Focus

una tardor de letargia econòmica

El fort endeutament que encara s'arrossega tenalla la recuperació de l'economia, que serà llarga i fràgil. Els beneficis tornen a poc a poc a les empreses, que desempolsen els projectes d'inversió productiva

Estem a les portes d'una tardor agitada. El tret de sortida serà la vaga general –el dia 29– convocada pels sindicats contra la reforma laboral, a la qual seguirà un oportú relleu a la cartera de Treball i Immigració. La campanya electoral i les eleccions a Catalunya contribuiran a mantenir la tensió les setmanes posteriors. Per si tot això no fos suficient, el govern de l'Estat també ha anunciat que vol reformular el sistema de pensions abans que acabi l'any. I com a comú denominador de tot plegat, la marxa de l'economia i la sortida d'una crisi que ha castigat especialment les petites i mitjanes empreses, els autònoms i els assalariats.

Per endolcir el panorama no podem comptar ni amb l'INE, el Banc d'Espanya o l'Idescat. No s'espera que cap dels principals indicadors de l'economia que se succeiran a partir d'ara ens proporcionin grans alegries. Caldrà, doncs, interpretar les dades que es vagin publicant amb la paciència i la vista d'un rellotger per entreveure tendències, que, en tot cas, no seran ni molt evidents, ni molt definitives.

CURT TERMINI.

Això, o ben al contrari, deixar-les de banda ben lluny de la vista, com recomana Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB. Per l'economista, la clau és oblidar el curt termini, llastat encara per a una inevitable purga dels excessos del passat, en forma de feixuc endeutament, que ens continuaran passant comptes, i pensar en el mitjà.

El còctel d'una crisi econòmica i una de financera internacional segueix el patró marcat. “Quan conflueixen aquestes dues crisis, les recuperacions són més llargues”, recorda Salvador Guillermo, director d'estudis econòmics i fiscals de Foment del Treball. Una combinació fatal, de la qual aquesta setmana s'han complert els dos anys del seu simbòlic inici –amb la fallida de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008–. Però el quadre de previsions macroeconòmiques revisat a l'alça per la Comissió Europea aquesta setmana, posa de manifest que les nostres especificitats –la bombolla immobiliària– allargaran la nostra sortida de la recessió més que la dels nostres socis europeus. La Comissió constata que la bretxa s'amplia. Un dels riscos de tot plegat és que les polítiques europees, en especial la monetària, tornin a l'ortodòxia i ens agafi amb el peu canviat, novament.

Tot i que les incerteses encara persisteixen, el que sí que s'allunya és el temor d'una recaiguda, la temuda W. Així, la recuperació tindrà més aviat forma d'U però d'una U tan estirada i poc eixerida que fins i tot fa cosa fer servir aquesta vocal. En aquests casos, alguns experts prefereixen parlar de recuperació en L, lenta i llarga. I fràgil, afegiríem.

PREVISIONS.

La Comissió Europea espera que Espanya tanqui el 2010 encara en recessió amb una caiguda del PIB del 0,3%, lluny d'Alemanya, que creixerà un 3,4%, i de la mitjana de la zona euro, un 1,7%. A Catalunya no tenim organismes que revisin el nostre creixement amb la mateixa freqüència. El govern parlava ara fa un any, en la presentació dels pressupostos per al 2010, d'un creixement negatiu del -0,5%, taxa que el servei d'estudis de Caixa Catalunya ha matisat al -0,3%. En tot cas, les dades reals publicades fan pensar que la recuperació serà menys lenta a Catalunya, per la qual cosa aquestes previsions podrien quedar millorades per la realitat.

Per evitar alimentar un clima de pessimisme, cal situar el moment present en el context de tota la crisi. L'afiliació a la Seguretat Social ha frenat la caiguda, la confiança familiar ha començat a millorar, el sector immobiliari (el més castigat per la crisi) comença a millorar les seves constants vitals i estarien en aquell moment en què oferta i demanda s'equilibrarien, el fort increment de l'estalvi de les llars comença a afluixar, les exportacions augmenten...

La idea és que el país ha posat la primera marxa però ens hem deixat posat el fre de mà. Certament tenim una pesada llosa a sobre que és l'endeutament, originat en anys d'excessos, que encara no hem acabat de rebaixar fins a uns nivells òptims. Famílies, empreses, entitats financeres i administracions públiques, tothom està endeutat. S'ha passat d'un percentatge del crèdit al sector privat no financer que el 2002 representava el 96% del PIB, al 171% en l'actualitat.

LA BOLA DEL DEUTE.

La situació financera no era millor als Estats Units, però allà van optar per punxar la bola del crèdit amb el tancament de bancs i estatalitzant algunes pèrdues. Aquesta circumstància, la major flexibilitat de l'economia nord-americana i els plans d'estímul expliquen que la recuperació hagi estat més ràpida. Per contra, aquí hem de seguir arrossegant la nostra “bola”, i això té conseqüències a tots els nivells.

Per exemple en el consum. Cal pensar que el 2009, l'aportació de la demanda interna al creixement de Catalunya va ser negativa en unes taxes mai vistes (-6,3%). El 2010 encara restarà dinamisme, però d'una manera sensiblement menor. L'atur, l'increment de l'IVA, la restricció del crèdit i l'alt endeutament de les famílies llasten el consum domèstic. “L'endeutament s'ha d'eixugar, ara tampoc no seria bo que tornés l'alegria del crèdit a les famílies”, explica Joan Ramon Rovira, cap d'estudis econòmics de la Cambra de Barcelona.

