Gran angular

Els pirates, a l'abordatge del llibre

Els editors del sector digital pateixen també els estralls de la pirateria, i el 2010 han perdut quasi el doble que l'any anterior

Els llibres es pirategen malgrat que el mercat d'edició digital encara és incipient a l'Estat

La música i el cinema ja han patit les conseqüències econòmiques de la pirateria, des que es van generalitzar els suports digitals i la xarxa va aconseguir total capil·laritat a la societat catalana i espanyola. I la societat no ha estat capaç d'arribar a un acord de mínims per provar de posar fre als estralls que ocasiona la distribució gratuïta de continguts sense autorització, com ho prova la impossibilitat d'aprovar l'anomenada llei Sinde. Ara, un altre sector que comença a notar els rigors econòmics de la pirateria, abans fins i tot que es converteixi en un àmbit productiu important, és el dels llibres digitals. Els editors s'enfronten impotents, com abans els seus col·legues dels àmbits musical i cinematogràfic, a l'abordatge dels pirates de la xarxa, que els fan perdre milions.

Segons dades de l'Observatorio Nacional de las Telecomunicacions y de la SI (ONTSI) en el seu informe del 2010, l'Estat ocupa la cinquena posició en el rànquing de països on el pirateig es produeix amb més impunitat en el sector literari. Malgrat que la penetració del llibre digital a l'Estat el 2009 va ser només del 3,89% del mercat -una xifra relativament modesta-, la pirateria ha suposat el 2010 un 35,1%, pràcticament el doble de la que hi va haver el 2009, i va suposar unes pèrdues econòmiques per als editors de 421,5 milions d'euros. És a dir, malgrat que el mercat de llibres digitals és encara molt petit, pateix de manera important el setge d'aquells que vulneren els drets intel·lectuals i el negoci dels editors.

Diversos experts asseguren que l'exigu percentatge de consumidors de llibres digitals té diversos motius, i posen l'accent en el pirateig com una de les principals causes. Fa poques setmanes, Antonio Garrido, director general del grup Edebé, assegurava en un fòrum de la Facultat de Dret d'Esade que “el catàleg de llibres digitals no creix per culpa de la pirateria, que ha portat les editorials a alentir-ne el llançament, perquè quan el llibre és al carrer ja es pot accedir a la seva edició pirata de manera gratuïta o més barata”. La mateixa opinió la comparteix Antonio Quirós, president de l'editorial de llibres digitals Luarna, que afirma que “les editorials no s'han adonat que la digitalització de continguts era inevitable i han reaccionat massa tard. Ara, el volum de llibres il·legals és tal, que el fenomen ja és imparable”.

PITJOR QUE ABANS.

Segons la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, el 2009 la còpia digital no autoritzada de llibres ja ha superat els problemes ocasionats per les fotocòpies il·legals, que ja va fer anar de corcoll el sector quan els sistemes de distribució eren encara analògics. La irrupció al mercat, especialment aquest Nadal, dels llibres o lectors de llibres digitals i dels tablets a l'estil de l'iPad d'Apple han acabat de posar en estat d'alerta el gremi de llibreters. I és que les xifres confirmen els seus malsons. Si el 2005 hi va haver 23 denúncies per llibres baixats il·legalment de la xarxa, quatre anys més tard el nombre de denúncies arribava ja a 286, segons dades de Cedro, una societat espanyola que gestiona i defensa els drets d'autors i editors.

D'altra banda, la consultora IDC Research Iberia ha publicat un interessant estudi sobre la pirateria i els hàbits de consum de continguts digitals durant el 2010, que corrobora les dades públiques sobre la pirateria digital en l'àmbit literari i que analitza la resta de sectors culturals que la pateixen. Ara bé, aquest estudi assegura que un 59,4% dels usuaris que es baixen llibres il·legalment de la xarxa estarien disposats a pagar pel contingut, de manera que es podrien arribar a recuperar 250,3 milions d'euros si s'aconseguís legalitzar el mercat que ara es mou al marge de la llei.

L'estudi d'IDC cita una enquesta que la consultora Nielsen va fer recentment sobre una mostra de 6.040 consumidors de l'Estat; d'aquests, un 24% confessaven haver-se descarregat llibres il·legalment de la xarxa, una xifra important si es té en compte el volum que representa el trànsit de llibres legals a internet. Amb tot, el percentatge està lluny de les xifres que es mouen respecte a la música o les pel·lícules, on les descàrregues il·legals representen un 69%. Les descàrregues tant es produeixen mitjançant les anomenades xarxes P2P (peer to peer) -les més conegudes són E-mule i Ares- o mitjançant webs de descàrregues directes -llocs com Megaupload, Rapidshare o El Rincón del Vago (per a estudiants).

ANIRÀ CREIXENT.

Les estadístiques confirmen que en l'àmbit literari els percentatges poden acabar sent similars als de les indústries de la música i el cinema; és qüestió de temps. Tard o d'hora la indústria literària haurà de fer un pas més en el camp de la digitalització de continguts i això portarà un augment paral·lel de la pirateria si abans no hi ha un acord polític i social. De fet, les tendències ja marquen el camí. Segons l'ONTSI, l'edició de llibres electrònics va créixer un 50% el 2009 respecte del 2008 a tot el món, i va arribar a suposar un volum econòmic de 1.290 milions d'euros, i a l'Estat el 2009 va créixer dos punts per sobre de la mitjana mundial.

.

La distribució tradicional, en crisi a Catalunya

Mentre el llibre digital va guanyant quota en el mercat, el 2010 la distribució tradicional a Catalunya ha entrat en crisi. El segon semestre de l'any passat, la distribuïdora de les petites i mitjanes editorials L'Arc de Berà es col·lapsava i deixava a l'estacada centenars de petites editorials, a les quals deixava a deure, en fallir, l'import de les vendes de Sant Jordi, jornada en què es concentren la majoria de les vendes de les editorials del país.

El tancament de L'Arc de Berà és només un altre símptoma de la dificultat del mercat literari en llengua catalana que concentra el gran volum de negoci en poques mans, malgrat existir centenars de petits segells que malden per sobreviure.

Els principals portaveus dels segells afectats -que representen el 25% del sector editorial català- van recórrer a l'administració catalana per demanar ajudes, o solucions, per afrontar la dura situació a què les va abocar el tancament de la distribuïdora. Una situació que va comportar, a més, el tancament de la històrica llibreria Ona de la Gran Via barcelonina, que havia obert portes l'any 1962 i era considerada tot un emblema del món editorial català. En tancar, el director de l'establiment reconeixia, lacònicament, que no podien “seguir fent de mecenes del llibre en català”.

El sector es recompon després del tancament i diversos grups editorials cerquen sortides unint esforços, com és el cas de sis petites editorials que han creat la distribuïdora Nus de Llibres a Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.