música
Alterannda: “Canto sobre coses que no funcionen a la vida, com el tren”
El projecte de la cantant i compositora gironina Anna Rodrigo publica el seu primer àlbum, ‘Baladrera’
Demà actua al centre cívic Can Verdaguer, de Barcelona
“No em fa res ensenyar les dents, quan sé que la idea és bona / Sempre he preferit la lluita, la lluita que estar còmoda”, canta Alterannda por bulerías a La ira de les bruixes, una cançó que té pinta de manifest ideològic personal, en la qual es presenta com a successora d’unes dones sàvies maltractades per la història escrita en clau patriarcal: “ A aquestes com jo abans els hi deien bruixes/ No pels encanteris sinó pel poder”.
La ira de les bruixes és una de les vuit cançons del primer àlbum d’Alterannda, Baladrera, publicat el 7 de març passat amb el suport de les Cases de la Música. Alterannda és el projecte “autogestionat totalment” de la cantant i compositora Anna Rodrigo (Girona, 1989) i Baladrera és, de fet, una ampliació de l’EP que va llançar l’any passat amb quatre cançons, Baladre. No són els seus primers treballs discogràfics, perquè abans ja havia gravat l’EP Els dies de cada dia (2023) com Anna Rodrigo amb Les Divendres, formació a la qual també aportava les seves composicions, però Alterannda és definitivament el seu projecte més personal: el d’una baladrera que, per definició, és combativa i cridanera. “Intento parlar de coses que em passen a mi o que he vist de molt a prop: no faig teoritzacions sobre temes que no conec. Canto sobre coses que no funcionen a la vida en general... com el tren”. Per exemple, de la seva experiència com a patidora usuària de Renfe, va néixer la cançó Blues del tren amb retard, amb un videoclip realitzat per Angi Recordà.
Rock, rap i més
A pesar de la referència flamenca de La ira de les bruixes –s’hi nota el seu pas pel màster de flamenc de l’Esmuc–, l’Anna subratlla que a la música d’Alterannda no hi ha fusió pròpiament dita: “Els músics amb els quals toco no són de flamenc. El que tenim més en comú és el rock, però també s’hi nota el funk, el blues i fins i tot el rap, per la manera en què faig les lletres i les canto”, explica. Els músics que completen Alterannda són Nil Verdú, guitarres, amb antecedents jazzístics; Pol Pruneda, baix, i Jordi Arbat, bateria. Gravat majoritàriament entre El Colmado de Barcelona i La Marfà de Girona, i produït per Gerard Brugués (Bigblack Rhino), Vidal Soler i Dèlia D. Rojo (Alaire), el disc inclou també les aportacions d’Aram Figueras, de Minibús Intergalàctic (guitarra), Xavier Queraltó (baix) i Nina Pagès i Hatxe (cors).
“En definitiva, Alterannda és una banda de rock, amb els decibels al màxim, i aquí no hi ha gaires locals que programin propostes com la nostra”, diu la cantant. Ja han fet algunes presentacions en directe de Baladrera, com la que va tenir lloc al març a El Teler de l’Ateneu Popular de Salt. Demà, dijous 10 de juliol, Alterannda actuarà al cicle Tardes al Jardí del centre cívic Can Verdaguer , de Barcelona (19 h, gratuït).
‘Argentat’
A part del seus concerts amb la banda, Alterannda té també un altre format per al directe, més reduït i teatralitzat. L’espectacle es titula Argentat i el presenta en format de duet, amb la guitarra d’Eudald Figueres, entre el flamenc i el blues. “El vam preparar durant una residència artística a Cal Gras, d’Avinyó, i és un espectacle amb escenografia, dramatúrgia i un repertori tancat –la direcció d’escena és de Carolina Manero–, que està plantejat com un viatge per un dia normal... que no ho és gens. Les cançons parlen de temes quotidians, però des d’un punt de vista crític, perquè vivim en el món que vivim”.