Amb tot, Salvador Guillermo fa notar que la taxa d'estalvi de les famílies, que s'havia enfilat ràpidament com a conseqüència del primer impacte de la crisi, es comença a relaxar, segons previsions per al conjunt de l'Estat de Funcas (Fundación de las Cajas de Ahorros) per traduir-se en una millora del consum. “Serà un vector per assentar el creixement però no el motor de la recuperació”, conclou el director d'estudis de Foment. “La feblesa del consum és un element determinant”, afegeix, Salvador Estapé, gerent del centre del Sector Public-privat de l'IESE.

Cal afegir que els plans d'austeritat de les administracions públiques per rebaixar el dèficit públic també restaran impuls a la demanda interna. I tal com estan les restriccions pressupostàries a la UE, no hem d'esperar que sigui un concepte que sumi creixement en els pròxims anys.

NETEJA.

Tal com estan les coses, per al responsable del servei d'estudis de la Cambra de Comerç, el punt d'inflexió de la recuperació econòmica ha de ser el retorn de la inversió productiva de les empreses –és a dir, la compra de maquinària més moderna– i això s'hauria d'estar començant a produir. A ningú se li escapa que la inversió d'avui són els llocs de treball de demà. Però perquè les empreses puguin invertir s'ha d'haver produït la recuperació dels beneficis empresarials.

En aquest sentit, la central de balanços del Banc d'Espanya ja ha començat a registrar un important canvi de tendència: “El major dinamisme mostrat per l'activitat productiva, conjuntament amb la disminució de les despeses de personal (...) portà que el resultat econòmic brut augmentés un 6,5% en el primer trimestre del 2010”, recull el Butlletí Econòmic del juny passat. En el mateix període del 2009, el resultat de les empreses del conjunt de l'Estat experimentava una davallada del 20,9%.

Moltes empreses s'han quedat en el camí i molts llocs de treball s'han perdut entre aquestes dues dades. La superació dels números vermells en els balanços empresarials és un símptoma clar que s'ha fet net. Ara ja es poden pagar els deutes –tot i que l'endeutament empresarial està concentrat sobretot en sectors més vinculats amb el totxo–. I desempolsar els projectes que s'havien guardat al calaix per a temps millors: les ampliacions de les fàbriques, l'obertura d'una nova línia de producció o la construcció d'una planta a fora. “La recuperació dels beneficis empresarials és l'antesala de tot”, diu Rovira.

ÀMBIT FINANCER.

Però cap inversió no és fa exclusivament amb diners propis. Cal la participació del finançament aliè: dels bancs i caixes. I aquí és on la fórmula comença a fallar, perquè el sistema financer encara no s'ha recuperat de la crisi, i això fa pensar que aquesta vegada les coses hauran de ser diferents i, inevitablement, més lentes.

“Recuperar la confiança financera és un factor bàsic per fer bullir l'olla amb independència del que porti l'olla”, afirma Salvador Guillermo. Però de la mateixa manera que les famílies, les empreses o les administracions, les entitats financeres també tenen compromisos de retorn de préstecs amb altres bancs, principalment d'Europa, o pèrdues que han de cobrir. Per aquest motiu part dels diners que les famílies estalvien no tornen a fluir sinó que els reserven en previsió del que pugui venir.

En definitiva, tornem a la llosa de l'endeutament com el gran factor que limita la capacitat de recuperació del país.

Però Catalunya és una economia oberta al món i cal mirar què passa al nostre entorn.

SECTOR EXTERIOR.

La forta recuperació d'Alemanya i, en menor mesura, França o el Regne Unit és una bona notícia per a les empreses catalanes que exporten a aquests països. La millora de les perspectives en aquests socis no resta elements d'incertesa al futur de l'economia europea (hi ha molts factors de risc), però la Comissió Europea no preveu que es produeixi una recaiguda de l'activitat. Més grans són els interrogants sobre l'economia dels EUA, segons subratlla Estapé. Per l'economista de l'IESE, l'alentiment del creixement dels darrers trimestres és motiu de preocupació, en especial si la recuperació no es consolida i acaba afectant Europa. Els plans d'inversió aprovats per l'executiu dels EUA i les mesures expansives anunciades per l'autoritat monetària vindrien a intentar reforçar la línia de creixement.

Aquest entorn hauria d'afavorir l'economia catalana. Fins ara el sector exterior és un dels elements de demanda que més actius s'estan mostrant. Les últimes dades disponibles corresponen al mes de juny i les vendes van créixer un 19,1% amb un valor global de 4.183 milions d'euros. La mala notícia és que les importacions també estan molt dinàmiques, amb un creixement d'un 24,7% al juny, fins els 6.180 milions. Tanmateix, l'informe semestral de Catalunya Caixa confia que finalment el sector exterior contribueixi positivament al creixement del PIB d'1,3 punts aquest any i 0,7 el 2010.

CREACIÓ DE FEINA.

Catalunya afronta una tardor complicada en l'aspecte social i polític però de gran transcendència en el terreny econòmic, perquè s'està produint els canvis de signe que anticiparan la recuperació que s'acabarà de consolidar el 2011. Uns canvis essencials per a la millora del mercat laboral i la creació de nova ocupació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.