hi ha àrees molt interessants d’investigació. La Unió Europea també hi està apostant. Ha passat que tothom parlava d’ella a ser més tangible. Estem en una època molt interessant. Fa cinc anys dèiem “L’hivern ha arribat” i de cop va aparèixer la IA generativa i vam dir “No, no, això és una eterna primavera”. En computació quàntica hi ha idees molt bones i crec que els propers 10 o 20 anys seran molt interessants. El BSC tindrà un paper crític i decisiu. És la meva esperança.

Hi ha molts àmbits. Des de com impactarà en el mercat laboral fins al nostre dia a dia. Com qualsevol nova tecnologia, tindrà impacte bo i dolent. Quan va començar la IA generativa la gran por eren els fake news. Si agafes algun dels últims models i veus els vídeos que genera, fins i tot a mi, que en soc expert, em costa detectar-los. D’altra banda, això ha tingut un impacte positiu perquè la gent s’ha tornat més crítica. La gent sospita i està desenvolupant un esperit més crític per comprovar que allò que t’envien sigui cert. També permet molta creativitat en àmbits com el cinema. Quan hi va haver la revolució industrial el gremi que més por tenia dels cotxes era el dels cavalls, i què va succeir? Doncs que a partir dels cotxes aquesta gent es va dedicar a altres tasques i van sorgir noves feines. Amb la IA s’espera que hi hagi una necessitat de noves professions. No cal tenir por, sinó estar informat i veure quines oportunitats hi haurà. Perquè n’hi haurà, i moltes. Abracem-les i vegem fins on podem arribar plegats. Això no s’aturarà.