La pagesia, en difícil equilibri
La Generalitat adverteix els pagesos que el sector està en un moment de transformació i que s'ha de reinventar.Tots els representants del món agrari encenen el llum vermell i asseguren que ho tenen difícil per sobreviure
La crisi econòmica està malmetent tots els sectors productius, i l'àmbit rural i agrari no n'és cap excepció. El problema rau que, a banda de la situació conjuntural que afecta totes les economies, la pagesia arrossega la pròpia crisi estructural, que aboca els productors a una lenta agonia denunciada amb insistència pels diversos representants sindicals del món rural. Des de l'administració, amb la qual els sindicats són radicalment crítics, es transmet el missatge que ha arribat el moment que el sector es reinventi, perquè la globalització els empeny a una transformació que abans ja han experimentat altres branques productives. La conselleria d'Agricultura apunta dues vies de futur per sortir del cul-de-sac: la innovació i l'exportació. Els productors sembla que no s'hi acabin de veure amb cor.
Les xifres parlen per si mateixes, i possiblement la dada més rellevant l'aporta l'Enquesta de Població Activa (EPA). El 1976, la població agrària ocupada a Catalunya era de 160.500 persones. El 2009, el nombre s'havia reduït a només 57.900. És evident, doncs, que el sector viu des de fa anys un procés de reestructuració marcat per diverses circumstàncies: no hi ha pràcticament relleu generacional a les explotacions familiars, s'incorporen a les feines dels diversos subsectors de l'agricultura menys joves dels que en marxen, la modernització de les instal·lacions ha fet reduir la necessitat de mà d'obra, les explotacions més petites desapareixen, i el volum es concentra en poques mans.
D'altra banda, la globalització afecta negativament la pagesia. La demanda s'ha concentrat en unes quantes multinacionals, que se situen en una posició de domini respecte dels productors, fins al punt que els imposen els preus, quan habitualment el procés és a la inversa.
La dispersió actual de productors, que són incapaços de posar-se d'acord per defensar els seus interessos, fa que siguin una joguina manipulable a les mans dels únics que els poden comprar el producte. D'altra banda, la lliure circulació de productes ha introduït en el mercat català fruita, vins, cereals i un llarg etcètera de productes arribats d'altres continents, amb uns preus molt competitius. Els productors catalans es queixen, i amb raó, que aquests productes tenen millors preus perquè queden exempts de la dura normativa europea de qualitat, que obliga els productors del país a fer una ingent despesa per garantir qualitat, salubritat i respecte pel medi. És en aquest cas que reclamen a les autoritats comunitàries més rigor legislatiu a l'hora d'impedir una competència que es podria qualificar de deslleial si no fos que, com diu Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos, “ens la deixem fer”.
TOT DE PROBLEMES.
Xavier Castella, secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, no amaga les dificultats que travessa el sector, per bé que matisa que no tots els subsectors que componen el paquet agrari estan en la mateixa situació. Segons Castella, la ramaderia es manté gràcies a l'exportació, i el sector de la fruita tancarà bé la campanya malgrat les dificultats dels darrers mesos. El sector porcí experimenta una forta davallada i se situa clarament amb pèrdues, la vinya està patint molt, perquè es paguen preus molt baixos al productor final i el mercat interior està estancat, i pel que fa al sector oleícola, fa un parell d'anys que té un excés de producció i uns preus molt baixos. En aquesta nova campanya la reducció de la producció, però, ha ajudat a estabilitzar els preus.
Amb tot, Castella prova de fer l'exercici d'oferir solucions de futur, que, segons creu, comporten que l'administració catalana ajudi les empreses del país en el procés d'internacionalització i que hi hagi un procés de transferència tecnològica que permeti reduir costos als productors i fer més eficients els conreus. En aquest sentit, considera fonamentals els recursos invertits en l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), en Prodeca, la companyia que promou l'exportació de productes catalans, i en la modernització de la xarxa de regadius, que permet multiplicar per set la rendibilitat d'un conreu. A més, Castella considera que la Generalitat ha de pressionar l'Estat perquè faci sentir la seva veu a Europa i posi fi a la competència dels productors extracomunitaris, alhora que considera que el Departament d'Agricultura ha d'invertir en xarxes d'assegurances per als pagesos i per garantir-los finançament en moments de crisi.
PROXIMITAT.
Actualment ja hi ha molts productors que s'han decantat per aquesta opció com a mitjà complementari per rendibilitzar les seves explotacions; és el cas dels ramaders, que han obert punts de dispensació automàtica de llet, sobretot a les comarques gironines i a la Catalunya central. Ara bé, els ramaders que disposen de més caps de bestiar reconeixen que aquesta és una activitat complementària, i no pas una línia de negoci que els supleixi les altres.
També han proliferat darrerament les botigues de productes ecològics –fruita i verdura que no són tractades amb pesticides ni altres productes químics–, aprofitant l'interès dels consumidors per la dieta sana i mediterrània. Són les anomenades agrobotigues, habitualment lligades a cooperatives de productors de diverses especialitats. Una mena de botigues de delicadeses de productes de la terra.
