Una de les àrees on més es manifesta la falta de professionalitat de les nostres empreses és en “l'equip de govern”. Entenem com a tal les persones que formen part del consell d'administració de la companyia i que no necessàriament estan implicades en el dia a dia de l'empresa. En els països anglosaxons són molt clares les diferències de rols entre la línia de governance i la línia executive. Aquí no.

El consell d'administració no només representa els accionistes (els shareholders) sinó que té la responsabilitat d'equilibrar els interessos dels primers amb els de les altres parts implicades en el desenvolupament del projecte (els stakeholders o els que sostenen l'acció) i que són els clients, els empleats, els proveïdors i la societat en el seu conjunt. I no ho ha de fer solament per raons ètiques –que també– sinó perquè l'empresa és un projecte a llarg termini i l'evidència empírica demostra que aquest equilibri obté millors tornades financeres.

El consell d'administració té com a missió específica establir el propòsit de la societat, administrar-la i controlar-la. Des d'un punt de vista de management, és l'òrgan superior, al qual ha de reportar el director general, que en funcions operatives du el dia a dia de l'empresa. El consell d'administració escriu la partitura, i els executius, cadascun amb l'instrument que li correspon, la interpreten, sota la batuta del director general.

El consell d'administració no hauria de ser un aparcament per a directius sèniors amics del president o per a polítics en standby, en espera d'un nou lloc a l'administració pública. Ni els uns ni els altres serveixen per a aquesta funció. Els primers, perquè haurien d'haver estat proposats en raó de la seva trajectòria professional, de la seva capacitat d'implicar-se, de la seva energia i no dels seus vincles extraempresarials. Els segons, perquè la seva teòrica facilitat d'obrir portes no té gaire a veure amb les exigències del lloc. Són comissionistes o facilitadors i se'ls pot pagar per això si fan bé el seu treball, però la seva aportació en un consell és irrellevant.

Els membres d'un consell d'administració han d'estar raonablement remunerats, han de reunir-se amb freqüència, han d'organitzar-se en comitès (de remuneració, d'auditoria, d'estratègia, etc.), han de documentar-se per acudir preparats a les reunions plenàries. Això és el que hauria de ser; no el que en línies generals passa.

Robert Townsend, el gran artífex de l'èxit d'Avis, va deixar escrit: “Encara que el consell d'administració ostenta el màxim poder i responsabilitat, els seus membres solen ser amics del primer executiu i la seva missió és mantenir aquest en el seu lloc.

”De fet, es reuneixen una vegada al mes, fan una ullada a l'aparador financer (mai a les xifres que manegen els directius i que constitueixen l'autèntica base del negoci), escolten el president i el seu equip dir vaguetats sobre la marxa dels assumptes, formulen el parell de preguntes de rigor, fan uns quants suggeriments simbòlics (dels quals es pren nota per cortesia, per després relegar-los a l'oblit) i fixen la data de la pròxima reunió”.

Aquesta és la trista realitat de molts consells d'administració. Potser del seu. Fins quan?