Fa unes setmanes Ferran Adrià va anunciar que el restaurant El Bulli tornaria a obrir el 2014 convertit en una fundació i amb l'objectiu de crear “talent, creativitat i riquesa” i, sobretot, “tornar alguna cosa a la societat”. Llibertat, inconformisme, altruisme i generositat són alguns dels valors essencials de tota fundació, segons apunta la Federació Catalana de Fundacions, un ens que agrupa una part de les 2.300 actives que hi ha al país.

Però el que hauria de ser no sempre és el que és, i no cal capbussar-se molt a fons en les hemeroteques per trobar notícies amb un gran impacte a l'opinió pública fins al punt de crear una imatge distorsionada de les fundacions com a entitats opaques instrumentalitzades per dur a terme determinades pràctiques fiscals fraudulentes o per finançar il·legalment partits polítics. Això castiga un sector bàsic per a la nostra societat: cal pensar que fundació és la figura jurídica que adopten molts hospitals, universitats, museus o ONG.

La llei catalana que va entrar en vigor el 2 d'agost del 2008 venia a corregir aquestes desviacions i reforçar l'ànima de les fundacions, que no és altra que la de ser “organitzacions sense finalitat de lucre que per voluntat dels seus creadors tenen afectat, d'una manera duradora, el seu patrimoni per a la realització de fins d'interès general”.

La reforma legal ha atribuït als patrons de les fundacions obligacions similars a les dels administradors de les empreses, malgrat que els patrons sovint no cobren i desconeixen aquest extrem. La norma també marca nous criteris en l'organització de les fundacions i criteris de transparència. “És un sector molt castigat, però és bàsic per a la societat perquè les fundacions arriben on l'administració no pot. Recuperar la confiança en les fundacions és bàsic perquè puguin recaptar més fons”, expliquen Arantxa Tobaruela i Salvi Pagès, del departament de mercantil de Garrigues a Barcelona.

Aquest bufet d'advocats i assessors ha creat un “programa de transparència” per ajudar les fundacions a adaptar-se a la llei, atès que el període de transició que va reconèixer la normativa expira el pròxim mes d'agost (tres anys després de l'aprovació de la llei). El punt de partida és el gran desconeixement i el freqüent dèficit de professionalització de les estructures existent. Per aquesta raó el programa parteix de l'elaboració d'un mapa de riscos de base jurídica, que detecti els punts on les fundacions poden incórrer en conflictes legals.

Cal pensar que la llei de les fundacions forma part del tercer llibre del Codi Civil Català, però també estan afectades pel codi laboral, el codi penal i, en alguns casos, per la normativa del sector públic, perquè hi ha fundacions de naturalesa pública i privada. De fet, una de les primeres tasques del programa elaborat per Garrigues consisteix a determinar a quin àmbit pertanyen: “Malgrat que algunes es defineixen en els seus estatuts com a fundacions privades, per llei són del sector públic”, explica Tobaruela. Una fundació es considera del sector públic si compleix almenys una de les següents condicions: que en la constitució hi hagi participat majoritàriament l'administració, que més del 50% del patrimoni fundacional estigui format per béns públics o que més de la meitat del patronat hagi estat designat per l'administració.

Amb tot, hi ha fundacions privades que pel fet de rebre subvencions o treballar per a l'administració han de respectar les obligacions derivades de la normativa administrativa.