Hi ha qui pel 2014 ha vaticinat que un asteroide pot impactar amb la Terra (i no, no es tracta de cap economista apocalíptic), el mateix any que el Brasil organitzarà la copa del món de futbol (total, ja n'han guanyat cinc, de mundials, així que el possible asteroide els agafarà amb la feina feta) i que Catalunya celebrarà un 11 de setembre prou especial, amb el 300 aniversari del final de la guerra de Successió i amb la consolidació en l'imaginari català d'una data que (cada cop menys) fa olor d'independència. De moment, però, per si tot continua tal com està, la Comissió Europea proposa als estats membres que les regions (un concepte comunitari, sense connotació política) més desenvolupades, com Catalunya, continuïn rebent fonts de cohesió a partir d'aquell any. Segons l'expert en política regional de la Comissió Europea (CE), Jordi Torrebadella, les inversions comunitàries a partir del 2014 «tindran en compte les especificitats de cada territori», tot i que no detalla quines poden ser les dades d'aquestes inversions. Sigui com sigui, l'actual Europa dels 27 és gairebé segur que reduirà l'aportació a Catalunya i a l'Estat espanyol, històricament un dels majors receptors.

La CE acaba de publicar el cinquè informe de cohesió econòmica, social i territorial, un document que es fa públic cada tres anys i que fa una radiografia de la realitat de les 271 regions de la Unió Europea (UE). El mateix informe, segons Torrebadella, destaca que les inversions de la futura política de cohesió s'han d'ajustar als objectius de l'estratègia Europa 2020, aprovats fa tot just uns mesos per la CE. El mateix expert detalla que cal redissenyar una nova política de cohesió per fer front a nous reptes, començant pel debat “sobre el nou marc financer de la Unió Europea” a partir del 2013. Aquestes polítiques de Brussel·les actualment suposen més d'una tercera part del total del pressupost comunitari.

El calendari de treball indica que els 27 han de proposar els seus objectius durant el 2011, i un dels dilemes serà decidir quants diners han de rebre les regions més desenvolupades. Les menys, queda clar que “rebran la major part dels fons”, diu Torrebadella, però insisteix que “totes les regions han de rebre'n per fer front als nous reptes”. Sigui com sigui, i per apropar una mica allò que ens pot sonar una mica llunyà com són els fons comunitaris, la CE detalla que Catalunya, des del 1986 fins al 2013, haurà rebut una inversió de 10.000 milions d'euros. Des que Catalunya, doncs, forma part de la unió, fa gairebé un quart de segle, s'ha beneficiat del cofinançament de milers de projectes, tant des del Fons de Cohesió com dels més populars fons europeus de desenvolupament regional (Feder). Quan es parla de política regional i de cohesió de la UE, el discurs se sol centrar en el d'una política de reducció de les desigualtats econòmiques i socials entre regions que provenen de realitats prou diferents, tant a nivell històric com polític, de desenvolupament econòmic i cultural. A efectes pràctics, és quan parlem que la UE destina un terç del seu pressupost anual a finançar projectes destinats a generar riquesa a les regions, a promoure la innovació empresarial o la creació de llocs de treball. Tot i que els Feder puguin ser els més coneguts, tot això es fa també a través d'un seguit d'instruments com els fons de cohesió i el fons social europeu. En territori català, les principals inversions cofinançades al llarg dels anys han estat en transport ferroviari, carreteres, restauració de nuclis urbans, sanejament i abastament d'aigua a la població, tractament de residus i projectes de recerca i desenvolupament (sí, el reivindicat R+D).