Focus

les xifres

Més locals i festives que globals

Catalunya és el lloc de l'Estat on més fires se celebren, tot i que la majoria són domèstiques

Totes les comarques catalanes tenen com
a mínim un esdeveniment

El caràcter domèstic del teixit firal català és la tònica general. De les 441 activitats firals que se celebraran l'any que ve a Catalunya, només l'11% tindran un àmbit internacional i estatal. La resta són d'una dimensió catalana, però sobretot comarcal o local. La necessitat que agafin una dimensió més internacional resulta crucial per a l'obertura de l'economia catalana. De fet, un estudi d'Esade presentat a principi de 2010 assenyalava que les fires són el mitjà que facilita a la majoria de les pimes obrir-se camí a mercats exteriors a través dels contactes que es duen a terme durant la celebració dels esdeveniments.

D'altra banda, el model de fira està estretament relacionat amb l'àmbit d'actuació. És a dir, quan les fires són d'un radi geogràfic més reduït tendeixen a seguir un model multisectorial, per abastar el major nombre d'activitats econòmiques possibles.

De fet, segons les darreres dades del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, els esdeveniments firals més nombrosos són precisament els multisectorials, que representen el 23,81% del total. Els segueixen les fires d'alimentació, el 20,86% i les d'artesania i ceràmica que suposen el 19,37%.

Les activitats de ramaderia i avicultura tenen un pes del 6,35% i també d'automoció, amb un 6,12%. La resta es distribueix entre 18 esdeveniments del sector del lleure, esport i turisme.

HISTÒRIA.

Catalunya ha estat un país de fires, no només és el territori de l'Estat espanyol on més se'n celebren a l'any, sinó que a més a més té el pes de la història al seu favor. De fet la fira documentada més antiga de la península Ibèrica és la Fira de la Seu, a l'Alt Urgell, datada en la meitat del segle XI.

Totes les comarques catalanes tenen com a mínim un esdeveniment firal. Justament aquesta tradició històrica fa que moltes de les organitzacions firals que actualment hi ha a Catalunya tinguin un tarannà més festiu que econòmic i que depenguin majoritàriament de la dedicació que els ajuntaments prestin. Però, tot i aquest perfil festiu, l'activitat firal representa un gran motor de l'economia pel seu efecte multiplicador, que incideix directament en les economies locals i que no ha deixat de créixer des de fa segles.

Segons un estudi elaborat per la direcció general de Comerç, l'impacte global de les fires per a l'economia va ser de 1.096 milions d'euros el 2002. Només vuit anys després la xifra s'ha doblat fins als 2.372 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.