Eines

Enginyers compromesos

La Caixa d'Enginyers posa en marxa una fundació pròpia per canalitzar totes les accions associades a la responsabilitat social corporativa i, a més a més, manté l'obra social

El fet que la Caixa d'Enginyers sigui una cooperativa ja li dóna valor social

La Caixa d'Enginyers ha presentat en societat aquest mes de febrer la Fundació Caixa d'Enginyers, un projecte en què l'entitat treballa des del 2008, i que té per objectiu canalitzar tot el treball en l'àmbit social de l'entitat financera, una de les poques de Catalunya de caire cooperatiu. La fundació s'afegeix a la tasca que en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa fa l'obra social de l'entitat financera.

La fundació neix, tal com explica Joan Cavallé, director general de la Caixa d'Enginyers, "per fomentar l'acció social de l'entitat". Cavallé considera que "en un context de crisi com l'actual, res té més sentit que potenciar els valors del cooperativisme que representem com a institució". Una de les novetats jurídiques -que Cavallé apunta com, possiblement, un cas únic a tot l'Estat- és que la fundació neix de la transformació de la històrica agrupació sociocultural i tecnològica dels enginyers, que es va constituir el 13 de novembre del 1980. Fer aquesta transformació, explica el director general de la Caixa d'Enginyers, és el que ha demorat el procés, que no va obtenir el vistiplau definitiu de la Generalitat fins al desembre passat. Això farà que l'exercici del 2010 de la fundació es tanqui en bona part com a agrupació sociocultural. La fundació s'ha constituït amb un capital inicial de 150.000 euros.

La fundació és una perllongament de l'obra social de l'entitat i, alhora, una suma de tota l'acció de responsabilitat social que fan uns i altres. Així doncs, es continuaran els programes de formació dels professionals del sector. De fet, la Caixa d'Enginyers ja disposa d'un Fons d'Educació i Promoció que es dedica a finançar activitats relacionades amb la formació i l'educació dels socis i empleats de l'entitat. Les accions que es promouen des d'aquest àmbit responen als principis i els valors cooperatius: difusió del cooperativisme, promoció de la cultura entre la comunitat, millora de la qualitat de vida i accions de protecció mediambiental. Cada any es destina a aquest fons, com a mínim, un 10% dels beneficis de l'entitat. El 2009 la xifra que s'hi va dedicar va arribar als 329.000 euros. En total, el 2009 la Caixa d'Enginyers va destinar 423.000 euros a finalitats associades a la responsabilitat social, cosa que va representar un increment d'un 40% respecte del 2008. En aquest sentit, Jaume Cavallé explica que espera que "aquest any es mantingui el mateix nivell d'inversió que el que vam assolir els anys anteriors, tot i la crisi".

La fundació canalitzarà bona part de la tasca social que fa anys que forma part, com diu Cavallé, "del nostre ADN cooperatiu". Es tracta de programes de respecte i cura de l'entorn que es fan a través d'"empreses responsables" com ara la Fundació Acció Natura. A banda, un 15 o un 20% del que ha estat fins ara l'obra social s'ha dedicat a la cooperació amb associacions d'àmbit català, espanyol i internacional, com el Banc d'Aliments, Metges sense Fronteres o Unicef. Ara bé, els ajuts que es canalitzen cap a aquestes organitzacions, matisa el director general de la Caixa d'Enginyers, sempre estan subjectes a l'execució de programes concrets, que permetin a l'entitat d'estalvi certificar-ne l'execució i que, per tant, els diners que s'aporten arriben a bon port.

Bona part de les contribucions solidàries de la financera dels enginyers està en relació amb la distribució geogràfica de les seves oficines, projectes internacionals a banda. Actualment, la Caixa d'Enginyers és present a sis ciutats de l'Estat espanyol, amb un total de catorze oficines: set a Barcelona, dues a Madrid, dues a Sevilla, i una a València, Saragossa i Sant Cugat del Vallès.

caixes viables.

Més enllà de les qüestions purament de responsabilitat social corporativa és obligat preguntar, en un moment de banquització del sector de les caixes catalanes -amb el que pot arribar a afectar a les seves respectives obres socials- si el model cooperativista (que té un fort component social) té viabilitat ara com ara a Catalunya i a l'Estat espanyol, ateses les exigències del Banc d'Espanya. Joan Cavallé està convençut que "malgrat que ningú pugui assegurar res com a cert al cent per cent, la viabilitat del model de caixa cooperativa és clar". I ho defensa assegurant que el "model cooperatiu té una solidesa molt forta en països com ara Alemanya o Holanda, on suposen entre un 25 i un 30% del mercat bancari". La situació és diferent a l'Estat espanyol, on les caixes cooperatives tenen una quota de mercat pràcticament simbòlica. Amb tot, Cavallé pensa que "res ens fa creure que la situació actual hagi de canviar, perquè tenim solidesa creditícia" i ho remata amb contundència: "Al final, el que compta són els resultats, i a nosaltres ens avalen, cosa que reflecteix l'estabilitat del sector". Aquesta solidesa creditícia és molt ben valorada, explica el director general de la Caixa d'Enginyers, en els mercats anglosaxons, on "les caixes que són propietat de socis cooperativistes han aguantat molt millor la crisi que no pas altres entitats bancàries, i d'exemples en podem trobar tant al Canadà com als Estats Units", clou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.