A vegades pensem a innovar i, potser sense voler, ens vénen al cap entorns plàcids, on tothom està d'acord i ningú no es baralla. Res més lluny de la realitat. La guspira de la innovació sorgeix sovint del conflicte, del desacord. Sense percepcions diferents de la realitat és difícil que sorgeixin idees. Per tant, un entorn de diversitat tendirà a afavorir la innovació. Persones amb diferents formes de pensar haurien, com a conseqüència, de facilitar la generació d'idees creatives i, en definitiva, la innovació.

Però això només és cert a mitges. És veritat que en entorns humans molt homogenis, on no hi ha cap tipus de tensió, la creativitat brilla per la seva absència. Però molt sovint, encara que siguem diferents, si no ens escoltem i no integrem els diversos punts de vista, tampoc flueix la creativitat.

Trompenaars i Hampden-Turner han demostrat que la diversitat afavoreix la innovació però només quan es donen unes condicions determinades: treball en equips interculturals capaços d'acceptar punts de vista alternatius, estructura organitzativa que fomenti l'intercanvi i el diàleg entre departaments (interpolinització) i capacitat de tothom per a integrar perspectives complementàries. No és gaire fàcil trobar organitzacions on es treballi així. Estem massa acostumats a ignorar la diferència, a no escoltar, a no hibridar realitats aparentment contradictòries. Però la innovació és tossuda i sovint neix de la contradicció. Les patates Pringles, per exemple, van néixer d'una aparent paradoxa. Diuen que el seu creador estava recollint fulles seques del jardí, i per fer-ho més còmodament se li va ocórrer regar-les. Aquest fet va fer-li pensar que eliminar l'aire de les bosses de patates podia ser també una bona idea. En efecte, les Pringles eliminen l'aire, mullen la massa triturada de patata i fan formes homogènies que caben perfectament en els cilindres contenidors, com tots sabem.

Les contradiccions, les paradoxes i les discussions civilitzades atien la creativitat. Sense contraposar idees no hi ha benzina creativa. Moltes empreses ho saben i dissenyen espais i temps per a la conversa creativa (incubadores, plataformes...). Quan tots estem d'acord amb l'amo, quan no hi ha esperit crític, quan ja ens està bé el que fem és molt difícil que les llavors de la innovació trobin el terreny adient per a germinar.

Les empreses no poden ser espais per a l'auto complaença. Cal que dissenyin processos de revisió constant de tot el que fan. Per tant, els directius han d'afavorir una cultura d'aprenentatge continuat que faci que fins i tot les coses que funcionen tinguin una oportunitat per a millorar. Un conegut hospital va comprovar com la gent aprofitava molt l'hora del dinar per a generar idees i compartir opinions. Lluny de penalitzar-ho, va encara millorar la qualitat dels menús i la comoditat de les cadires i les taules. Les oportunitats d'innovació sorgeixen dels llocs i dels espais més insospitats.

Com diu Humberto Maturana, els humans podem ser especialment creatius per la nostra habilitat amb el llenguatge (“llenguatgejar”). Obrim doncs a les nostres organitzacions, sense complexos, espais per a la conversa, per al debat, per a la crítica intel·ligent als convencionalismes. Fora pors.