Efectivament teníem una part de l'agenda predeterminada. Tot i que políticament nosaltres no ens vam sentir forçats perquè des del 2005 el nostre programa electoral ja deia que volíem sortir de la zona grisa i anar a una relació de confiança amb els nostres veïns. Per tant, la nostra voluntat política era aquesta, però hem hagut de treballar contra rellotge.

Més que suprimir, el que fem és aixecar parcialment en casos concrets el secret bancari. Quan hi hagi una demanda d'informació a partir d'un expedient de l'administració tributària, Andorra donarà aquesta informació amb uns requisits pautats i pactats.

Efectivament. Però que no sembli que Andorra era una caixa absolutament opaca. Quan es tractava d'instruccions judicials de blanqueig de diners, de lluita contra el terrorisme i altres delictes, hem col·laborat amb els tribunals dels països veïns. Però ara ja no cal que hi hagi una causa judicial oberta.

N'estic convençut. Però també és cert que les nostres entitats han de canviar la manera de fer banca. Però ho hauríem hagut de fer igual perquè és l'evolució del sector financer internacional. Andorra i els seus bancs poden demostrar una bona competitivitat amb la seva manera de fer en banca privada i banca de particulars, per exemple.

La banca feia una contribució atípica als ingressos de l'Estat que es considerava com una contraprestació a la situació d'oligopoli de què gaudia, ja que no es podien instal·lar noves entitats financeres estrangeres al Principat. Ara volem anar a una situació de normalitat i la banca ha de contribuir en una mesura important a través d'un impost sobre els seus beneficis, però també la banca ha d'estar sotmesa a un règim general de tributació.

El compromís d'intercanvi d'informació fiscal és un dels apartats de l'acord que hem signat amb Espanya –hem tancat acords amb 17 països més– i que ens permetrà sortir de la llista espanyola de paradisos fiscals. Per tant, ja no saltaran les alarmes quan algú senti “empresari, professional o treballador andorrà”, però ens falta implementar en la vida ordinària la legislació tributària que vam aprovar el 29 de desembre. La normativa tributària actual no permet a Andorra negociar amb Espanya l'establiment d'un conveni per impedir la doble imposició. Serà llavors que es notarà plenament que hem tancat el cercle.

L'oposició liberal no va voler tirar endavant el text de l'IVA. Està pràcticament concordat i acabat i es podria portar a l'ordre del dia d'una sessió de manera immediata, però quedarà per la propera legislatura. Que s'iniciarà aquest mateix any segur, tot i que no hi ha data de les eleccions, però a l'estiu ja haurem resolt el procés electoral.

Estem funcionant amb el pressupost prorrogat i el que no vull jo com a cap de govern és allargar aquesta situació un segon any. Els propers dies hi haurà el debat final pressupostari; si porta al bloqueig per segona vegada en aquesta legislatura, doncs hi haurà dissolució del Consell General i convocatòria d'eleccions generals.

Era necessari i hauria estat positiu, però no ha estat possible. He fet tres vegades una proposta de pacte d'estat a l'oposició de la Coalició Reformista, que són els hereus del partit liberal i de l'anterior govern, i no hi ha hagut manera. Tot i que hi ha diverses tendències dins la coalició, la força la continua tenint el sector més reaccionari i s'estima més, abans d'ajudar el país, desmuntar el govern. Amb una situació de confrontació tan radical és difícil tirar endavant. Ells tenen la sensació que els hem robat la cartera, entenent per cartera els despatxos oficials del govern. Se n'havien fet una mena d'àrea privada i no poden suportar que l'alternativa socialdemòcrata sigui al govern; els sembla que som una mena d'okupes.

L'ultimàtum no l'ha plantejat el govern, sinó el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, que en una carta que em va enviar el 10 de novembre del 2010 ens deia amb termes molt clars que si abans de finals d'any no ens havíem posat d'acord nosaltres per rellançar les negociacions de l'acord monetari, les donaria per tancades. Jo no vull ser el cap de govern que ha deixat tancada la porta d'Europa a les properes generacions.

Que pugui continuar fent servir l'euro amb autorització del propietari legítim de la moneda i que puguem emetre monedes andorranes, que pot tenir un interès numismàtic i beneficiós econòmicament per al Principat. Però Europa ens demana que assumim un seguit de directives europees que suposen un control suplementari, i a les entitats financeres els preocupa perquè és una càrrega de feina administrativa, amb més costos i menys beneficis.

Per nosaltres el futur del Principat passa per un acord d'associació de més estreta col·laboració amb la Unió Europea. No parlo ja de l'acord monetari, sinó d'un altre pacte econòmic global. Saltar de l'acord comercial que tenim ara amb unió duanera cap a una participació plena en l'anomenat mercat interior de la Unió. Això permetrà que els empresaris i professionals andorrans puguin treballar fins i tot des d'Andorra per a l'exterior sense càstigs. Avui en dia el professional que vol treballar amb Catalunya des d'Andorra pateix un recàrrec en la seva facturació, ja que se li fa una retenció del 25%. Per tant, no som competitius, i per muntar a Andorra empreses de prestacions de serveis, d'alt valor afegit, necessitem aquest acord amb Europa. Ajudaria a complementar el nostre model econòmic, que està basat, i ho ha de seguir estant, en el turisme, el comerç i el sector financer.

Defensem un acord d'associació que ens permeti entrar al mercat interior. Mirem d'acollir-nos a aquelles disposicions del tractat de Lisboa que ens obren una finestra d'esperança. Els dies 30 i 31 de gener rebem a Andorra una delegació tècnica de la UE que està treballant en la creació d'un espai econòmic europeu per als micropaïsos. I aquesta és la via i no l'altra, que seria ser les illes Caiman dels Pirineus, que seria un suïcidi.

Aquest va ser el consell que el 2004 ens va donar als andorrans l'exgovernador del Banc de França i exdirector de l'FMI Michel Camdessus, que és un liberal de veritat. Ens va dir: “Heu de sortir de la zona grisa i anar cap a normes clares”. Aquest és el camí, i no és un camí fàcil perquè es trenquen moltes especificitats. Durant anys els governs que ha tingut Andorra han volgut defensar a peu i cavall les especificitats: se'ls havia convertit en una defensa numantina, i ja sabem que les defenses numantines acaben en catàstrofe.

La part de vellesa és excedentària i genera unes bones plusvàlues. Però la part de malaltia ens preocupa perquè a mitjà termini hem de reduir de manera important la despesa sanitària. Volem incentivar el consum de genèrics, controlar la despesa en analítiques i revisar alguns convenis de prestació de serveis hospitalaris fora d'Andorra. Hem detectat l'existència per part d'algunes empreses d'una mena de dissimulació de l'atur per la via de les baixes laborals.