No és perquè siguem mediterranis, perquè a Itàlia i Portugal no tenen uns horaris com nosaltres. Tampoc sempre ha estat així. De fet, és una cosa relativament nova. Fins als anys trenta del segle passat dinaven entre les 12 i les 12.30 del migdia i sopaven com a molt tard a les 8 del vespre, com a Europa. Després de la Guerra Civil, amb la proliferació de la pluriocupació, necessària per subsistir, es van anar retardant els horaris fins avui.

Espanya és el primer país europeu en índex de sinistralitat laboral, en absentisme laboral i en estrès, i això té molt a veure amb els horaris que tenim. I també som el país amb el segon pitjor índex de productivitat d'Europa malgrat que som el país en què més hores estem a la feina. Està comprovat que a partir de les vuit hores de feina les persones ja no poden rendir més.

És una pràctica tercermundista en què el que preval és que estiguem a l'empresa tant si treballem com no. Preval el treballador que es queda fins que marxa el director, el cap de secció o l'alcalde.

El primer que hem de fer és millorar la productivitat i això només s'aconsegueix si optimitzem el temps de treball i tenim una cultura d'eficiència tendint a l'excel·lència, si volem ser competitius en un món cada cop més globalitzat. A d'altres països una persona que està onze hores a la feina es veu com algú ineficaç, que perd el temps; en canvi, aquí la premiem. Això suposa despesa energètica extra per a l'empresa.

Enguany estem propiciant grans pactes nacionals, entre organitzacions sindicals i empresarials, i un altre entre tots els partits polítics. M'he reunit amb tots els representants que hi ha a l'arc parlamentari, des de Cayo Lara fins a Mariano Rajoy. Tots hi estan d'acord, però de moment només són bones paraules. Això sol no serveix. El que estem propiciant és que se signi un gran pacte polític.

No pot ser que aquí comencin els programes de prime time quan acaben a Europa; això propicia la sinistralitat laboral perquè el fet d'allargar tant el dia fa que l'espanyol mitjà dormi 40 minuts menys que qualsevol altre ciutadà europeu i això és perjudicial per a la salut. Si mires un partit de futbol que acaba a les 12 de la nit, l'endemà no pots estar en totes les condicions.