La darrera assemblea general ordinària de socis compromissaris del Futbol Club Barcelona (FCB) va donar lloc a la proliferació d'opinions negatives sobre la figura de l'auditor. Sobre aquest col·lectiu professional sovint es fan afirmacions basades en el desconeixement, o bé molt imprecises o sense un fonament tècnic. El desconeixement general de la funció de l'auditor, tot i que comprensible pel fet que es tracta d'una matèria especialitzada, facilita conclusions ràpides i de fàcil notorietat, però que en canvi malmeten el conjunt d'aquesta professió.

L'autoexigència d'aquest col·lectiu és fonamental, ja que la seva actuació exigeix el reciclatge, formació i capacitació en les darreres normatives comptables: diverses, canviants i complexes. L'auditor és la figura que dota de transparència i fiabilitat l'activitat financera i que precisament preveu actuacions inapropiades. La confiança és un factor determinant per a l'activitat econòmica, i més encara en un context de crisi i fragilitat empresarial com l'actual.

Recentment s'ha qüestionat la professionalitat de l'auditor amb acusacions explícites a les firmes de manca d'imparcialitat i d'independència, fonament de la seva actuació. O bé hem pogut observar declaracions que posen de relleu la confusió relativa a la pròpia naturalesa dels serveis que l'auditor pot oferir. En aquest assumpte, crida l'atenció la permanent confusió en un tema tan bàsic com és la diferència entre una auditoria i una due diligence. Cal recordar que, tot i que ambdues pràctiques les porta a terme l'auditor, l'auditoria anual és una actuació obligatòria per aquelles empreses que tenen un determinat volum d'actius, facturació i treballadors que s'expressa en un informe en què l'auditor opina sobre els comptes anuals en el seu conjunt. Per contra, en un informe de due diligence, l'auditor no opina sinó que analitza determinats riscos que poden existir en una empresa o entitat, analitzant els riscos financers, fiscals, laborals, legals i fins i tot els mediambientals. Per tant, cal tenir present que els informes due diligence recullen aspectes diferents dels d'un informe d'auditoria de comptes i en conseqüència són informes diferents que sovint es perceben com a equivalents.

L'auditor desenvolupa una tasca silenciosa que permet detectar pràctiques inapropiades. A part de l'autoexigència, el col·lectiu auditor està sotmès a un gran control normatiu amb un augment progressiu del seu règim d'incompatibilitats, amb un sistema de rotació de firmes i altres limitacions amb què es vol assegurar la seva independència. A més, és una professió que disposa d'un organisme públic, l'ICAC (Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas), per supervisar la seva actuació. El sector auditor ha fet els deures i està sotmès a majors controls i restriccions que cap altre col·lectiu professional. La nova llei d'auditoria, aprovada per unanimitat de tots els grups polítics abans de l'estiu, posa l'èmfasi en la necessària independència de l'auditor i en el control de qualitat de la tasca auditora per l'ICAC amb la col·laboració de les corporacions d'auditors.

No obstant això, com en totes les àrees socials, empresarials i personals, l'ètica esdevindrà finalment el factor determinant per prevenir conductes inadequades. No sembla correcte qüestionar sistemàticament al col·lectiu auditor per suposicions. La legislació i organismes poden augmentar els mecanismes per controlar més a l'auditor, però el camí més efectiu passarà sempre per l'aplicació de codis ètics i el desenvolupament del bon govern corporatiu i la formació permanent de tot el col·lectiu d'auditors. Amb una verdadera ètica empresarial, l'auditor esdevé un element clau d'orientació empresarial, professional i de bones pràctiques.