Els auditors s'oposen a predir la solvència
Són contraris a haver de valorar la viabilitat econòmica de les empreses, cosa que planteja la CE
La Comissió Europea presentarà el novembre un projecte de reforma de l'auditoria per augmentar la transparència i competència en el control de comptes, malgrat les reticències expressades pel sector en la consulta realitzada sobre el Llibre Verd del sector. “Mantenir l'statu quo no és una opció per al món de l'auditoria”, assegura el comissari de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier, segons el qual “la crisi ha recordat fins a quin punt necessitem informacions clares i fiables sobre la salut de les empreses”, fent referència a deficiències destapades durant la crisi, com ara la caiguda d'empreses que havien superat avaluacions externes de comptes, com Lehman Brothers.
Segons les 700 respostes rebudes en la consulta sobre el Llibre Verd Política d'auditoria. Lliçons de la crisi, el 59% de les quals són d'auditors, hi ha un rebuig general a limitar conflictes d'interès. L'oposició a limitar el temps que una auditora treballa amb una empresa es justifica per la qualitat de l'auditoria, per l'increment en la concentració que suposaria i per l'augment dels costos associats. I la negativa a prohibir que l'auditor faci altres feines per a l'empresa auditada es basa en el fet que la prestació d'aquests serveis augmenta el coneixement de l'auditor sobre l'empresa i sobre la gestió dels seus riscos, i que ja hi ha mecanismes de control per garantir la independència de l'auditor. Així mateix, critiquen que es vol igualar el treball de l'auditor amb el d'una agència de qualificació de riscos, la funció de les quals és la de predir la solvència futura d'una empresa, i recorden que el seu treball és validar els comptes de l'exercici anterior.
En aquesta línia hi ha el Grup20, que representa el 40% del mercat espanyol de firmes d'auditoria mitjanes, que avisa que “l'auditoria corre el perill d'acabar sent un requisit a complir per les grans empreses que cotitzen en borsa i les regulades en general” i comenta que “el suggeriment que les empreses de menor grandària puguin passar a no ser auditades perjudicaria la transparència”. La CE planteja que les pimes no hagin de ser auditades (les catalanes s'estalviarien entre 6.000 i 12.000 euros anuals), o bé crear per a elles unes normes menys exigents.
Per contra, moltes companyies són favorables a les mesures per limitar la supremacia que exerceixen les quatre grans del sector: Deloitte, Ernst & Young, KPMG i PwC. El president dels auditors catalans, Daniel Faura, comenta amb una mica de sorna que mentre que les administracions públiques es declaren disposades a limitar el poder de les quatre grans, quan convoquen concursos per adjudicar auditories els fan a mida d'elles, amb clàusules com ara que el servei s'adjudicarà a empreses de reconegut prestigi o que tinguin un determinat nivell de facturació.
16.000 informes anuals
El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya té 1.570 membres, que treballen en 196 firmes d'auditoria i l'any passat van fer 16.000 dels 17.000 informes fets a casa nostra. El seu president explica que aquesta afiliació no és conseqüència de l'obligatorietat (la col·legiació és voluntària), sinó dels serveis que es donen, com les 50.200 hores de formació que el 2010 van rebre 3.530 alumnes.
“Eliminar l'obligació d'auditar les pimes seria un pas enrere”
J.P
Repassem algunes de les preguntes del Llibre Verd. Es podria millorar el nivell de qualitat de l'auditoria?
Hi ha una bretxa entre el que espera l'usuari i el que rep. L'auditoria reflecteix la situació en una data, i voldrien que pronostiquéssim el futur, i aquí no hi podem entrar. Sí que es podria millorar la informació, per exemple en el tema de riscos: que l'empresa informi més i l'auditor digui si la informació és correcta.
Les auditories han d'oferir garanties sobre la solidesa financera de les empreses?
No podem assumir un paper que fan les agències de qualificació de riscos. Ens hem de pronunciar sobre si la informació de l'empresa compleix els principis comptables, no sobre si en el futur serà solvent.
Existeix un conflicte pel fet que l'auditor sigui nomenat i remunerat per l'entitat auditada?
Els riscos de familiaritat són un tema vell. Les empreses tenen un mecanisme per evitar-los: que l'auditor extern el nomenin els amos, el consell d'administració, i no el gerent la gestió del qual s'analitza.
Estaria justificat el nomenament per un tercer en determinats casos?
En el sector privat no, perquè l'auditoria és un servei que s'ofereix en un context de lliure mercat. En el sector públic, per què no? Ja passa al Regne Unit, on un organisme independent contracta i fixa els preus. Aquí ens aniria molt bé per posar fi a uns preus terriblement esbiaixats a la baixa. A més, tenim el tema pendent de les administracions locals. La fiscalització externa correspon a la Sindicatura de Comptes, però no té mitjans per fer-ho a 900 ajuntaments, i només el 29% entreguen els comptes en el termini fixat. La Generalitat ens podria subcontractar aquesta feina, com ja fa per exemple amb el control de les subvencions de la UE.
Caldria regular el nivell màxim d'honoraris que una societat d'auditoria pot percebre d'un únic client?
Hi ha informes que qüestionen que una auditora sigui independent si ingressa d'un mateix client el 15% de la seva facturació.
Estaria a favor d'auditories light, amb menys requisits, per a les pimes?
Seria un pas enrere. Auditar dóna confiança, i no estan les coses per treure confiança.