No és cap secret que la crisi està provocant estralls en tots els àmbits, però hi ha col·lectius que en pateixen els efectes d'una manera més cruenta. La UGT de Catalunya, en el seu informe anual sobre la situació laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya, denuncia “els greuges” que continuen patint, especialment amb relació a l'accés al mercat de treball. Malgrat que el 5,53% de la població catalana té algun tipus de discapacitat, al llarg de la seva vida el col·lectiu topa amb les nombroses barreres que s'interposen en un mercat que el sindicat defineix com a “gens inclusiu”, ja que dues de cada tres persones amb discapacitat en edat de treballar són inactives. Segons el Departament d'Acció Social i Ciutadania, hi ha a Catalunya 427.763 persones amb discapacitat legalment reconeguda (física, intel·lectual o sensorial). Poc més de la meitat -225.861, segons l'Observatori del Treball el 2009- es troben entre els 16 i els 64 anys, és a dir, potencialment actius. D'aquestes, la meitat tenen una discapacitat física, seguida per les malalties mentals (23,7%), la discapacitat intel·lectual (14,3%), la visual (6%) i l'auditiva (5,3%).

Cal tenir en compte, però, que analitzant les possibilitats d'accedir al mercat laboral el factor de l'edat no juga al seu favor. Així, “sis de cada deu persones són majors de 45 anys, fet que dificulta aquest accés tal com passa en el conjunt de la població”, segons la secretària de polítiques socials i igualtat de la UGT, Raquel Gil. El mateix es pot dir tenint present el tipus de discapacitat, ja que el col·lectiu més inactiu és el dels discapacitats per a la comunicació i l'aprenentatge, mentre que el més actiu és el dels sensorials (auditius i visuals). En general, però, la sindicalista creu que les persones amb diversitat funcional “han de lluitar contra barreres que els limiten l'accés laboral, com són un sistema de formació professional poc inclusiu i un mercat precari que desincentiva, amb baixos salaris i escasses possibilitats de promoció”.

Un 12% tenen estudis superiors, mentre que un 28,3% en tenen de nivell mitjà (fins a batxillerat). El 52,8% han acabat, com a màxim, estudis primaris. Cal canviar el model educatiu o reobrir el debat entre escoles d'educació especial i ordinària? Ensenyament va engegar el pla Aprendre junts per viure junts, que pel 2015 fixa l'objectiu que el 70% dels alumnes amb necessitats especials cursin l'ensenyament obligatori en centres ordinaris. El curs 2009/10, ho van fer 9.600 alumnes (el 59% dels discapacitats que estudien).

Un aspecte amb més ombres que llums és el de la llei d'integració social dels minusvàlids (Lismi), que fixa que les empreses amb més de 50 treballadors han de reservar el 2% dels llocs de treball a discapacitats. A Catalunya el 2009 hi havia 5.877 empreses amb 50 o més empleats (el 2,1%), mentre que el 97,9% són pimes, les que donen més feina als discapacitats. Gil lamenta que “no disposem de dades per saber quantes empreses incompleixen la llei”, però a l'Estat espanyol “alguns estudis les situen en el 70%”. Però el 2009, a Catalunya, es van realitzar 622 inspeccions, amb 44 infraccions detectades (el 7%).