Una lliga amb menys equips, però més forts
El mapa financer espanyol mutarà profundament a curt termini, amb poques entitats i unes caixes d'estalvis convertides ‘de facto' en bancs. Els mercats exigiran més transparència
Ja des d'un primer moment, hom suposava que la primera onada de fusions de caixes necessitaria una segona part, per constituir entitats amb prou gruix per competir en els mercats. Els experts esbossen ara una nova lliga financera en què a Espanya jugaran molts menys equips, potser 5 bancs i 5 caixes, i aquestes convenientment bancaritzades.
Davant l'actitud dels mercats majoristes, que no creuen que les caixes s'exposin realment al mercat a través del conducte de les quotes participatives, i que exigeixen una transparència total, en els pròxims mesos de segur assistirem a una segona onada de fusions, després que el govern estatal hagi interpretat que l'única manera d'esvair la desconfiança dels mercats internacionals cap a la banca espanyola és recapitalitzant de nou les caixes per abocar-les tot seguit a la seva transformació en bancs. Segons diverses fonts, les caixes necessitarien per no patir d'anèmia capital d'entre 30.000 i 80.000 milions d'euros.
La primera tongada de concentracions ha estat interpretada pels bancs com a insatisfactòria, en la mesura que no hi ha hagut la transparència necessària per tenir coneixement ple de quina és l'exposició real de les caixes al sector immobiliari. Així mateix, els tests d'estrès que es van realitzar l'estiu passat van oferir un resultat, pel que fa a les caixes, preocupant per als grans inversors.
LES DIMENSIONS.
Jordi Fabregat, professor de finances d'Esade, també creu que “haurà de quedar un mapa de moltes menys entitats i molt més grosses, per poder tenir un millor accés als mercats de capital, ja que amb volums petits és difícil, tot tenint en compte les normes d'estricta solvència que marca Basilea III”.
La certesa que s'acosten canvis radicals ha alimentat tota mena de rumors i travesses. En el cas de Catalunya, ja es parla d'un sector financer al voltant de dos grans pols, La Caixa, que molts esperen que aviat anunciï com esdevé banc, i Banc Sabadell, que, sempre dins d'aquests rumors, absorbiria Catalunya Caixa per constituir un grup financer de 173.250 milions d'euros en actius, el cinquè d'Espanya, just darrere de La Caixa, que disposa de 282.500 milions.
S'ha argumentat que, en l'operació de suma entre Banc Sabadell i Catalunya Caixa, l'entitat que presideix Josep Oliu exigirà al FROB 2.000 milions d'euros per tal de cobrir les pèrdues amagades de la caixa, i no comprometre així la rendibilitat futura de l'entitat que en resultés. Només amb aquestes garanties els accionistes del Sabadell, que observen dia a dia com el valor pateix molt a borsa, donarien el seu vistiplau a l'operació.
És clar que, d'altra banda, també s'ha dit que aquesta opció podria restar anul·lada, o si més no retardada en el temps, si Catalunya Caixa fes una gran operació de líquid, que finalment s'ha esdevingut: la venda de la seva participació de l'1,63% a Repsol, per un preu de 448 milions d'euros, amb 186 milions de plusvàlues i una millora de 32 punts bàsics a la solvència de l'entitat.
En les fusions de caixes que hem pogut contemplar durant els darrers mesos, l'opció de constituir entre diverses entitats un sistema institucional de protecció (SIP) finalment ha estat el preludi per convertir-se en un banc amb tots els ets i uts. Ja tenim el Banco Base, que aplega CAM, Cajastur, CCM, Caja Cantabria i Caja Extremadura; la Banca Cívica, en què Caja Navarra és la líder entre els seus socis, Caja Burgos, Caja Canarias i Cajasol; i Banc Mare Nostrum, en què Caja Murcia és al capdavant del grup que integren a més Caixa Penedès, Sa Nostra i Caja Granada. Darrerament ha aparegut el cas, i no serà pas el darrer, de la BBK, que ha mutat en BBK Bank per absorbir la Cajasur de Córdova, en fallida.
bancarització.
Per al consultor de Bluecap Antoni Vidiella, “les caixes estan abocades a la bancarització per fer-se transparents davant els inversors internacionals, que volen plena visió de a qui deixen diners. A més a més d'això, cal enfortir el capital de més bona qualitat al si de l'entitat, potenciar la solvència”. Al seu parer, tampoc no podem menystenir el fet conjuntural: “L'economia no creix gaire, i aquesta situació és possible que es mantingui durant bastant de temps, i com a conseqüència el sector financer es redueix, retalla plantilles i tanca oficines”.
Molts experts, així com els màxims representants de les caixes, insisteixen a dir que tot aquest moviment de concentració no està tan lligat a evitar daltabaixos, sinó “a cercar una consolidació davant els mercats majoristes”, com diu Vidiella. I la bancarització a què s'han vist abocades les caixes ha estat la demostració que amb una simple unió per guanyar gruix no n'hi havia prou, calia l'aixopluc d'una estructura, la de banc d'accionistes, que garanteix claredat màxima a l'hora d'exposar la realitat del compte de resultats. Aquesta obsessió per la credibilitat és tangible en l'enduriment de les proves d'estrès per les quals la UE vol fer passar bancs i caixes de març a juny. Després que les proves de l'estiu passat fossin vistes per molts com a poc rigoroses –no debades, no van poder detectar el col·lapse del sector bancari irlandès–, ara l'anàlisi de solvència col·locarà el llistó molt més amunt i la prova de liquiditat haurà de ser la decisiva per fer el diagnòstic final sobre la salut de bancs i caixes. A més a més, també s'analitzarà la cartera bancària per veure com s'exposen les entitats financeres al deute sobirà. A l'examen ja hi arribarà un sector financer transformat, amb entitats musculades que puguin obtenir l'aprovat.