NOVA LEGISLATURA EUROPEA.
La Comissió Europea el va presentar com un mecanisme “per assolir un sector agrari europeu més dinàmic, competitiu i eficaç, i per estimular un creixement sostenible, intel·ligent i inclusiu”. La Comissió proposa tres camins per continuar la reforma; unes idees que s'hauran de debatre a fons. No serà fins després d'aquest debat, que la Comissió presentarà propostes legislatives formals. El calendari que proposa és a mitjan 2011. En tot cas, les línies mestres de la PAC són: garantir una producció alimentària viable, fer una gestió sostenible dels recursos naturals i mantenir l'equilibri territorial i de la diversitat de les zones rurals.
Mentre que les JARC han celebrat que el document reconeix el paper estratègic de l'agricultura com a productora d'aliments, des de la FCAC han alertat que la nova política europea podria comportar unes pèrdues de 40 milions a 60 milions d'euros a Catalunya.
“No hi ha cap productor que vengui a un preu rendible”
a.m
Josep Maria Jové és el president del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Comparteix amb el coordinador general de la Unió de Pagesos la visió pessimista del futur del camp català.
Com qualificaria la situació dels pagesos a Catalunya?
La pagesia viu un moment molt difícil. S'han de prendre decisions amb urgència, perquè aquest és un sector estratègic que pot acabar malament.
Quines decisions cal prendre?
El nostre principal problema és el preu. Avui no hi ha cap productor que pugui vendre el seu conreu a un preu rendible. Si això continua d'aquesta manera, les empreses, perquè nosaltres no deixem de ser empresaris, hauran d'anar tancant.
El problema és el preu de les primeres matèries o el que els paguen els intermediaris?
S'ajunten totes dues coses: els costos han augmentat i, d'altra banda, malgrat que som productors, no podem fixar el preu del que venem! El mercat és a les mans de quatre compradors, i nosaltres estem desorganitzats; a l'hora de vendre estem perduts. O ens agrupem els que venem i ens dotem de les mateixes armes que els que ens compren, o no hi tenim res a fer.
Veu factible una unió dels pagesos per ser més forts?
Els pagesos són molt poc receptius a anar junts, però totes les coses tenen un punt final: o canviem la relació de poder o això acabarà malament.
Les marques pròpies de les grans superfícies els fan mal.
Estan fent molt de mal al sector productor. Arriben a vendre per sota del preu de cost.
El futur de la pagesia és la venda de proximitat?
La venda directa és una de les possibilitats que hi ha, però el que és important és que el pagès pugui arribar tan enllà com sigui possible en la cadena alimentària. Fins ara només ens hem preocupat de produir, i després hem abandonat el producte de qualsevol manera, sense fer-ne cap mena de seguiment. El pagès ha de fer alguna cosa més que produir aliments. Hem de canviar també la relació entre el pagès i el consumidor, que ha de saber que molts productes arriben a encarir-se un cinc-cents per cent.
Cal reformar la llei de comerç?
Cal una reforma de les lleis que regulen la cadena alimentària. Tenim una comissió de la competència que està fent la vida impossible al sector agrari i ramader. Fins i tot arriba a qüestionar les llotges, però calla quan les quatre grans superfícies que controlen les compres es posen d'acord en els preus de compra als productors.
El camp perd els joves?
Cada cop és més difícil que el jove s'incorpori a l'agricultura, perquè ningú pot saber abans de començar si el negoci serà viable. No és una feina estable.
L'agricultura, un sector amb poc futur per als joves
Un col·lectiu que veu amb preocupació el seu futur en l'àmbit agrari és el dels joves. Malgrat que segons una enquesta de l'Institut Opinòmetre els joves que viuen en un àmbit rural són més emprenedors que els de ciutat, el cert és que la situació econòmica no els estimula a crear nous negocis. Antoni Bonfill, coordinador nacional de la Unió de Joves Pagesos, ho diu ben clarament: “Cada vegada quedem menys joves als pobles, i amb el temps la incorporació dels joves serà menor”. Apunta dues raons: la impossibilitat de portar a terme el relleu generacional en les explotacions familiars –perquè no es genera volum de negoci per fer-lo possible– i l'escassa percepció de rendibilitat dels negocis al camp. Una dada de l'enquesta esmentada anteriorment rebla el clau: el 53% dels catalans no perceben l'agricultura com una activitat amb futur.
El cooperativisme, una clau
Xavier Castella, secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, considera que el futur de les explotacions agràries de tota mena comporta unir esforços. Josep Pere Colat, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), és rotund: “El futur de la pagesia és el món cooperatiu”. Colat manté que aquest és l'únic sistema que garanteix “eliminar els intermediaris i poder afrontar amb garanties el repte de dedicar-se a la venda directa”. Una venda que, d'altra banda, permetria als productors disposar de liquiditat.
El president de la FCAC denuncia que hi ha empreses que paguen els productors fins a 210 dies després de la data d'emissió de la factura. Antoni Bonfill, coordinador nacional d'Unió de Joves Pagesos, comparteix l'interès de Colat per les cooperatives, però alerta que “s'han de saber portar”.
